El concepte de filosofia es va originar al període antic i incloïa una visió teòrica i generalitzada del món per part dels antics erudits grecs. A diferència del pensament religiós, característic del període de l’antiguitat i de l’edat mitjana, aquesta ciència es caracteritza per la racionalitat del coneixement, la confiança en coneixements pràctics i una valoració científica força precisa. La visió del món filosòfic, que en l'època antiga també abastava les matemàtiques, l'astronomia i l'astrologia, conceptes del camp de la física i la química, era la visió d'una persona o d'un professor i dels seus seguidors sobre la realitat circumdant.
Per tant, el concepte de filosofia era una combinació de diverses idees fonamentals sobre el món i l’home, així com sobre la relació entre societat i natura. Aquests punts de vista permeten a les persones navegar bé per la realitat que l’envolta, motivar les seves pròpies accions, percebre esdeveniments reals i, alhora, guiar-se pels valors fonamentals característics d’una determinada civilització.
Societat: el concepte de societat en filosofia és un component essencial d'aquesta ciència, ja que la vida de cada persona no es pot considerar aïlladament de la societat. En aquest sentit, antics erudits consideraven la "comunitat" com una aliança i cooperació de persones que s'agrupen de forma conscient i voluntària. Per tant, Aristòtil va anomenar a cada individu un "animal polític", obligat a interactuar amb l'estat, on les relacions es basen en el principi de dominació i submissió. I Plató va ser el primer filòsof que va marcar la interpretació totalitària de qualsevol sistema social en què el paper d’una sola persona sigui mínim.
Altres conceptes: Els conceptes bàsics de la filosofia inclouen la categoria de "quadre del món", els límits i les possibilitats de la cognició humana, així com altres qüestions. Fins i tot en el període antic, els científics antics van prestar especial atenció a l’ontologia, que es pot considerar com una doctrina separada de l’ésser. Aquest concepte de filosofia a diferents escoles tenia la seva pròpia interpretació, en alguns ensenyaments les seves disposicions es basaven en la intervenció divina i altres científics van plantejar idees materialistes. Els antics grecs van discutir els problemes de l'ésser, la forma de ser i el significat de l'existència del món, i cadascun d'ells es va esforçar per trobar una base de proves per al seu propi punt de vista.
Aristòtil va tractar el problema de l’aparició de l’home, va buscar una manifestació de la ment divina i evidències de la intervenció de forces superiors en la realitat existent, va referir el tema de la creació del món a la metafísica. L’aspecte ontològic de la filosofia també va ser estudiat pels filòsofs de la Nova Era, però, la qüestió del significat de l’ésser ja es plantejava aïlladament dels ensenyaments antics, i representants de la majoria d’escoles del XVIII-XIX van excloure la possibilitat d’interferir altres forces mundials en esdeveniments ocorreguts a la Terra.
Al segle XIX, el concepte de filosofia es concentrava cada cop més en l’antropologia, ja que aquesta categoria no era encara una ciència separada. Aquest aspecte s'ha format estudiant les característiques especials de l'estat d'una persona amb les seves necessitats, que han de satisfer. Per obtenir el que vol, l’individu es veu obligat a desenvolupar les seves pròpies habilitats, permetent-li avançar amb seguretat cap a l’objectiu previst.
I el científic alemany R. Lotze, que va viure al segle XIX, entre la realitat humana, distingeix les inclinacions humanes en una categoria separada. En primer pla, posa la relació de valors morals, religiosos i materials, coneixement científic i riquesa. Les creences i el comportament de cada persona que busca els seus objectius de vida i s’inclina cap al món espiritual o material depèn d’aquests criteris.
