El dipòsit de manuscrits a Bagdad també s’anomena Casa de la Saviesa. Aquesta institució es va fundar aquí als albors de l'aparició de la religió del propi Orient: l'Islam, però no existia des de feia temps. Inicialment, van venir científics de diversos països que podien transferir certs coneixements en el camp de la ciència als residents de Bagdad. Aquí van deixar els seus treballs bàsics, que van ser recollits en llibres i arxivats per a un altre emmagatzematge. Durant les constants guerres que hi havia entre les potències en aquell moment, aquest tresor més gran del coneixement va ser destruït, i tots els antics manuscrits recopilats pels pensadors van ser enviats al riu Tigris.
Antecedents
Al segle VIII, la dinastia abbàsida va enderrocar els omeies que governaven en aquell moment, que governaven les terres de Mesopotàmia. La capital de l'estat en aquell moment estava a la ciutat de la Meca, que era considerada el refugi del profeta Mahoma i de tots els seus seguidors. El nou govern, tot just guanyant la victòria, va transferir la capital a Bagdad i, des de llavors, la ciutat va començar a créixer literalment davant dels nostres ulls. L’objectiu principal dels abasíes era fer de Nova Bagdada Alexandria des de Bagdad. Per tant, les obres de diversos filòsofs, científics, matemàtics i investigadors van començar a ser portades aquí des de tota Europa i Àsia. Així, es va formar una espècie de dipòsit de manuscrits a Bagdad, que durant un temps contenia només una col·lecció de volutes i pergamins, elaborats en diversos idiomes, inclosos els morts.
Els primers passos a la sistematització
El fundador d'aquesta "Casa de la Saviesa", que es va anomenar "Bayt al-Hikma" en la seva llengua materna, va ser al-Mamun, que, de fet, va conquerir la ciutat de Bagdad. En el seu refugi de tot coneixement, va contractar els millors científics i traductors de Mesopotàmia, que van treballar aquí dia i nit. S'han ordenat mitjançant antics manuscrits recopilats per filòsofs i matemàtics de l'Índia, Grècia, Itàlia, Espanya. De vegades es van trobar fins i tot registres compilats pels pobles bàrbars del nord d’Europa. La seva tasca era també traduir aquestes dades a l'àrab, que van tractar de manera brillant. Al-Mamun, doncs, tenia una biblioteca que contenia el coneixement dels pobles de tot el món civilitzat en aquell moment.
El desenvolupament de la Casa de la Saviesa
Tal com va resultar, la branca més interessant de la ciència en aquell moment eren les matemàtiques i totes les disciplines que se’n deriven - astronomia, metafísica, química, etc., perquè la Casa de la Saviesa funcionava sota la supervisió del millor matemàtic - al-Khwarizmi, que va dirigir i formar tots els altres experts.. Des que tots els estudiosos van començar a treballar junts, el dipòsit de manuscrits a Bagdad s’ha convertit en un veritable centre d’investigació. Aquí es van derivar noves fórmules, van néixer noves quantitats i xifres. Es van comparar moltes possibilitats per als astrònoms després de comparar els coneixements adquirits per diferents pobles.
En base a què es van construir els èxits dels estudiosos àrabs?
Cada antic manuscrit que va caure a la Casa de la Saviesa va ser objecte d'estudi minuciós per als àrabs. Bàsicament, es van basar en les obres d’autors antics tan famosos com Diofàntic d’Alexandria, Aristòtil, Euclides, Ptolemeu, Hipòcrates, Dioscòrides, Galen i altres. Els èxits dels quatre primers filòsofs-científics van donar als àrabs l'oportunitat de fer un gran salt en matemàtiques i astronomia. Van construir logaritmes algebraics i sistemes de càlcul, tot tipus de procediments i fórmules geomètriques per calcular àrees i volums. A més, els científics àrabs tenen acreditades aquestes troballes com la progressió: matemàtiques i geomètriques. En el futur, a partir dels coneixements i experiments realitzats aquí, van sorgir matemàtiques a Europa, que ara utilitzem. Quant als tres últims savis antics, va ser sobre la base de les seves troballes que es va desenvolupar un nou medicament àrab.
Novetats en el camp de l’astronomia
El dipòsit de manuscrits a Bagdad també s’ha convertit en el nou observatori espacial. L'impuls per a l'estudi dels cossos celestes no era el coneixement dels científics antics, sinó científics indis, que ja han hipotetitzat que la Terra té els seus propis paral·lelismes i meridians. Els investigadors àrabs treballant en aquestes obres astronòmiques van intentar mesurar l'arc d'1 grau del meridià als afores de Bagdad. Aquest esdeveniment es va coronar amb èxit, ja que tots els càlculs van resultar correctes.
