El dialecte i les expressions d'Odessa són un fenomen únic, format sota la influència de la història centenària i de diferents nacionalitats. Avui, l’idioma, les bromes i les frases d’aquesta regió van molt més enllà de la ciutat. Així que en aquest article tractarem de comprendre i conèixer de manera més detallada aquestes persones meravelloses i sorprenents: ciutadans d'Odessa.
Barreja de cultures
Al sud de l’ampla Ucraïna, a la costa del preciós mar Negre, hi ha una sorprenent Odessa. Es tracta d'una ciutat la targeta de trucada és la de 192 graons de les escales de Potemkin, el conjunt del boulevard Primorsky, l'elegant monument de Richelieu, el mercat de Privoz i altres llocs d'interès arquitectònics. Però la veritable perla de la regió és la gent sensible i de bon tracte.
Una gent estranya i molt vistosa viu a aquesta regió. Es distingeix d’altres meridionals per l’amplitud de l’ànima i el sentit discret de l’humor present en el seu llenguatge.
Les expressions d'Odessa, que també s'anomenen argot, van sorgir a causa d'una barreja de pobles que viuen en aquest territori. La dècada de 1790-1820 es considera l'inici de la formació del discurs. Després, en aquests territoris, on els habitants indígenes eren turcs, grecs i italians, ucraïnesos i russos van emigrar massivament. Posteriorment, els polonesos i els francesos van emigrar aquí. La diàspora jueva va influenciar especialment la llengua i les tradicions de la ciutat.
Flux independent
La ciutat va ser i encara és el lloc de naixement de diversos grups ètnics, cadascun dels quals va influir significativament en la formació d'Odessa.
Hi ha proves que a principis de la dècada de 1930 la composició nacional tenia les xifres següents: gairebé el 40% eren russos, el 37% eren jueus, el 18% ucraïnesos i, després, altres nacionalitats. Després de l’emigració, el col·lapse de la Unió Soviètica i la transformació de les fronteres, els percentatges van canviar, però encara hi ha residents a la ciutat que parlen tots els idiomes.
Fins i tot hi ha grups lingüístics especials que estudien l'humor i el llenguatge espontanis d'Odessa. Molts estudiosos distingeixen un dialecte en un curs independent i independent. Estudiat i dirigit reiteradament a un dialecte i escriptors especials. En concret, el veritable tresor del dialecte viu és un recull de contes d’Isaac Babel. Sovint podeu sentir paraules sorprenents a les pel·lícules.
Nous projectes
Recentment, la sèrie "Liquidació" va aparèixer a la televisió. La trama parla de la postguerra. Els personatges principals estan lluitant amb colles. Però sobretot es va sentir impressionat pel fet que els actors reproduïssin l'única jerga d'Odessa. Hi havia indicis i diàlegs plens de bromes inherents només a aquesta ciutat. Per recrear al màxim els esdeveniments de 1946, la pel·lícula es va rodar en una de les zones històriques més populars de la ciutat, a Moldàvia.
Abans d’escriure el guió, l’autor Alexei Poyarkov va viure diversos mesos a Odessa. A més del fet que l’home treballava amb literatura, viatjava amb transport públic, va anar a Privoz i només va parlar amb residents habituals. Així, el guionista va intentar conèixer el dialecte únic el més a prop possible.
No perdis el temps i els actors. El lingüista va ajudar a adoptar l'entonació dels artistes. Alguns d’ells també van mantenir llargues converses amb la població local.
Perles de pel·lícula
La sèrie no podia prescindir de les expressions coloristes d'Odessa. Per exemple, un dels personatges principals - Fima - té respostes a qualsevol pregunta. És un dels personatges més estimats del públic. Va ser ell qui posseïa les bromes més divertides. En particular, en una escena, un home diu a un amic que no és una finestra del bany de les dones i que no necessita forats. Va utilitzar la coneguda facturació: "Voleu fer-me una cosa dolenta". Les expressions d’Odessa d’altres herois no són menys divertides per l’espectador. Per exemple, David Gotzman va fer servir la frase ara popular: "No em facis nervis".
La sèrie va tornar a popularitzar un dialecte insòlit. Aquest llenguatge també es va trobar en projectes com Vida i aventures de l’ós del Jap. Cal destacar que el guió va ser escrit a partir de l’obra d’Isaac Babel. L’èxit d’aquests projectes es deu en gran mesura a l’humor únic que tant agrada el públic.
Melodia preferida
Sovint a les imatges utilitzen cançons d'argot, que posteriorment existeixen independentment de la pel·lícula. Això va passar amb la composició, que va sonar a la pel·lícula "Two Fighters". Un dels personatges principals, un sud-oest per naixement, canta "Espelmes plenes de mullet". Avui en dia poca gent coneix la trama de la cinta, però gairebé tothom coneix la melodia, el text i les expressions d'Odessa d'aquesta cançó.
La història d’aquest treball és interessant. El director de la pel·lícula va demanar a la música Nikita Bogoslovsky que escrigués una composició per a una de les escenes. L’autor no va treballar gaire i va compondre la seva obra mestra Dark Night. Però els esdeveniments van resultar de manera que la melodia es va fer popular fins i tot abans de l'adaptació del cinema. Per tant, el compositor es va veure obligat a crear de nou. Aquesta vegada el director va demanar que escrigués una cançó on s’utilitzarà un llenguatge en directe. Per als nadius Leningrader, que no coneixia el folklore d'aquesta ciutat, la tasca semblava poc realista.
