Stephen Harper (nascut el 30 d'abril de 1959) és un polític canadenc, el 22è primer ministre del Canadà i el líder del seu partit conservador. La seva victòria a les eleccions generals del gener del 2006 va posar fi al període de dotze anys de formació del govern pel Partit Liberal. Al seu torn, els conservadors canadencs van perdre el lideratge als liberals a les eleccions de 2015, interrompent la novetat de Harper com a cap de govern.
Origen, infància i anys d’estudi de Stephen Harper
D'on prové la seva biografia? Stephen Joseph Harper va néixer a Toronto en la família d'un comptador de la companyia petroliera Imperial Oil. Tenia dos germans menors. Stephen primer va assistir a una escola pública i després a una privada, en la qual primer es va interessar per la política, fent-se membre del cercle dels "joves liberals", partidaris del famós primer ministre canadenc dels anys 70-80. Pierre Trudeau. Després de deixar l'escola el 1978, va ingressar a la Universitat de Toronto.
Tot i això, els seus estudis no van acabar de resultar i, després d’un parell de mesos, Stephen Harper, de 19 anys, es va traslladar a Alberta per treballar a la mateixa empresa petroliera que el seu pare. Una mica més tard, va ingressar al departament d’economia de la Universitat de Calgary, després d’haver estudiat allà fins a obtenir el títol de batxillerat.
L’inici d’una carrera política
Va tenir lloc el 1985. Tot va començar treballant com a assistent a un membre del parlamentari conservador Hawks. Al cap d'un parell d'anys, el nostre heroi es converteix en un dels que van fundar el Partit Reformista Canadenc. I ja el 1988, el futur primer ministre Stephen Harper va presentar la candidatura per primera vegada a les eleccions a la Cambra dels Comuns del Parlament canadenc d’aquest partit. Després d'haver patit una derrota en aquestes eleccions, va començar a treballar com a ajudant de l'actual diputat. Durant aquest període, Harper Stephen va continuar els seus estudis a Calgary, convertint-se en 1993 en un màster en economia. Finalment, va intentar tornar a ser elegit parlamentari el mateix 1993 a la circumscripció de Calgary West del Partit Reformista, i aquest intent va ser un èxit.
De reformista a conservador
Després de tres anys de presidència al parlament, Harper Stephen es va desil·lusionar de les polítiques perseguides per la direcció del Partit Reformista i va dir que no participaria a les properes eleccions parlamentàries. No li agradava el biaix liberal massa evident en la política dels partits, en particular, es va oposar al suport dels beneficis per a les parelles del mateix sexe. El 1997, va abandonar voluntàriament el parlament i es va convertir en vicepresident de l'organització pública conservadora Coalició Nacional de Ciutadans. El 2002, va tornar a la Cambra dels Comuns del Parlament després que el Partit Reformista es convertís en una Aliança Canadenc, prenent el lloc de líder de l'oposició a la majoria liberal. El 2003 va liderar l'aliança entre el Partit Conservador Progressista i l'Aliança Canadiense i va ser elegit president del reconstituït Partit Conservador del Canadà. Al febrer de 2006, després de la seva victòria a les eleccions parlamentàries, el primer ministre canadenc Stephen Harper va aparèixer al país.
Primer programa principal
El primer ministre Stephen Harper va presentar al Parlament cinc punts clau al Parlament. Aquests eren:
- Millorar l'efectivitat de la lluita contra el delicte comú mitjançant la reforma de la justícia per als presos condemnats a cinc a deu anys. Per als condemnats per delictes relacionats amb l'ús d'armes de foc: prohibició de la llibertat condicional. Per als presos que van complir dos terços de la condemna, si tenien un bon comportament, es preveia la possibilitat de rehabilitació.
- Netejar els elements de corrupció del govern i les administracions locals en base a la Llei de responsabilitat, que, entre altres, preveia la prohibició de les donacions secretes a candidats polítics.
- Reduir la càrrega fiscal dels empleats, basada en la reducció progressiva de l’impost sobre béns i serveis (TPS) del 7 al 5%.
- Incrementar la despesa del govern en donar suport a la infància proporcionant assistència financera directa als pares de nens en edat preescolar i ampliant la xarxa de llars d’infants.
