La societat és un sistema sociocultural integral format per un gran nombre de subsistemes. Un d’ells és comunitat social. Qualsevol comunitat implica una acumulació de persones que tenen una cosa igual (per exemple, interessos, tasques o objectius). Les persones que s’uneixen en una comunitat solen tenir idees similars sobre la vida, exerceixen funcions socials similars a la societat.
Així doncs, podem dir que la comunitat social és una totalitat d’individus humans units per condicions de vida similars, que tenen els mateixos interessos, valors i conscients de la seva identitat social. Les raons per unir les persones poden ser: la seva estreta interacció entre elles, activitats comunes, consciència de la similitud d’interessos, cultura pròpia, formada a partir d’idees similars sobre els objectius d’aquesta comunitat, conceptes morals, etc., l’existència d’un sistema d’autogovern.
Diversos sociòlegs creuen que, en la majoria dels casos, les comunitats i grups socials no sorgeixen espontàniament. El nord-americà D. Homans va proposar un concepte de la seva ocurrència, que va creure que les persones, interaccionant entre elles, intenten aconseguir un bé. Com més important sigui aquest benefici, més esforços suposa una persona per apropar-se a altres persones, per a les quals aquest benefici també és important. En termes simples, segons el sociòleg nord-americà, les persones s’uneixen en grups, formen comunitats i comunitats només per assolir un objectiu específic.
Una comunitat social pot diferir-se d’una altra segons la finalitat de la seva educació, forma i tipus. Els tipus d'aquestes associacions de persones es diferencien de les maneres següents:
- segons el temps d’existència: des de diversos minuts (el públic de la sala de concerts, míting) fins a segles sencers (una sola nació);
- segons la composició de les persones incloses en elles: de dues persones a diversos milers (membres d’un determinat partit);
- per la densitat dels vincles entre els principals representants: des d’un equip estret (personal d’oficina) fins a entitats molt amorfes, pràcticament sense interacció (aficionats al futbol).
Els sociòlegs distingeixen aquest concepte com a comunitat social de masses, els trets distintius són:
- inestabilitat d’existència;
- l'heterogeneïtat de la composició de les persones incloses, la impossibilitat d'establir el seu nombre exacte;
- funcionar sobre la base d’una determinada activitat i la impossibilitat d’existir fora d’aquesta.
Com a exemple de comunitat social massiva, es poden citar fanàtics d’una determinada estrella del pop, aficionats a un club esportiu i membres de diverses associacions. La tribu dels habitants indígenes de Nova Guinea, una sola nació, una raça, una munió de manifestants prop de l'administració de l'empresa també són comunitats socials massives.
Un ètnos l’ocupa un lloc separat entre altres associacions: la totalitat de les persones que viuen un llarg període de temps en un determinat territori, tenen una cultura pròpia estable, difereixen en l’autoconeixement, és a dir, s’adonen de la diferència entre la seva associació i altres similars. Una comunitat ètnica es forma, per regla general, sobre la base d’un territori comú per viure, que crea totes les condicions necessàries perquè les persones puguin interactuar entre elles. A més, quan ja s'ha format una comunitat social com l'ètnos, aquest tret es converteix en secundari o generalment perd la seva importància. Les persones que pertanyen a una determinada ètnia poden viure en diferents llocs de la Terra i, alhora, recordar i honorar les tradicions del seu grup ètnic, celebrar les seves vacances i respectar les seves regles de conducta.
La socialització d’una persona és impossible sense la seva interacció amb altres representants de la raça humana. Cadascú de nosaltres, en un grau o altre, no pertany a una, sinó a diverses comunitats socials alhora. Una persona fora de la societat deixa de sentir-se com una persona, es converteix en una persona desconcertada.
