El món impressiona no només per la seva bellesa, sinó també per la seva lletjor i crueltat. Sembla que en l’època de les noves tecnologies, la humanitat i altres virtuts no hi havia lloc per a la crueltat primitiva, però la vida demostra que encara existeixen patologies socials com el canibalisme al món modern. Aquest terme es refereix a menjar persones entre elles. Aquest fenomen també existeix en el món animal, quan els representants d'una espècie es mengen. Això es deu a la fam o a una sensació de perill. Per als animals, el canibalisme és una manera de sobreviure, de preservar la seva raça; per a les persones més sovint: una manera de donar vida a les seves fantasies malaltes.
Hi ha un cas conegut quan el canibalisme al món modern va ajudar a un grup de turistes que tenien un accident aeri als Andes a sobreviure el 1972. Els que van sobreviure només van sobreviure perquè consumien els cossos dels morts. Van ser mantinguts en captivitat amb gel durant 72 dies i no van tenir cap altra possibilitat de sobreviure. Aquest canibalisme deixa una marca indeleble en la psique humana en la forma d'un sentiment de culpabilitat constantment embruixat. És impossible desfer-se’t tu mateix, per això necessitem l’ajuda d’especialistes. L’exemple més evident va ser el canibalisme al Leningrad assetjat, quan durant 100 dies les persones no van poder rebre aliments d’un altre tipus. Cal destacar que l’assassinat per canibalisme posterior no es va produir, ja que ja menjaven persones mortes. Alguns historiadors s’inclinen a creure que, de fet, els casos de menjar-se persones entre si en aquell moment eren aïllats i no de caràcter massiu. Diuen que el bloqueig va menjar la carn d’animals com gats, gossos, rates. No és possible esbrinar amb certesa els fets d'aquella època, ja que pràcticament no en queden testimonis.
Val la pena assenyalar que el canibalisme al món modern no està molt estès, però es coneixen casos interessants d’aquest fenomen. Així, per exemple, a la primavera del 2001, l’administrador del sistema Armin Mayves va publicar diversos anuncis de caràcter caníbal a Internet. Sorprenentment, encara van trobar una resposta. Bernd Brands va respondre a l’oferta que es menjava, cosa que va permetre al caníbal dur a terme l’acte concebut amb ell de manera voluntària. Després d'això, el tribunal va condemnar Mayves i el va condemnar a 8 anys de presó per assassinat involuntari. Al cap d'un temps, es va revisar el cas i per les seves accions va rebre una condemna a cadena perpètua.
Avui dia, el canibalisme és extremadament rar a Rússia. Això pot ser una manifestació d’una malaltia mental criminal. Per regla general, aquests delictes tenen una naturalesa seriosa i les persones condemnades per ells reben una condemna a vida. Entre els famosos caníbals russos del segle XX es troben Alexander Spesivtsev, Andrey Chikotilo, Alexey Sukletin. En relació amb la moratòria de la pena de mort a Rússia, complien o segueixen sentència perpètua a les colònies del règim especial. Aquestes persones menjaven unes dotzenes de persones. No van satisfer la seva fam, però van rebre un plaer pervers de tot el que li va passar a la seva víctima.
No és possible establir per cert la raó que el canibalisme en el món modern encara existeix. Hi ha moltes raons per aquesta conducta: situacions traumàtiques, anormalitats mentals i situacions crítiques. Per a la societat humana, el canibalisme es considera una patologia, però no oblidem que hi ha països africans en desenvolupament on aquest fenomen forma part d’una cultura centenària. Són una excepció a la regla. El canibalisme és un fenomen molt complex, les causes de les quals són moltes. Científics de tot el món estan d’acord que és impossible curar un caníbal i sempre s’esforçarà per menjar carn humana.
