Les Nacions Unides tenen un gran nombre de països. Tanmateix, les negociacions comercials i la correspondència d’aquesta organització es duen a terme només en uns quants idiomes específics. Aquests idiomes oficials de les Nacions Unides, que són relativament reduïts, no s'escullen per casualitat. Van ser el resultat d’un enfocament acurat i equilibrat.
Sis idiomes
Només algunes llengües mundials es reconeixen com a llengües oficials de l’ONU. Molts factors van influir en la seva elecció, inclosa la prevalença. Hi ha sis idiomes oficials de l’ONU. Aquests inclouen, per descomptat, la llengua russa. L’elecció a favor de l’anglès i el xinès és evident: un gran nombre de persones arreu del planeta parlen aquests idiomes. A més dels anteriors, l'estatus de la llengua oficial rebia l'àrab, el castellà i el francès. Totes aquestes llengües són oficials en més d’un centenar de països del món, parlades per més de 2.800 milions de persones.
Moments històrics
La història de les llengües oficials de l’ONU va començar després de la fi de la Segona Guerra Mundial. La Carta de les Nacions Unides, celebrada als EUA el 26/06/1945, es va signar originalment en cinc versions idiomàtiques. Entre ells hi havia àrab absent. Així ho demostra l’article 111 d’aquest document, que també estableix que totes les còpies, independentment de l’idioma de la compilació, són autèntiques.
El 1946, l'Assemblea General va aprovar les regles que exigien que totes les llengües fossin tractades per igual i que s'utilitzessin cinc idiomes en tots els òrgans subordinats de les Nacions Unides. A més, es consideraven oficials els idiomes oficials de les Nacions Unides i el francès anglès i com a idiomes de treball. Un any després, l’organització va descartar el requisit que les llengües oficials de l’ONU, la llista de les quals constava només de cinc càrrecs, tinguessin el mateix estatus en altres organitzacions.
El 1968, la condició de treballador va rebre la llengua russa, una de les llengües oficials de l'ONU.
El 1973, el xinès també fou reconegut com a llengua de treball. L’àrab també es va afegir com a llengua oficial i es va convertir també en la llengua de treball de l’Assemblea General. D’aquesta manera, totes les llengües oficials es convertien simultàniament en llengües de treball.
El 1983, les sis llengües oficials de l’ONU van ser reconegudes pel Consell de Seguretat. En aquesta organització també es van fer oficials i, alhora, treballadors.
Cal destacar que tots els secretaris generals de l’ONU tenien coneixements pràctics d’anglès i francès.
Ús dels idiomes
Els idiomes oficials de les Nacions Unides s’utilitzen en tot tipus de reunions i reunions d’aquesta organització més gran. En particular, s’utilitzen durant l’Assemblea General i la reunió dels caps del Consell de Seguretat. Les llengües anteriors també s’utilitzen per dur a terme el Consell Econòmic i Social.
El significat d’aquest estatus és que qualsevol membre de l’ONU té dret a parlar qualsevol d’aquestes llengües oficials. Tanmateix, això no limita en cap cas el seu dret a utilitzar un altre idioma. Si un representant d’un país no parla la llengua oficial, els intèrprets simultanis es traduiran en l’oficial. A més, la tasca dels traductors simultanis és traduir d’un idioma oficial a l’altre cinc.
Documentació de les Nacions Unides
El treball d’oficina a l’organització també es realitza en els sis idiomes. A més, si un document es tradueix, per exemple, a només quatre idiomes i els altres dos no es tradueixen, aquest document no es publicarà sense haver estat interpretat en tots els idiomes oficials. L’autoritat dels textos és la mateixa, sense importar el llenguatge de la seva presentació.
Paritat d’idiomes
Al mateix temps, el lideratge de les Nacions Unides va ser criticat per la seva tendència a utilitzar la llengua anglesa i, per tant, per una atenció insuficient a altres idiomes oficials. Els països membres de l’ONU, de qui es parla la seva llengua en espanyol, el 2001 van plantejar aquest problema amb el secretari general Kofi Annan. Aleshores, K. Annan explicava aquest desequilibri entre els sis idiomes pel fet que el pressupost de l’organització no permet tenir en compte adequadament totes les subtileses i matisos de la traducció a cada idioma. Tot i això, va prendre nota d’aquest recurs i va dir que s’hauria de corregir la situació, atenent a l’ús suficient de cada llengua oficial.
Aquest controvertit moment es va resoldre el 2008-2009, quan l'Assemblea General va aprovar una resolució segons la qual se li encarregava a la Secretaria la tasca de mantenir la paritat entre totes les llengües oficials. Cal prestar una atenció especial a la traducció d’informació sotmesa a difusió pública.
El 8 de juny de 2007, les Nacions Unides van dictar una resolució sobre la gestió dels recursos humans que hi treballen. A més, el document va subratllar deliberadament la gran importància de la igualtat de les 6 llengües oficials sense excepció.
