Per als historiadors, l’ornament udmurtià és una font inesgotable d’estudi d’aquest poble extraordinari i distintiu. Al cap i a la fi, les artesanes van posar l’ànima en els seus patrons, van mostrar tot el que els envoltava: tradicions, cultura, objectes domèstics. L’ornament està íntimament entrellaçat amb les característiques dels Udmurts com a nació, la seva vida forestal tancada i la seva creativitat.
Característiques
L’ornament Udmurt va sorgir molt abans de l’arribada d’una nació separada. Però van començar a estudiar-lo només a partir de finals del segle XVIII - principis del segle XIX. Pràcticament no es conserven casos d'un període anterior. Era inusual que els primers investigadors estudiessin les característiques de la cultura Udmurt per veure colors rics brillants en els teixits. Gairebé tots els patrons i ornaments udmurtians estan fets de fils vermells o negres, marrons o daurats.
El predomini de les tonalitats de colors s’explica de manera senzilla. Els Udmurts van viure una vida tancada al desert. Van encarnar la falta de llum en els seus dibuixos. El ritme del color dóna moviment als patrons, els omple de vida i alegria.
Motius d’ornaments
A les tovalloles brodades es troben sovint formes geomètriques simples: rombes, triangles, quadrats. L’ornament udmurtià posterior ja té flors. L’aparició de roselles, roses i altres plantes s’explica per la creixent influència de la cultura ucraïnesa.
La silueta d’una aus d’aigua és més freqüent en els brodats. Aquest element és present a molts pobles dels Urals. Hi ha associat un mite antic. Diu que un ocell pot submergir-se al fons de l’oceà i portar un tros de terra que va sorgir la terra fa molts segles.
El motiu de les aves aquàtiques estava necessàriament present a la màniga de la camisa de núvia de la noia. Més tard va començar a semblar ales d’ànec.
Simbolisme de les flors
Com molts pobles, els Udmurts van imaginar que el món era de tres parts. Segons la seva creença, el creador del món, Inmar, va dividir l’univers en tres components: el cel, la terra i l’inframón. El cel simbolitzava el blanc, el terra - vermell, que representava la sang, la vida i el sol. I l’inframón és negre. Més tard, aquesta combinació va passar al simbolisme de la bandera de la República d’Udmurt.
L’ornament d’Udmurt reflecteix perfectament la manera com la gent percebia el món. Per exemple, el pitet més sovint es brodava de la manera següent: al mig hi havia un gran triangle vermell, a sota era negre o blau fosc. Brodaven diversos ornaments amb colors clars.
Arbre mundial
La imatge de l’arbre mundial caracteritza l’ornament nacional d’Udmurt. Atès que els habitants habitaven principalment a la zona forestal, no és estrany que es connecti molt amb arbres. Així doncs, els Udmurts creien que després de la mort una persona pot convertir-se en un arbre. Cada tronc amb una corona tenia la seva ànima, podies parlar amb ell o resar-li. La majoria dels Udmurts veneraven el pi, l'avet, la freixe de muntanya i el bedoll.
Més tard, l'arbre mundial es va convertir en la imatge de la deessa fecunditat, que es representava amb les mans alçades. Les branques amb fulles es representaven necessàriament als costats. La Mare Sol va ser cridada pels Udmurts de Shunda-Mum i no només era la patrona de la lluminària celestial, sinó també la responsable de la fertilitat de la terra.
Ornaments d’animals
L’ornament popular d’Umurt conté moltes imatges d’animals. Els senglars, els moltons, els linxs, les àguiles i els falcons eren brodats tradicionalment. A partir de les primeres etapes del desenvolupament de la cultura, els Udmurts van representar un cavall. Si es brodava en una tovallola, aquest article s'havia de portar amb ell en un viatge i es va brodar un cavall al toc de la núvia, desitjant un feliç viatge en família.
Una altra forma popular és l’ós. Sovint es representava sense un dit. Aquesta tradició prové dels rituals dels xamans enterrats. Quan va morir una persona respectada, se li va tallar el polze que van guardar a la família per a la benedicció dels déus.
Motius solars i esvàstica
Els Udmurts es van assimilar estretament amb els permòs. A partir d’aquest període, l’ornament udmurtià comença a adquirir motius solars. Al principi, diverses imatges del sol s’utilitzen en la talla de fusta, en la confecció de joies i, posteriorment, es converteixen en brodats.
El motiu solar més important és l’esvàstica. Aquest element es troba en diferents pobles, inclosos els Udmurts. L’esvàstica es brodava amb roba de rushnyks. Ella va exercir un paper protector - va expulsar els mals esperits - i va suposar un renaixement, el naixement d'una nova vida, la seva família.
Els investigadors distingeixen els motius "pityri" (un cercle amb un forat al mig) i "pityres" (un cercle amb un ornament). El primer era un element indispensable del mantó de núvia de la núvia, i el segon sempre estava present en els tocats de les dones.
