Al món hi ha moltes nacionalitats i cadascuna d’elles té les seves pròpies característiques: en aparença, mentalitat i estil de vida. Això s'aplica a tots els aspectes, inclòs el nom de família hereditària. Després d’haver escoltat un cognom determinat, ja podem dir de quina nacionalitat pertany aquesta o aquella persona i a quina cultura representa. En aquest article, parlarem més específicament dels cognoms lituans i considerarem el seu origen.
Com va començar tot?
Els cognoms lituans moderns es divideixen en dos grups: es tracta dels que es van formar directament al territori de Lituània, així com d'altres que van sorgir fora del país, però amb el pas del temps van penetrar la llengua lituana. Fins al segle XV, aquest poble no tenia un cognom com a tal, tothom es deia només de nom. La situació va canviar quan el cristianisme va entrar al territori del país bàltic en aquell moment.
La política de les esglésies es va començar a desenvolupar activament a l'edat mitjana, la qual cosa també va afectar l'antiga Lituània. En aquest sentit, comença la imposició de noms cristians, perquè el lituà, de fet, era pagà. Com a resultat, per no perdre la seva identitat, els lituans van arribar amb els seus propis cognoms, que els seus antics noms primordials van convertir amb el pas del temps. Al principi, només van aparèixer entre representants de clans rics, però van arribar a l’àmbit camperol molt més tard.
Com van aparèixer els noms?
La llengua eslau de l'església s'ha establert a Lituània des del segle XVI, però l'ús de la llengua llatina ha començat a declinar. Al segle XVIII, després del cens general, els habitants dels pobles també tenien cognoms que es van començar a donar als fills amb el nom del seu pare i, en conseqüència, aquest nom genèric continuava passant de generació en generació. Al nom se li va afegir el sufix "-ovich", "-evich".
A Rússia, per exemple, el sufix “- ich” només es donava a aquells que eren propers al tsar i a la família reial, però a Lituània el van assignar a tots els que eren seguits. A la noblesa de Lituània no li agradava el so dels cognoms: van veure la influència de Rússia en això, així que amb el pas del temps van començar a canviar activament aquest sufix pel que utilitzaven els polonesos - "-sky". Per cert, aquest prefix del cognom també era utilitzat pels eslaus orientals, però la diferència era que els polonesos confiaven precisament en els noms locals. Suposem que un pol vivia al poble de Volya, i per això Volsky es va convertir en el seu cognom. No obstant això, es va notar que molts cognoms lituans tenen sufixos i arrels eslaves.
Valor
La llengua lituana ha arribat als nostres dies gairebé sense canvis, de manera que comprendre què significa aquest o aquest cognom no serà difícil. Tot i això, això no sempre és possible, i en alguns casos es presenten algunes dificultats. Què signifiquen els cognoms lituans? Per exemple, Leitis significa que l’avantpassat, que va donar nom a la seva família, va estar una vegada al servei de Leyte, és a dir, va servir sota el Gran Duc, Vilkas en traducció sona com un llop, amb el cognom Pilsudski, que abans vivia a la zona de Pilsuda. Gintautas significa "protegir la gent".
Els noms personals lituans antics tenien dos fonaments i, per regla general, en traducció denotaven qualsevol qualitat d'una persona o paraules que portessin un significat profund. Els més populars eren els de la gent: les persones, les mines, pensaven, afluixaven, pacient, noi, per penedir-se, la gota de treball, l'esperança.
Cognoms lituans més populars (masculí)
La Viquipèdia anglesa enumera els cognoms lituans més populars. Aquí teniu la versió original i la seva traducció al rus. Kazlauskas - Kozlovsky, Petrauskas - Petrovsky, Jankauskas - Yankovsky, Stankevičius - Stankevich, Vasiliauskas - Vasilevsky, Žukauskas - Zhukovsky, Butkevičus - Butkevich, Paulauskas - Pavlovsky, Kavaliavski - Kovaliauskas - Kovaliauskas
També podeu notar cognoms lituans tan bonics com Astrauskas, Blujus, Rudzitis, Simonaitite, Vaitonis, Mazheika, Kinjulis. Com podeu veure, els cognoms sovint acaben amb –s.
Cognoms lituans originals
I què signifiquen els cognoms amb les terminacions en "-aitis" i "-enas"? Per exemple, com Deimantas, Budris, Petkevičius. Van sorgir segons el patró següent: en el transcurs d’un gran cens, el cognom es va donar als fills amb el nom del pare. Per exemple, el fill de Vitas es va convertir en Vitenas. Però cal destacar que els lituans utilitzaven aquests cognoms només en un discurs col·loquial. Oficialment en els documents es van registrar segons la mètrica eslava.
Per tant, els terminis purament lituans dels cognoms són els següents: –aitis (Adomaitis), -is (alis), –as (Eidintas), i també hi pot haver la terminació –a (Radvila).
En terminacions com Auskas, -evichyus, -skis, que en traducció sonarà com -ovich, -evich, -ovsky, -evsky, -sky, es pot trobar la influència de la cultura eslava i ja no són originals lituans.
Cognoms femenins: normes d’educació
Si tenim en compte els cognoms lituans moderns de les dones, han rebut una diferència important respecte als homes. Tenen els sufixos -out-, -ite- i -yut-, es mostra fonamentalment el cognom del pare, i també hi apareix el final e. Per exemple, la versió masculina del nom Butkus en una dona ja sonarà com Butkute, Orbakas es converteix en Orbakayte.
Els cognoms de dones casades ja tenen diverses altres diferències respecte al del marit. El marit estarà amb el cognom Varnas, i la dona tindrà Vernene. Així, veiem que el sufix –en s’afegeix, o, en alguns casos, –uven, –yu, i també el final –e. Cal assenyalar que les normes d’educació de la versió femenina del cognom només són vàlides a Lituània. Si la família viu a Rússia, semblarà el mateix per a les dues esposes. Però si la noia és lliure, aleshores al territori del nostre país sonarà el seu cognom com si visqués a Lituània. Com podeu veure, hi ha molts matisos que només cal comprendre.
Els cognoms s’inclinen?
La llengua lituana té un sistema desenvolupat de declinació de casos. Els cognoms lituans acaben sovint amb la lletra -c, però hi ha dues opcions: o aquesta carta forma part integrant, o simplement indica un cas nominatiu. És a dir, en altres casos amb declinació, aquesta mateixa lletra –c desapareix. Per exemple, el nom Landsbergis, al genitiu, ja sembla que Landsberg. Molts letons adjunten aquesta carta als cognoms russos, per exemple, "lenin" en el seu idioma sona a lenins, ja que les normes gramaticals ho requereixen. Noms femenins, i també masculins. en letó tothom s’inclina. Però si s’utilitzen en la traducció russa, aleshores s’aplica una altra regla: per a les dones, no s’inclinen i per als homes, al contrari.