El 4 d’octubre de 2010, el secretari general va preparar un informe sobre multilingüisme i, després d’uns sis mesos, l’Assemblea General li va demanar que li garantís que totes les llengües oficials i de treball de l’ONU seran iguals, que es crearan les condicions necessàries per al seu funcionament normal. Al mateix temps, l’organisme de la comunitat internacional va adoptar una resolució, que va assenyalar que el desenvolupament del lloc web oficial de l’ONU (des del costat del multilingüisme) avança a un ritme més lent del que s’havia previst anteriorment.
Agències especialitzades de les Nacions Unides
Se sap que l’ONU també té organitzacions o institucions independents que desenvolupen les seves activitats de manera autònoma. Aquests departaments inclouen, per exemple, la UNESCO, la Unió Postal Universal i altres. Cal destacar que altres idiomes es poden considerar llengües oficials en aquests organismes independents de les Nacions Unides. Així, a la Unió Postal Universal, només s’utilitza el francès, és l’única llengua oficial. Per contra, a la UNESCO, per contra, es reconeixen oficialment nou idiomes, entre ells el portuguès i l’italià, i també l’hindi. El Fons Internacional per al Desenvolupament Agrari té només quatre idiomes que els seus membres fan servir oficialment. És àrab, espanyol, francès i anglès.
Coordinadora d’idiomes
Ja des del 1999, l’Assemblea General es va adreçar al secretari general adoptant una resolució per sol·licitar la creació d’un lloc d’alt càrrec de la Secretaria i nomenar-lo. Aquest funcionari es va encarregar de coordinar totes les qüestions relacionades amb el multilingüisme.
El 6 de desembre de 2000, Federico Riesco, de Xile, va ser el primer a ser nomenat en aquest càrrec. La següent coordinadora del multilingüisme va ser Miles Stoby Guyana, que va ser nomenada el 6 de setembre del 2001.
Shashi Terur va ser nomenat coordinador el 2003 per Kofi Annan. Paral·lelament, també va participar com a secretari general adjunt, tractant-se de comunicacions i informació pública.
Kiyo Akasaka, de Japó, és actualment la coordinadora multilingüe. Com Shashi Terur, combina la seva feina amb el càrrec de cap del departament d'informació pública.
Jornades d’idiomes
Des de l’any 2010, l’ONU celebra les anomenades jornades lingüístiques, cadascuna de les quals està pensada per a una de les 6 llengües oficials de l’ONU. Aquesta iniciativa va comptar amb el suport del Departament d’Informació Pública per tal de posar de manifest la diversitat lingüística de l’organització, així com per obtenir coneixement i informació sobre la importància de la comunicació intercultural. Cada dia d’una llengua determinada s’associa a algun esdeveniment històric significatiu que es va produir al país d’aquest idioma.
- Àrab - 18 de desembre - data de la definició de l’àrab com a llengua oficial de les Nacions Unides.
- Rus - 6 de juny - la data de naixement de A.S. Pushkin
- Anglès - 23 d'abril - la data del naixement de Shakespeare.
- Espanyol - 12 d’octubre - és considerat a Espanya com el "Dia de Colom".
- Xinès - 20 d'abril - en honor a Tsang Jie.
- Francès - 20 de març - el dia de la creació de la Internacional.
Paral·lelament a la Unió Europea
La Unió Europea és una altra gran organització multilingüe formada per diversos països. Cadascun d’aquests països, per descomptat, té el seu propi idioma. Per tant, en aquesta unió hi ha una norma principal que totes les llengües dels països participants són iguals. Tota la documentació i el registre de registres s’haurien de realitzar en aquests idiomes, s’han de fer traduccions adequades. Al mateix temps, a mesura que la Unió creixia i s’incloïen altres estats (nord d’Escandinaus i Europa de l’Est), aquests nous membres no requeriren que la Unió Europea donés la seva oficialitat a la llengua, justificant-la amb coneixement de cap de les llengües principals. Tals en la unió es consideren anglesos, alemanys, italians, francesos i espanyols. En efecte, aquesta posició dels nous membres de l’organització es confirma pel fet que gairebé tots els diplomàtics tenen un bon coneixement en almenys un dels idiomes enumerats. La majoria de membres nous prefereixen parlar anglès. A més, cal destacar que a la Unió Europea els més ardents partidaris del multilingüisme són els francesos.
Ús de llengües oficials en altres organitzacions internacionals
Altres organitzacions internacionals, per exemple, especialitzades en comerç, d'esports, i d'altres, solen utilitzar la llengua anglesa, però, juntament amb això, es fa notar un ús freqüent de la llengua francesa, en moltes comunitats és oficial.
Les organitzacions internacionals d’escala regional utilitzen principalment la llengua característica de la seva composició ètnica o religiosa. Per exemple, l’àrab s’utilitza en organitzacions musulmanes i, a la part principal de l’Àfrica no musulmana, el francès o l’anglès s’utilitzen com a llengües oficials (el passat colonial va deixar una gran influència).
