Un dels països més insòlits per als europeus segueix sent el Japó. Els carrers de la ciutat sorprenen i es delecten. Hi ha molt de tot brillant i vistós, incomprensible i atractiu. De vegades és difícil per a un desconegut navegar per les multitudinàries megacitats de la Terra del Sol Naixent. I no queda gaire clar com comportar-se, què és permès fer i què no. L’article ofereix diverses notes sobre l’etiqueta local i les peculiaritats dels carrers del Japó (també podeu veure la foto).
Sobre el silenci
És impossible creure-hi, però un dels megalopolis més densament poblats del planeta és el més silenciós. A banda d’algunes zones, com Shibuya o Shinjuku, els carrers de Tòquio són força tranquils. Ningú parla en veu alta, ningú no crida, no es sent el rumor de xerrades constants. Un passeig al centre de la capital nocturna (per exemple, al districte de Chiyoda) aportarà un plaer comparable a una tranquil diumenge a la tarda al parc.
Per descomptat, tot el que es va veure per primera vegada als carrers del Japó provoca una delícia i una alegria gairebé infantils, tot i així, les emocions haurien d’expressar-se amb la més calma possible i tranquil·lament. Si observeu des d’un costat un sorollós grup d’estrangers, podreu veure com és incòmode el seu nucli causant als residents locals. Fins i tot al centre de Tòquio, hi ha molts barris en els quals no es senten sons forts durant tota la nit.
Sobre precipitacions i paraigües
Les pluges al Japó no són infreqüents. Es considera extremadament impol·lut ferir a un transeünt amb el paraigua plegat, mullar la roba dels altres, gotejar-se a terra en vehicles i llocs públics. Per tant, després d’acabar la pluja, l’accessori s’ha de plegar en una coberta impermeable. Als restaurants i grans magatzems de l'entrada, podeu portar una funda de plàstic per a un paraigües. Es tracta d’un servei gratuït, ja que els propietaris estan molt preocupats perquè el sòl no estigui humit i relliscós. A moltes ciutats del Japó als carrers es poden trobar bastidors especials amb paraigües, que tots els passants tenen dret a utilitzar durant la pluja. Si no cal, el paraigua es deixa en un altre contenidor més proper.
Quant a les escombraries
Els carrers del Japó confonen inicialment els estrangers amb el fet que enlloc no és possible trobar contenidors d'escombraries ni papereres. Els residents locals posen tot dins d’una bossa de plàstic i s’emporten a casa per ordenar, llençar les escombraries a un contenidor estrictament designat. I generalment s’accepta. Els turistes haurien de fer el mateix, sobretot perquè en qualsevol hotel japonès, les criades buiden les cistelles d’escombraries diàriament. Podeu veure els contenidors de residus al costat de les màquines expenedores, però estan destinats només als usuaris d'aquests punts i no a un ús general. Per tant, no s’acostuma a tirar-hi brossa externa.
Sobre fumar
Al Japó, fumar als carrers, sobretot mentre es viatja, es considera almenys irresponsable, ja que es pot arruïnar la roba o cremar algú en una gent multitudinària. Per tant, només podeu fumar en llocs especialment indicats a l’aire lliure. Al Japó, hi ha moltes zones on es considera il·legal fumar al carrer i els llocs per a fumadors estan clarament marcats. Pel que fa als bars i restaurants, encara hi ha establiments al país on es permet fumar als visitants. Aquests llocs inclouen la majoria d’establiments d’apostes, com per exemple Pachinko a Tòquio.
Quant al menjar
A les ciutats japoneses, es considera improbablement indecent beure o menjar. Això pot ser una mica desconcertant. Què passa amb la set o el desig de satisfer la fam? Els carrers es consideren bruts, de manera que hi ha zones especials per a menjar i beguda, a més, hi ha moltes màquines expenedores, cafeteries, bars i pubs al voltant. S'accepten, es van comprar aliments i begudes, es consumeixen on es van comprar. Totes les màquines expenedores disposen d’una cistella d’embalatge i contenidors buits per a aquest lloc. Tots els venedors d'aliments ambulants solen oferir petits locals per als seus clients. En cap cas heu de menjar al metro o al tren i no utilitzeu una safata abatible per al menjar davant del seient del passatger si esteu en un avió. Alguns trens nocturns tenen una zona especial per menjar i beure. Cal recordar que menjar en llocs públics no destinats a això és completament indecent.
Sobre el moviment als carrers i en transport
Sempre heu d’adherir-vos al costat de la carretera en zones per a vianants i permetre que altres passin lliurement. No molestar mai a ningú: una de les principals normes i normes de comportament dels japonesos, i això s’hauria de respectar. La majoria de les voreres, les escales mecàniques, les andanes del metro tenen indicadors que indiquen quin costat seguir. Quan es mira amb entusiasme les curiositats del carrer, no s’ha d’oblidar d’anar amb compte de no caminar pel carril bici.
Les línies de metro i shinkansen (trens d'alta velocitat) també tenen zones pròpies. No els podeu buscar, perquè la gent ja s’ha alineat en una cua, i només queda ocupar-se, però no oblideu que acostar-se és inacceptable, s’hauria de respectar l’espai personal. A les plataformes shinkansen, podeu notar cercles, quadrats o triangles amb números que indiquen la posició i l’inici de la cua. Assegut al metro o tren japonès, és imprescindible treure la motxilla de les espatlles i agafar-la a les mans perquè no faci mal a ningú.
Pel que fa als taxis al Japó, convé tenir en compte que les portes de la majoria dels cotxes són automàtiques. que ells mateixos s’obren i tanquen per als passatgers. Per tant, no heu d’intentar controlar les portes vosaltres mateixos, aquest comportament pot trastocar el conductor del taxi.
Dificultats d’orientació
Els carrers del Japó no tenen nom, i aquí s’utilitza un sistema d’adreces completament diferent en comparació amb els països occidentals; només s’indica el nombre de blocs i cases. Hi ha algunes excepcions a aquesta regla quan es denominen principalment carreteres centrals, però els locals i els treballadors postals les ignoren. Els carrers dels blocs poden desviar-se dels angles més increïbles, divergir i fusionar-se amb una lògica incomprensible, creuar-se amb carrers diminuts sense signes clars. Al mateix temps, els números dels edificis no s’observen en una seqüència clara. Per tant, és molt difícil trobar un lloc o objecte a l’adreça adequada per a un estranger, sobretot en absència d’habilitats lingüístiques. Què fer en una situació així? Podeu utilitzar un mapa o un sistema de navegació. La majoria de fullets o guies de viatge inclouen mapes petits i senzills, però sovint no estan a l’altura. Els locals són molt pacients i servicials, en la situació més desesperada, sense ni tan sols comprendre el japonès, encara podeu recórrer a la seva ajuda.