- Millorar la qualitat del sistema d’assegurança mèdica (Medicare) reduint el temps d’espera per al tractament.
A més d’aquestes cinc prioritats, el programa del primer ministre canadenc Stephen Harper incloïa el manteniment d’un excedent pressupostari, la resolució del deute públic, la abstenció de revisar les lleis de l’avortament i el matrimoni del mateix sexe i l’enfortiment del Quebec francòfon com a part integral del Canadà, proporcionant a la província una major autonomia.
Reelecció
A les eleccions generals d’octubre de 2008, el Partit Conservador Harper va rebre el 37, 63% dels vots; mentre que el principal partit liberal de l’oposició va rebre el 26, 22% dels vots. Així, Stephen Harper va guanyar les eleccions i va ser reelegit per a un segon mandat com a primer ministre.
El 2008 va ser l'any de la pitjor crisi econòmica mundial del mig segle passat. Durant el seu segon mandat com a primer ministre, el Sr Harper i el seu govern van treballar intensament per garantir la recuperació econòmica del Canadà. El primer ministre també va contribuir a l’avançament dels interessos canadencs i a l’enfortiment del prestigi del país en l’àmbit internacional. Amb aquesta finalitat, el Canadà va celebrar els Jocs Olímpics i Paralímpics d’hivern del 2010, G8 i G20.
Després d'una resolució adoptada pel Consell de Seguretat de les Nacions Unides el 18 de març de 2011, que donava permís per realitzar operacions militars a Líbia si les forces de Líbia ataquen els rebels, el Canadà va dir que els seus avions militars CF-18 aniran a mantenir una zona sense volar sobre Líbia.
El 25 de març de 2011, la Cambra dels Comuns del Parlament canadenc va adoptar una resolució de confiança contra el govern Harper, amb 156 membres dels partits de l'oposició votant sense cap confiança i 145 membres del partit governant hi van votar en contra. Com a resultat, l'endemà (26 de març), Harper va anunciar una convocatòria per a eleccions parlamentàries anticipades.
Tercer mandat
El 2 de maig de 2011, el partit conservador Harper va guanyar eleccions anticipades, i ell mateix va ser reelegit per a un tercer mandat com a primer ministre; de les seves tres victòries consecutives, aquesta va ser la primera en què els conservadors van rebre una majoria absoluta.
El Partit Conservador va rebre el 39, 62% dels vots i 166 dels 308 diputats que formen la Cambra dels Comuns del Canadà, mentre que el Partit Nou Democràtic (que afirmava ser la principal força de l'oposició) va rebre el 30, 63% dels vots i 103 membres. El Partit Liberal va rebre el 18, 91% dels vots i només 34 diputats, el que va ser el pitjor resultat de la seva història, i es va reduir al tercer lloc. El Partit de la Independència del Quebec va ocupar el quart lloc a les eleccions, i va rebre el 6, 04% dels vots i quatre diputats. El Partit Verd del Canadà (ecologistes) va arribar en cinquè lloc amb el 3, 91% dels vots i un diputat.
La guerra contra l’Estat Islàmic i les conseqüències
El 2014, el Canadà va enviar assistència militar a Iraq per combatre ISIS. El 22 d'octubre de 2014, un jove islamista canadenc va atacar i va matar un soldat custodiant un monument a Ottawa, a prop del Parlament canadenc. Més tard, un altre terrorista va matar un soldat i va ferir un altre a la província de Quebec. L’incident va coincidir amb l’enviament de sis combatents canadencs de Quebec a Kuwait per participar en una coalició de bombardeig internacional als territoris ocupats per l’ISIS a l’Iraq.
Perdut a les eleccions de 2015
A les eleccions parlamentàries regulars del 2 d'agost, el Partit Conservador Harper va obtenir 99 escons al parlament (superior als 166 en la convocatòria anterior) i es va convertir en l'oposició oficial del victoriós Partit Liberal dirigit per Justin Trudeau. L'ex primer ministre canadenc Stephen Harper ha tornat a tornar a les "banques posteriors" del parlament i continua l'activitat parlamentària com un dels líders de l'oposició.