Interpretació de textos
Però l’autor va ser creatiu en la seva obra. Va publicar un anunci al diari per demanar a aquells que coneixen l'argot d'Odessa que vinguessin a l'estudi de cinema. El compositor no esperava una gent tan gran. Durant diversos dies, l’home va anotar tot el que van cantar i van dir els convidats. Així que aviat va compondre una obra completament independent.
Posteriorment, les autoritats van fer un comentari al mestre, perquè, segons la festa, la cançó no coincidia amb la imatge de l'heroi que la va interpretar. Però la gent estava encantada amb la composició.
Aquells que hagin escoltat alguna vegada aquesta melodia estaran interessats en saber què significa una paraula en concret. Per exemple, un scow i una barca llarga són un vaixell amb veles i un vaixell autopropulsat. El mullet és una espècie de peix. Bindyuzhniki: persones que treballen al port com a carregadors. I "Kazbek" és una marca de cigarrets. Es menciona a la cançó zones molt conegudes de la ciutat, com ara Font, French Boulevard, Moldavanka, Peresyp.
Les expressions d'Odessa i l'entonació són l'ànima d'aquesta composició.
Món senzill i intel·ligent
Un tema diferent són les bromes. L’humor d’aquesta regió ha estat popular en tot moment. Històries divertides, lleugeres i interessants fascinen a molts. Però per entendre el dialecte, el sarcasme subtil o la ironia, almenys heu de parlar ucraïnès o rus. Les converses dels meridionals indígenes són una barreja de diferents dialectes. Es van barrejar frases i conceptes, de manera que van sorgir moltes paraules a causa de la combinació de diferents idiomes. Per exemple, una frase tan comuna per als odessans com "I us sembla" es refereix a l'ucraïnisme.
A més del fet que una persona ha de ser políglota, també ha de tenir sentit de l’humor i desenvolupar-se intel·lectualment. El volum de negocis sol ser imprevisible i il·lògic. La seva essència s’amaga en conceptes. Mai se sap com no només acabarà la conversa, sinó l’oferta d’Odessa.
Cal destacar que els mateixos parlants nadius no noten res especial i divertit en els seus diàlegs. El fet que per a ells sigui una conversa normal és una autèntica celebració per als ciutadans.
Les expressions i frases d'Odessa estan de la pantalla avui. Aquesta regió ha presentat desenes de còmics famosos al negoci d’espectacles nacionals.
Diàleg amb un diccionari
Un dels satírics més populars del nostre temps és Mikhail Zhvanetsky. Les seves obres es burlen de les mancances de l’individu i de la societat en general. La infància i la joventut de l’home van passar a Odessa. Aquí va escriure les seves primeres obres. Avui tot el món els entén. Tot i que el satíric fa anys que gira, no ha perdut l’accent i el sentit de l’humor. El llenguatge d’aquest autor és senzill i accessible, però per a altres expressions cal fer un diccionari.
Per exemple, la frase "Tinc un parell de preguntes" es tradueix com a "tinc algunes preguntes per a tu". La paraula "mene" s'ha d'entendre com a "jo". Però la majoria de les revolucions depenen de l'entonació i la seva essència només es pot entendre en diàleg.
Però hi ha suggeriments que són absolutament incomprensibles per als convidats de la ciutat. S'inclouen paraules com "shlimazl" (traduït del yiddis com a "home desafortunat") o "a granel" (del grec - "multitud"). Les expressions i frases d'Odessa amb aquestes paraules sovint són desconegudes fins i tot per als residents de la regió.
Fins i tot el mateix Mikhail Zhvanetsky va assenyalar que aquesta gent parla tots els idiomes de manera incorrecta.
Principals espectacles
Molts altres còmics i músics van popularitzar el dialecte. Leonid Utesov va utilitzar més d'una vegada paraules i torns inusuals en les seves cançons. Arkady Raikin i Klara Novikova ho van fer.
També es va pronunciar la parla sobre els jocs del Club, alegre i engrescador. L’equip d’Odessa Gentlemen fins i tot va aconseguir obtenir premis. Posteriorment, els joves van organitzar el seu propi espectacle, molt popular. Allà, l'espectador va escoltar tant vells humorescs, per exemple: "Schaubby va viure com tu", i nous acudits.
Encara ara, la parla supera el territori de la regió. Es lloa la companyia per un dialecte únic de joves i prometedors meridionals. Odessa Mansi va començar la seva carrera el 2011. Amb bromes lleugeres i càlides, l'equip va guanyar immediatament l'amor del públic. Una de les tasques principals que es van establir per ells mateixos va ser complaure a la seva ciutat natal, el públic, molt exigent de les declaracions sobre Privoz i Duke. Ben aviat l'equip es va incorporar a la Major League de KVN.
Element de l'empresa
El nom "Mansa" també és purament Odessa. Els membres de l’equip no han donat mai una interpretació precisa de la paraula. En general, significa una situació estranya, incomprensible per als altres. Per tant, entre els residents de la ciutat sovint es pot escoltar la frase: "¿Quin és aquest mansi?"
L'actuació sol començar el capità, Sergey Sereda, amb una salutació: "Doncs bé, benvolgut públic". L'espectacle finalitza amb les paraules "Schaub ens has estat sa". Cal destacar que per a les obres de televisió el tipus utilitza el nom Kostya, molt probablement, en honor a l’heroi de la composició teològica.
L’equip representa perfectament la seva ciutat en diverses competicions i festivals. La targeta de visita d'una divertida companyia, per descomptat, és un èmfasi típic de la ciutat a "sho".
L’humor d’Odessa és el seu element. L’equip lidera amb èxit la tasca principal: organitzar actuacions interessants i de gran qualitat.
