Un dels indicadors més importants de l’estat del banc és la liquiditat dels seus recursos. Un alt nivell d’aquest indicador significa que aquesta entitat financera és capaç de pagar les seves obligacions tant en els períodes actuals com en els futurs. Quan cau la liquiditat del banc i, per tant, la solvència, és necessari refinançar el finançament. Això significa que el Banc Central de l'estat ha de destinar fons addicionals juntament amb els inversors interessats.
Fonaments de l’estabilitat del sistema financer
La tasca de qualsevol Banc Central és notar puntualment el desfasament de la liquiditat del banc, analitzar-lo i, si cal, buscar fons per a la seva liquidació. El refinançament és un procés que us permet:
- Garantir la continuïtat dels assentaments en el sistema nacional de l’economia garantint la liquiditat de cada banc individual.
- Supervisar la situació del mercat monetari mitjançant la fixació de tipus d'interès.
Tanmateix, és important comprendre que el refinançament no és una font constant d’efectiu addicional per a les entitats financeres. El banc central no està interessat en donar suport regularment a una institució financera amb problemes. Per tant, qualsevol entitat bancària hauria d'esforçar-se per atreure fons addicionals de clients i accionistes nous.
Principis bàsics de refinançament competent
Per assegurar l'estabilitat del sistema monetari de l'estat, el Banc Central, quan proporcioni fons addicionals a altres organitzacions financeres, s'ha de guiar per les següents disposicions:
- Establiment previ de límits i volums de préstecs.
- El refinançament bancari ha de ser coherent amb els objectius d'una política monetària aprovada.
- Una entitat financera que necessiti no hauria de tenir cap deute amb el Banc Central i poder amortitzar un préstec en el futur.
- Disponibilitat de subministrament fiable de fons addicionals.
- L’import correcte del préstec corresponent al valor de la garantia.
- El tipus de refinançament no pot ser inferior al tipus de descompte.
Tipus de préstecs
El refinançament és l’última oportunitat per a la majoria dels bancs. Es posa en contacte amb el Banc Central quan s’han esgotat tots els altres mètodes d’atracció de diners en efectiu gratuïts, i el deute amb els clients encara queda. Hi ha dos tipus principals de préstecs: regulatori i específic. Els primers són instruments financers permanents i s’utilitzen per controlar la situació del mercat monetari. Els préstecs específics s’utilitzen per estabilitzar situacions amb manca de liquiditat en determinats bancs. Per regular el mercat, el Banc Central també pot utilitzar transaccions de recompra i swap.
Mecanisme de funcionament
El refinançament és un procés que sembla:
- El banc té problemes de solvència.
- El Banc Central analitza la situació i pren una decisió sobre l’atorgament d’un préstec, per exemple, a 10 milions de dòlars durant un any.
- Un banc comercial presta diners als seus clients a un tipus d’interès superior al tipus de refinançament.
- Al final del mandat, torna 10 milions amb una bonificació del Banc Central.
- Es redistribueixen els diners rebuts com a resultat d’aquesta operació i augmenten la solvència del banc.
El Banc Central no funciona directament amb la població, ja que en aquest cas haurien de ser controlats milions de petits prestataris. Per tant, els bancs comercials actuen com a intermediaris entre ell i la gent corrent.
Taxa de refinançament
Segons la Llei Federal "Sobre el Banc Central de la Federació Russa", el Banc Central pot proporcionar fons addicionals durant un període determinat de forma reemborsable a les organitzacions de crèdit per solucionar els seus problemes de liquiditat. La taxa de refinançament és una eina mitjançant la qual es controla els interessos sobre dipòsits i préstecs. La seva disminució és beneficiosa per als prestataris, mentre que els inversors perden part dels seus ingressos. El refinançament del Banc Central es realitza a un ritme establert o seleccionat sobre la base dels mecanismes del mercat.
Ració d’interès
Abans del 2010, l'import màxim reconegut com a despesa era igual al següent valor: tipus de refinançament * 1.1. Ara el segon factor s'ha incrementat a 1, 8 per als préstecs en rubles. Si un dels indicadors canvia durant la durada del contracte de préstec, cal fer un doble càlcul. Pel que fa als contractes amb moneda estrangera, no s'utilitza el tipus de refinançament aquí. El nivell màxim que es pot considerar una despesa és del 15%.
