A les novel·les, romanços i pel·lícules antigues sobre la vida prerevolucionària, hi ha expressions que no són característiques del discurs de la gent moderna. Encanten l’orella amb el seu poder melòdic, sonoritat i cortesia. "Permeteu-me que us recomani …", "No us digneu …", "No em culpeu …" Aquestes frases acaronen l'orella en un rerefons de neologismes i revolucions completament diferents ("cool", "Vaig així …"), que semblen molt modernes per a algú i de moda, però de fet mutilant la nostra llengua.
Què té a veure el tribunal?
Amb tot el gran so de les expressions antigues, avui no tothom entén el seu significat. "No em culpes" - què és? Una trucada a què? L’anàlisi morfològica més senzilla demostra que l’arrel “tall” en combinació amb el prefix “dem-” (s’està davant de la consonant sorda “c”) indica l’absència d’un judici d’accions d’algú o d’una altra persona. A més, cal tenir en compte que la paraula “jutge” s’aplica no només al procés legal, sinó també a la simple reflexió, deliberació d’algunes circumstàncies.
Doble negació
La mateixa arrel té la paraula “raó”, que significa una anàlisi en veu alta de la situació. "No" i "dimoni" formen mútuament una doble negació característica de la llengua russa. Així, l'expressió "no culpes", expressada amb una forma humorística i de vegades seriosa, no és més que una crida a pensar, raonar, entendre i, per descomptat, excusar-me com a resultat. De fet, és la comprensió el que condueix al perdó de tots els errors imaginaris i reals que van tenir lloc.
Significat irònic
Com gairebé qualsevol altra frase, la frase "no em culpes" es pot utilitzar no només com a petició seriosa de disculpa, sinó també en un sentit figurat iònic. Un mestre estricte ho podria dir, recollint varetes (antigament es considerava força habitual el càstig corporal). Un company d’èxit en un joc de cartes també de vegades podria demanar perdó als seus companys menys reeixits de la taula d’Oman per la seva sort en guanyar. Però més sovint, aquesta frase s’utilitzava seriosament.
