El gasoducte Nabucco és un gasoducte de 3, 3 mil quilòmetres de longitud. Amb l'ajuda d'aquest, es pot lliurar combustible des d'Azerbaidjan i Àsia Central als països de la UE. Nabucco és un gasoducte que suposadament proveïa principalment d'Alemanya i Àustria. El seu nom prové de l’obra homònima del famós compositor Giuseppe Verdi. El tema principal de la seva òpera és l’alliberament, que suposadament contribuiria a la nova carretera per al subministrament de combustible a Europa.
Historial del projecte
L’inici del desenvolupament d’una nova carretera es va iniciar el febrer del 2002 amb el nom de Nabucco. El gasoducte va ser negociat inicialment per dues empreses: la austríaca OMV i la turca BOTAS. Més tard, s’hi van unir quatre més: hongarès, alemany, búlgar i romanès. Junts van signar un protocol d’intencions. A finals del 2003, després de calcular les despeses necessàries, la Comissió Europea va proporcionar una subvenció per import del 50% del total. Després del desenvolupament inicial del projecte, els socis van signar un acord final. Al juny de 2008, el primer subministrament de combustible d'Azerbaidjan a Bulgària es va dur a terme a través del gasoducte Nabucco.
Importància estratègica del projecte
A l’hivern de 2009, la UE va tornar a adonar-se de la seva dependència energètica catastròfica de la Federació Russa. Com a resultat del conflicte rus-ucraïnès, els residents d'alguns països europeus es van trobar sense calor a casa seva. A principis del 2010, es va celebrar una cimera a Budapest, el principal tema del qual era el gasoducte Nabucco. El seu objectiu principal era diversificar els fluxos de combustible. Al juliol es va signar un acord intergovernamental especial per cinc primers ministres.
Les parts interessades del projecte eren la UE, representada pel president M. Barroso i el comissari de l'energia A. Piebalgs, i els Estats Units estaven representats per l'enviador de l'energia eurasiàtic R. Morningesar i el senador d'Afers Exteriors, R. Lugar. Hongria va ratificar l’acord el 20 d’octubre de 2009, Bulgària el 3 de febrer de 2010 i Turquia el 4 de març de 2010. El gasoducte Nabucco va rebre suport addicional amb la publicació d’un acord intergovernamental addicional entre tots els estats implicats.
Estat actual
Al maig de 2012, el consorci Shah Deniz va presentar una nova proposta: el gasoducte Nabucco-West. Ja un any després, es va signar un acord sobre el seu finançament. Segons aquest, el consorci de Shah Deniz pagarà el 50% dels costos del nou projecte i el país de trànsit pagarà la meitat restant. El 2013 es va signar una nota, però a l’estiu es va anunciar que es farien inversions al gasoducte trans-adriàtic. El director executiu de l’empresa austríaca OMV va dir que el projecte estava suspès. Per tant, el gasoducte Nabucco ha perdut avui la seva importància estratègica, però recentment Bulgària i Azerbaidjan van tornar a sol·licitar la UE per a la seva revifalla. Què en sortirà, el temps ho dirà.
Gasoducte Nabucco: esquema
La longitud prevista del recorregut era de 3893 quilòmetres. Se suposava que començaria a Ahiboz (Turquia) i acabaria a la volta de Baumgarten (Àustria). Passaria també per tres països més: Bulgària, Romania i Hongria. Però en realitat no va ser a Ahibibos el suposat que començava el gasoducte Nabucco. La ruta del projecte també va incloure Geòrgia i l'Iraq. A Achibose, suposadament estava connectat precisament amb les seves carreteres. El gasoducte Nabucco-West modificat era un projecte més modest i se suposava que començaria a la frontera turc-búlgara. La seva longitud estimada era de 1329 quilòmetres. El gasoducte reduït se suposa que passaria pel territori de quatre estats: Bulgària, Romania, Hongria, Àustria. L’empresa polonesa PGNiG va estudiar alhora la possibilitat de connectar l’estat a Nabucco.
Especificacions tècniques
El gasoducte Nabucco-West no es preveia que tributaria durant 25 anys des del llançament. El seu rendiment havia de ser de 10 mil milions de metres cúbics per any. La meitat del gas transportat es lliurarà a països no implicats directament en el projecte. Davant la demanda, es podria augmentar el volum de 13.000 milions de metres cúbics addicionals.
Construcció
El projecte Nabucco forma part d’un programa per al desenvolupament de la xarxa transeuropea d’energia i el seu desenvolupament es va dur a terme amb diners d’una subvenció. Quan es va transformar, es va haver de continuar tota la feina d'enginyeria. La construcció estava prevista per començar el 2013. Nabucco hauria de començar a funcionar plenament el 2017. Però el consorci Shah Deniz va triar un altre projecte de finançament, per la qual cosa ara per ara queda gelat.
Finançament
El cost del projecte Nabucco mai es va divulgar, però el 2012 R. Micek va dir que era molt inferior als 7.900 milions d'euros. La liquidació final s’esperava a finals del 2013. Actualment, Bulgària i Azerbaidjan estan realitzant estudis especials per demostrar la rendibilitat de la construcció d’aquest gasoducte.
Fonts d'ompliment de canonades
La base del projecte és la carretera ja construïda Baku-Tbilisi. Es preveia que es realitzessin repartiments d'Àsia central, principalment de Turkmenistan. Hi va haver una proposta per instal·lar un gasoducte a través d’Armènia, però això va provocar una reacció extremadament negativa al propi Azerbaidjan. Polònia va planejar suprimir Nabucco al seu territori a través d'Eslovàquia.
Inicialment, estava previst transportar combustible des de l'Iran a través d'un gasoducte, però el conflicte va començar allà. A la cimera de Budapest, aquest país no ha estat representat. L’única font d’ompliment que va quedar al 2013 va ser a l’Azerbaidjan: el camp del Shah Deniz. Però ara el gasoducte caspià extreu reserves. El conseller delegat de Nabucco R. Mitchek considera la possible adhesió de Turkmenistan, Uzbekistan, Egipte i fins i tot Rússia.
