Allà on es trobi una persona, en qualsevol país que visqui, no es queda sense nom. No és només això. Cada nom té el seu propi secret, història d’origen i, tant si ho creieu com si no, influeix en el destí. Traduït de l’hebreu, David és un nom que significa "estimat". Com que aquest nom es menciona a la Bíblia, podem suposar que és estimat per Déu. És a dir, aquesta persona hauria de ser feliç des del naixement. Vegem què diu la caracterització del nom en David des de diferents punts de vista, si aquesta conjectura és certa.
Punt de vista astrològic
Segons el zodíac, David és un nom poc contradictori, perquè es troba sota el signe de la sempre oscil·lant Libra. El planeta d’influència és Mercuri. D'una banda, no es pot refusar de la seva lògica, d'altra banda, la profunditat dels seus sentiments és sorprenent. Pot ser amable, amable, de bon humor i alhora aconseguir ràpidament el seu objectiu. No obstant això, aquesta persona sol estar tranquil·la, equilibrada i constantment busca la perfecció. Si arriba a l'equilibri, es torna invencible. La felicitat li aporta pedres talismàtiques: ametista, turmalina, rubí. El color afortunat és el morat.
Antecedents històrics
En una de les llegendes bíbliques s’esmenta un jove. Va ser un pastor senzill (si es pot anomenar aquella persona aficionada a la música, capaç de parlar bonic, lluitar fent servir la fossa). Va passar que (no sense la seva ajuda) un cop va derrotar Goliat, el gegant que amenaçava el seu poble, i es va convertir en rei. El seu nom és David. Segons la investigació, la nacionalitat és hebrea. És possible que no estiguis d’acord, de fet, hi ha altres opinions sobre aquest tema. Només pots respondre això: "Quin de nosaltres no és jueu?" Però en serio, David: el nom és més jueu que grec o siríac. Tot i que en molts idiomes es pronuncia sense gairebé cap canvi de so.
David: nom i personatge
Aquest home està orgullós no sense raó. David vol constantment esforçar-se en algun lloc, estudiar alguna cosa, aprendre alguna cosa, aconseguir alguna cosa. En la majoria dels casos, els davids són equilibrats. Fins i tot en cas de conflicte, van molestar a l’enemic elegantment, en cap cas van perdre la dignitat - "no és una cosa reial: branques als lacons". Són excepcions si un nen ha crescut en condicions difícils des de la infància. Però fins i tot aleshores pot créixer sospitós i temperat, però de cap manera vengatiu o cruel. David té una intel·ligència i un amor d’harmonia inherents.
