El vent fa referència a fluxos a gran escala de gasos atmosfèrics que es mouen en la mateixa direcció i, per regla general, a la mateixa velocitat. En meteorologia, els tipus de vent es classifiquen principalment segons la direcció del moviment, la velocitat, l’escala espacial, les forces que els provoquen, l’afiliació regional i l’impacte ambiental. Aquests corrents d'aire tenen un paper molt important en la vida de la humanitat, ja que durant molts segles i mil·lennis han servit com a font d'energia neta (flota de vela, globus aerostàtics, molins de vent, etc.).
Els tipus de vents també varien en durada. Així doncs, els corrents curts que duren fins a diversos segons, amb una gran velocitat, se solen anomenar ràfegues, i fins i tot corrents més forts i més llargs s’anomenen esquadres. Els vents llargs poden variar en funció de la força, direcció, escala i alguns altres paràmetres que distingeixen brises (vents costaners), tempestes, tempestes, huracans, tifons i altres.
Tots els tipus de vents tenen les seves pròpies característiques, segons les quals els meteoròlegs els identifiquen. Per exemple, un tret característic de la brisa és un canvi de direcció dues vegades al dia. Els vents no només són a curt termini, sinó que poden ser estacionals, és a dir, mostren estabilitat durant diversos mesos. Aquests fenòmens atmosfèrics inclouen monsons. I els vents comercials són generalment constants i estables.
Gairebé tots els tipus de vents són la part més important i integrant de l'ecosistema del planeta, un factor clau del relleu de la seva evolució geològica. Prenen part activa en els processos de formació del sòl, provoquen l’erosió de les roques, cosa que canvia significativament l’aspecte de la superfície del planeta. Els fluxos d’aire també transporten les llavors de diverses plantes, contribuint així a la seva distribució més àmplia.
El vent, sent un dels elements més potents del nostre planeta, va tenir un impacte enorme en tots els aspectes del desenvolupament de la civilització humana. Per a molts pobles del món, els vents eren personatges cultes o divins de la mitologia i l’èpica, els principals inspiradors dels poetes i dels escriptors. Fins i tot a l’antiguitat, quan depenia massa de les manifestacions d’aquest element en la vida de les persones, es va inventar un indicador de direcció del vent: una paleta meteorològica, la versió moderna de la qual s’anomena anemòmetre.
Sovint aquests fenòmens atmosfèrics predeterminaven els esdeveniments històrics, ampliaven la gamma de relacions comercials i d’intercanvis culturals entre països antics. Van ser els motors de diversos mecanismes i fonts d’energia inesgotables. Els corrents d’aire permetien a una persona pujar al cel per primera vegada, sense ells no tindria sentit la invenció d’un paracaigudes. Per la força de la seva influència, els vents només són comparables amb l’energia del Sol i l’element d’aigua.
Però, com qualsevol fenomen natural, els vents no només duen progrés i desenvolupament, sinó també destrucció i mort. Contribueixen a la propagació d’incendis forestals, les pertorbacions causades per ells en cossos d’aigua comporten la destrucció de diverses estructures hidràuliques i altres. Els tornados i els tornados furibunds sempre van acompanyats no només d’una tremenda destrucció, sinó també de víctimes humanes. L’impacte d’aquest efecte climàtic està associat a un fenomen natural tan perillós com les tempestes de sorra.
Però el vent no és un efecte atmosfèric purament terrestre. Els vents més grans del sistema solar, milers de vegades superiors als seus homòlegs terrestres més destructius, es registren a la superfície dels gegants del gas Saturn i Júpiter. A l'espai exterior, també es presenta una versió d'aquest potent i extremadament destructiu element: el vent solar, que és un gegant i mortal flux de partícules radioactives ionitzades. A ell li devem un fenomen tan fantasmagòric com les llums del nord. Davant la magnetosfera de la Terra a prop dels pols, aquest corrent de radiació solar inusualment potent la fa brillar.
