"Com ho saps? Vas sostenir una espelma? o "Bé, com ho sé, no aguantava cap espelma!". Les frases alades, d’una manera o d’una altra, relacionades amb el notori “sostenir una espelma” es poden escoltar en la parla quotidiana amb força freqüència. El seu significat és simple: presenciar qualsevol esdeveniment, especialment relacionat amb la vida íntima i personal de la persona.
Però, per què una espelma? Per què no diem "que no vaig espiar"? I, en general, què significa “sostenir una espelma” i d’on va sorgir aquesta expressió? Hi ha tres versions diferents d'aquesta partitura: una més interessant que l'altra.
Número de versió 1. Rus
Els defensors d'aquesta versió suggereixen: les arrels del que significa l'expressió "sostenir una espelma" s'han de buscar a l'antiga Rússia. Aleshores l’objectiu principal del matrimoni, i efectivament de la vida, es va considerar la continuació del clan. Per tant, la vida casada dels recent casats hauria de ser la més “real”, amb tots els detalls íntims que se’n deriven.
Els familiars de la núvia només necessitaven assegurar-se d’això. Per tant, un d'ells es va quedar darrere de la porta del dormitori i es va fixar a través d'una esquerda, agafant-li una espelma per a una millor vista. Després d'assegurar-se que tot estava "en ordre" amb les joves esposes, aquest curiós va correr immediatament a dir a la resta de familiars que suposadament apareixeran els hereus, no hi havia res de què preocupar-se.
Número de versió 2. Francès
Una altra versió del que significa “espelma retinguda” ens arriba des de França. Hi ha una expressió curiosa, que es tradueix com a "no vaig mantenir cap espelma allà!". Van dir que contràriament als famosos gossets francesos, que no alimentaven pa, em van deixar parlar dels detalls de la vida íntima d'algú.
I l’expressió mateixa, que en francès sona així: Que voulez-vous! Probablement, Je n'y ai pas tenu la chandelle es va fer popular gràcies al gravat de l'artista italià Agostino Karacci. Hi representa una parella d’amants en una ocupació “interessant”, i al costat hi ha una dona que sosté una espelma directament damunt d’ells per proporcionar-los una quantitat de llum suficient.
Aquest gravat és tan conegut entre els francesos que li van donar, en lloc del seu nom original, llarg i oficial, un altre breu i concis. És a dir, Tenir la canel·la, que significa "sostenir una espelma" o "sostenir una espelma" (sobre una dona en gravat).
