La llengua russa és interessant perquè absorbeix durant molts segles la cultura de pobles de diverses nacionalitats. Hi ha una gran quantitat d’incomprensibles i inexplicables. Per exemple, com va aparèixer la paraula "Hura!", Que va submergir i aterroritzar els enemics quan l'exèrcit rus es posa amb valentia contra ells? I la frase sorprenent, "Saryn per la picada!" Què vol dir? I d’on venia una expressió tan estranya en rus?
Don cosacs i "Saryn pel truc!"
Boris Almazov, un descendent dels donacacacs, crític d’art i famós bard, afirma que “Saryn a punta” no és més que un crit militar dels donacos, que els van venir des de la Polovtsia o, dit d’una altra manera, dels Sars. I com que la població de Don es va russificar molt més tard, la seva composició inicialment era força mixta. A més, a la majoria dels clans cosacs, anomenats Saryn, van prevaler les restes de la Polovtsia.
Si mirem aquesta expressió en aquesta perspectiva, val la pena donar un exemple del crit de guerra polovtiana "Sarah about Kitschkow!", Que significa "Polovtsy, endavant!" Si suposem que el crit modificat a l'estil rus sonava com "Saryn per la puntada!", La traducció d'aquesta frase en aquest cas serà idèntica - "Polovtsy, endavant!".
Stepan Razin i el crit de batalla de la seva milícia
Per fonts històriques se sap que va ser amb aquestes paraules que els combatents de Stepan Razin es van precipitar a la batalla. Boris Almazov assenyala que no va ser un accident. Al cap i a la fi, el mateix Styopka tenia el pare de la "fe Busurman", però les dades més precises sobre la seva religió i la seva nacionalitat no han arribat als nostres contemporanis.
Gradualment, el crit "Saryn per a una taverna" va perdre el seu significat original i es va utilitzar simplement per provocar gent per atacar, similar al crit "Hurra!" provoca un atac a enemics.
Avui en dia, aquesta expressió continua existint en alguns llocs i s’oblida completament d’on provenen les seves arrels. Només un crit de batalla, que hauria d’alçar els tribus als peus, dur-los a la batalla, tornar a posar la set de lluita, de batalla.
Viktor Konetsky al tòpic de batalla dels cosacs de Don
L’escriptor Viktor Konetsky diu una mica diferent. Argumentant el tema que significa "Saryn per a una picada!", Defineix així la paraula "saryn": formada a partir de "sor" amb el sufix "-yn" (exemples: aigua tèbia, Ajenjo), actua com a sinònim de "pobre", "captaire". ", " enllaçat ", " mob. " Més tard, la paraula "sorin" es va començar a escriure com a "sarin". Aquesta explicació la confirma el diccionari Dahl.
Segons la definició de Konetsky, el "nas" és el nas d'un mitjà de natació: un vaixell o una barcassa. I com que el propietari s’acostumava a allotjar a la popa del vaixell i s’emmagatzemaven els objectes de valor, els atracadors van intentar principalment arribar-hi. Per no vessar excés de sang, suposadament van donar l’ordre: "Saryn, a la punta de la llengua!" El seu significat s’explica de la manera següent: "Oració, ràpidament tot queda al nas de la barca llarga! No ens atureu de robar greixos!"
Els transportistes de barques sense armes acostumaven a obeir el comandament fàcilment, ja que consideraven que els filibusters eren alliberadors que feien justícia: castiguen els esclaus dolents.
Per descomptat, es van produir situacions tan imprevistes quan els bastards i la multitud, a qui se'ls va ordenar deixar el seu "amo" per ser destrossats pels atracadors, es van negar a obeir. En aquests casos, la desobediència va ser castigada per una mort terrible. És a dir, el crit dels atracadors va actuar com si es tractés d’un tret d’avís: si voleu sobreviure - fins al final, si voleu morir - protegiu el vostre "greix"!
L’heroïna del llibre d’Oseeva a la “lluita per la veritat”
Explica d’una manera interessant què significa la paraula “senyores i gentilesa”, l’heroïna de la novel·la de Valentina Oseeva Dink. Ella afirma que aquest és un encanteri màgic dels enemics, i en la seva incomprensibilitat només s’amaga un poder especial. I el que crida aquestes paraules es converteix no només en valent i sense por, sinó que també és invulnerable.
Per tant, la noia s’afanya a lluitar pel seu amic amb tanta desesperació i confiança, perquè coneix el poder màgic de l’encanteri, que exclama furiosament, impactant els seus adversaris. Més tard, informa a la seva amiga que no tenia por de res, i que no hi havia res a què tenir por, perquè va aconseguir cridar bruixent paraules miraculoses. I amb ells el mateix Stenka Razin va derrotar més d’una vegada, restablint la justícia, traient els rics injustament adquirits als rics i alliberant als pobres hacks de la sobrecàrrega.
Als ulls d'una nena petita, Stepan Razin era un autèntic heroi nacional, ella gairebé el va deificar, el va idealitzar. És per això que tan sovint la noia es va asseure sola en un penya-segat, que va ser anomenat en honor a Razin. I quan estava especialment atapeïda, Dinka va apretar furiosament els seus petits punys i li va xiuxiuejar un encanteri al nas. I, sentint-se més tranquil d’això, va sorgir la confiança en la seva ànima que triomfaria la veritat. Segons ella mateixa va admetre, aquestes paraules li van donar força i fe sorprenents.
Altres explicacions
Hi va haver altres traduccions d’aquesta unitat fraseològica. Per exemple, alguns van afirmar (segons dades no verificades) que Saryn va ser anomenada una de les tribus mordovianes i el lloc daurat es va anomenar kitch. D’això se’n desprèn que el crit tenia el significat següent: "Parents tribus, endavant per l’or!"
En la literatura russa, sovint l'expressió "Saryn per a l'estofat!" S'utilitza per fer més imaginatiu, més brillant el discurs dels herois. Per exemple, Shushkin va recórrer a ella, caracteritzant l'heroi del seu Zakharych, que va utilitzar aquesta expressió per explicar el cop revolucionari a Rússia.
Aleksey Slapovsky afirma que aquest crit, després d’haver perdut el significat original, s’ha convertit en “quelcom masculí, camperol, fort, desesperat i robatori”.
