Plató és el filòsof grec més antic. El seu mestre era el mateix Sòcrates. Plató és el fundador de l'Acadèmia: la seva pròpia escola de filosofia. Tingueu en compte també que és ell qui és el fundador de la direcció idealista de la filosofia.
La filosofia de Plató, que no es pot discutir breument, ha contribuït molt al desenvolupament d'aquesta ciència. Aquest home no només era un excel·lent pensador, sinó també un professor que era capaç de generar anhel de coneixement en els estudiants. A diferència del seu professor, va deixar enrere moltes obres escrites. El més important d’ells:
- Apologia de Sòcrates;
- Lleis;
- L’estat;
- Gorgias;
- Parmeloide;
- Teodó.
Moltes de les seves obres estan escrites en forma de diàlegs.
Filosofia de plató
Com s'ha esmentat anteriorment, és el fundador de l'idealisme. En el seu ensenyament idealista, es poden distingir les idees següents:
- el món que ens envolta canvia constantment. No existeix com a substància independent;
- només poden existir idees (pures) desembarques;
- el món no és sinó un reflex d’idees pures;
- les idees pures són constants, interminables, certes;
- tot allò que ens envolta és un reflex de les idees inicials, és a dir, de les pures.
Plató va plantejar la idea de la doctrina de la tríada. Segons això, al fons de tot hi ha tres substàncies: l’una, la ment, l’ànima.
La que en aquest cas és la base de qualsevol ésser, no es pot associar a cap signe comú. De fet, la filosofia de Plató ens assegura que és precisament la que és la base de totes les idees pures. Un no és res.
D’un surt la ment. No només està separat de l’un, sinó que també és el seu contrari. És una mena d’essència de totes les coses, una generalització de tots els éssers vius.
L'ànima, en aquest cas, sembla ser una substància mòbil, connectant conceptes com "el no és res", així com "la ment viu". També connecta absolutament tots els objectes i fenòmens del nostre món. El món i l’individu tenen ànima. També té coses. Les ànimes de les coses i els éssers vius són parts de l'ànima del món. Són immortals, i la mort terrenal és només una excusa per adoptar una nova petxina. El canvi de petxines del cos està determinat per les lleis naturals de l’espai.
La filosofia de Plató sovint ofensa la doctrina del coneixement, és a dir, l’epistemologia. Plató defensava que les idees pures haurien de ser objecte de coneixement per la raó que tot el món material no és res més que el seu reflex.
La filosofia de Plató afecta molt sovint els problemes de l’estat. Tingueu en compte que els seus predecessors pràcticament no van tocar aquests problemes. Segons Plató, hi ha set tipus d'estats:
- la monarquia. Es basa en l’autoritat justa d’un;
- tirania. El mateix que la monarquia, però amb un poder injust;
- aristocràcia. Està connectat amb la justa regla d’un grup de persones;
- l’oligarquia. Aquí el poder pertany a un grup de persones que governen injustament;
- democràcia. Aquí el poder pertany a la majoria, que governa de forma justa;
- timocràcia. Poder injust de la majoria.
La filosofia de Plató planteja una mena de pla per a l’estat. En aquest estat, totes les persones es divideixen en tres grans categories: treballadors, filòsofs i també guerrers. Tothom hauria de fer una cosa determinada. Quan es planteja aquest problema, Plató va pensar sovint en la propietat privada.
Plató i Aristòtil
Tenen molt en comú la filosofia de Plató i Aristòtil. Això no és sorprenent, ja que el segon és un professor de la primera. Aristòtil va criticar Plató per les seves idees netes, perquè creia que el món canvia constantment; només podeu considerar qualsevol cosa tenint en compte els canvis que s’han produït al voltant. Segons Aristòtil, només hi ha coses individuals definides i individuals, i les idees pures són realment impossibles i il·lògiques.
