Declaracions sobre què és la bellesa, sense comptar. Repetim fàcilment les conegudes, força serioses i mig bromes formulacions d’aquesta paraula. Sabem que és un “poder terrible”, un “llenguatge de superconsciència”, fins i tot un “plaer sonor i visual”. Tot i això, quan arriba el moment de donar la nostra pròpia resposta a la pregunta de què és la bellesa, sovint experimentem dificultats. Els científics han estat experimentant les mateixes dificultats des de fa segles, tractant d’explicar un concepte aparentment senzill.
Fins a un cert temps, era costum tenir en compte: la bellesa s’associa a la comoditat. Molts estudiosos han defensat: el concepte de bellesa no és més que una categoria d’estètica, significa una combinació harmoniosa de molts aspectes que, en el seu complex, provoquen plaer per a l’observador. És per això que fem servir la paraula "bell" per descriure el cos femení o masculí, estructures arquitectòniques, paisatges, etc.
Una altra part dels pundits a la pregunta de què és la bellesa, dóna una resposta completament diferent. Creuen que es tracta d’un ideal que correspon a conceptes culturals o ètnics que s’ha desenvolupat en un lloc determinat.
No és casual que el concepte de "dona bella" entre diferents pobles signifiqui diferents tipus de dones. A Europa, per exemple, es considera bellesa una noia alta, de potes llargues i prima. Aquesta bellesa té un estatus determinat per a nosaltres.
A Mauritània, les filles són alimentades especialment, de vegades utilitzant tortura. La primesa d’aquest país és una vergonya no només per a la futura núvia, sinó també per a tota la seva família. Els moros creuen que només una dona grassa és capaç de suportar i després alimentar un fill. Això vol dir que s’apropen al concepte de bellesa en termes de supervivència.
En una de les tribus del nord d’Àfrica, les dones es tallen les dents “per bellesa”.
No és d'estranyar que diuen: "Quanta gent, tantes opinions". Els científics de Califòrnia han arribat a una conclusió inesperada. Quan se’ls pregunta què és la bellesa, responen: “De fet, la bellesa no existeix”. Després de certs estudis, els psicòlegs nord-americans van arribar a la conclusió: la bellesa és estereotipada, primitiva i més semblant a la majoria.
Segons diuen els nord-americans, la bellesa de l’home està determinada per la velocitat de processament d’informació visual. Com més simple sigui la cara i menys detalls, més fàcil és tapar la cara d’una persona amb una sola mirada, més bonic ens sembla el seu propietari. Aquest fenomen ha estat anomenat "cervell mandrós". Tot i que aquestes denúncies semblen força controvertides, al segle passat es van confirmar mitjançant un programa informàtic. Es van analitzar fotografies de sis-cents belleses i belleses universalment reconegudes mitjançant un programa que té en compte les dades antropomètriques. Va resultar que són molt semblants entre si.
El principi de "cervell mandrós" es desencadena quan s'avaluen les persones, la naturalesa viva i inanimada.
Durant molts segles es va creure que aquell nivell mitjà de bellesa va aparèixer com a resultat del desenvolupament evolutiu. És ell qui dóna més possibilitats de supervivència o reproducció. Es creia que la natura reprodueix moltes còpies només quan la mostra original és digna d’herència.
Avui, els psicòlegs nord-americans han demostrat la fal·làcia d’aquesta teoria.
Els clàssics tenen la seva pròpia opinió. Creuen que la veritable bellesa de l’home és la unitat de l’aparença, el món espiritual, les accions i les aspiracions.
I què és la bellesa? Aparentment, es tracta d’una imatge harmoniosa que evoca emocions extremadament positives, cosa que provoca admiració. La bellesa és una sensació de confort amb la imatge que t’agrada, ja sigui un paisatge preciós, una persona bella o un bell animal.
Que cadascú tingui el seu propi concepte de bellesa. A algunes persones els agrada les muntanyes, d’altres els agraden les estepes. Alguns els agraden les rosses, i d’altres els agrada la barbacoa.
La bellesa genera un desig de viure, d'interactuar amb el món que ens envolta i de buscar l'excel·lència.
