Què és un nòmada? És un ramader o un guerrer? Quina traça de la història van deixar els pobles nòmades? A l’article trobareu respostes a aquestes preguntes.
Etimologia de la paraula
Fa milers d’anys, Euràsia no estava coberta per megacitats. Les seves àmplies estepes eren un lloc de residència per a molts pobles i tribus, que de tant en tant es desplaçaven a la recerca de terres més fèrtils adequades tant per a l'agricultura com per a la cria de bestiar. Amb el pas del temps, moltes tribus es van establir a prop dels rius i van començar a portar un estil de vida sedentari. Però altres nacions, que no van aconseguir ocupar les terres fèrtils en el temps, es van veure obligades a vagar, és a dir, a moure's constantment d'un lloc a un altre. Aleshores, qui és nòmada? Traduït del llenguatge turc, aquest mot significa "aul (iurt) a la carretera, al camí", que reflecteix la naturalesa de la vida d'aquestes tribus.
Les dinasties xineses, els shahs perses i els khan mongols eren nòmades en el passat.
Tot el camí
Els nòmades canviaven d’aparcament cada temporada. L’objectiu del moviment era la recerca d’hàbitats més adequats, augmentant el benestar de la gent. Principalment aquestes tribus es dedicaven a la cria de bestiar, artesania i comerç. Però aquests estudis no proporcionen una explicació exhaustiva de qui és un nòmada. Sovint atacaven agricultors pacífics, guanyant les terres que els agradaven dels indígenes. Per regla general, els nòmades van obligar a sobreviure en condicions dures van ser més forts i es van guanyar. Per tant, no sempre eren ramaders pacífics i comerciants que intentaven alimentar les seves famílies. Els mongols, els escites, els sarmàtics, els cimmerians i els àrabs: tots ells eren guerrers hàbils i valents. Esquites i sarmates van obtenir la més alta glòria dels conquistadors.