La filosofia existencial és una direcció que va néixer fa molt de temps, però que finalment es va concretar només al segle XX. Aquesta ciència estudia el món interior de l’home, vinculat inextricablement amb l’existència mateixa. En què es diferencia l'existencialisme d'altres enfocaments filosòfics? En primer lloc, pel fet que aquesta direcció no separa el subjecte de l'objecte, sinó que considera la persona en el context de l'ésser. En segon lloc, l’existencialisme no posa una persona per sobre de la vida i dels problemes globals, sinó que l’estudia en interacció amb dificultats. Aquesta filosofia és irracional. Això no és cap coneixement, sinó informació que s’entén, s’accepta i es viu.
Per què va sorgir la filosofia existencial? El seu naixement era força previsible. El segle XX és una època de canvis fantàsticament ràpids a tot el món, règims totalitaris, guerres terribles. Tot i això, també és un segle de creixement super-ràpid en progrés. No a tothom li va agradar l’avanç en la ciència i la tecnologia. La gent va començar a convertir-se en "dents" necessaris per al funcionament d'una enorme màquina anomenada estat. La personalitat ha disminuït la seva importància.
La filosofia existencial és només la ciència de la individualitat. Ella considera els esdeveniments externs a través del món interior de l’home. No en va, aquesta filosofia va atraure molts seguidors.
El "progenitor" d'aquesta tendència és Seren Kierkegaard. Va ser ell qui va formular la idea que l’ésser interior d’una persona flueix sense problemes al món extern, i aquests dos conceptes estan vinculats indestriablement entre si. A més, el desenvolupament de l’existencialisme va ser influenciat per un altre filòsof alemany, Edmund Husserl. Actualment, els representants més famosos d’aquesta direcció són Martin Heidegger, Albert Camus, Karl Jaspers, Jean-Paul Sartre, Gabrielle Marcel i molts altres.
La filosofia existencial situa un lloc important en el seu ensenyament en la delicadesa de la vida humana. Es tracta d’un cicle específic que té un principi i un final. Una persona, en aquesta filosofia, pot canviar el seu ésser, però al mateix temps, la vida té un impacte en la seva ment, les visions. Ella determina la personalitat des de la infància. Aquesta transformació és mútua.
La filosofia existencial i les seves varietats actualment no perden la seva rellevància. A més, es millora i es complementa aquesta direcció. Considereu les varietats d’aquesta filosofia. En primer lloc, és l'existencialisme que estudia la singularitat de l'existència humana tant en aspectes externs com interns. En segon lloc, es tracta del personalisme, considerant l’individu i la seva obra com el valor més alt. En tercer lloc, es tracta de l’antropologia filosòfica, que estudia de forma comprensiva l’essència i la naturalesa de la personalitat. Aquesta direcció combina moltes ciències, com la biologia, la sociologia, la psicologia i d’altres.
La reacció de l’home davant les situacions de crisi és un dels llocs clau en un ensenyament com l’existencialisme. La filosofia no separa una persona dels esdeveniments, però l'estudia profundament amb la seva ajuda. Per això, l’existencialisme no perdrà la seva rellevància durant molt de temps. Estudiar aquesta ciència us ajudarà a comprendre el vostre lloc en aquest món, plantegeu-vos formes de relacionar-vos. Per descomptat, la filosofia existencial tampoc redueix la importància de la comunicació. La ciència en qüestió també estudia la interacció entre dues persones i la influència de la comunicació i l’entorn sobre l’individu. La filosofia existencial també analitza profundament l’activitat humana i la creativitat. Aquesta àrea és extremadament extensa i planteja molts problemes. Les opinions dels filòsofs seguint un enfocament existencial també són molt diferents. Tanmateix, en qualsevol cas, l’estudi d’una ciència d’aquest tipus és útil no només teòricament, sinó també directament en la vida.
