Per a alguns, és la bandera de la lluita per la independència dels kurds. Per a d’altres: un perillós criminal i terrorista. Qui és aquest Abdullah Ocalan? La biografia del líder polític i militar kurd la considerarem en aquest article. Diguem-ne de seguida: aquesta personalitat és ambigua. Ocalan és ciutadà honorari de Nàpols, Palerm i altres ciutats europees. Moltes figures europees destacades recorren el govern turc per alliberar el pres polític. L’any passat, el Partit Socialista d’Ucraïna va premiar Abdullah Ocalan amb la medalla Pau i democràcia. Al mateix temps, aquest líder polític del Kurdistan ha estat condemnat a cadena perpètua des de 1999 i actualment compleix la seva condemna a l'illa d'Imrali, situada al mar de Màrmara. Com i per què van condemnar Abdullah Ocalan: llegiu a continuació.
Joventut, educació, inici de l’activitat política
L’heroi del nostre article va néixer el 4 d’abril de 1949 en una senzilla família de pagesos. La seva petita pàtria és el poble turc d'Omerli, a la província de Sanliurfa, habitat per kurds. Quan era nen, va revelar un gran encant per la ciència, va estudiar bé a l'escola. Els pares el van enviar a estudiar a la Facultat de Ciències Polítiques de la Universitat d'Ankara. Allà va assaltar el granit de la ciència del 1971 al 1974. Com a estudiant, Abdullah Ocalan es va inspirar en idees d’esquerra i socialistes. I només una mica més tard, aquestes visions van rebre un colorant nacional-patriòtic. Ocalan deliberadament va abandonar la universitat. El 1974 va organitzar un grup de joves al seu voltant, que quatre anys després es va concretar en una força política anomenada "Partit dels Treballadors del Kurdistan". El seu objectiu era crear un estat nació independent. Recordem que els kurds viuen no només al sud-est de Turquia, sinó també a l’oest de l’Iran, al nord de l’Iraq i a Síria. Aquesta nació encara no té la seva pròpia estat.
Figura militar
Poc abans que es produís un cop militar a Turquia (1980), Ocalan va anar a emigrar a Síria. Allà va organitzar destacaments partidistes, que des del 1984 van iniciar reals operacions militars contra l'exèrcit turc. L’eslògan d’aquesta lluita armada va ser la independència del Kurdistan. Turquia ha exercit des de fa temps una política d’assimilació de les minories nacionals. I contra el genocidi dels kurds com a poble, va alçar la pancarta de la lluita d’Abdullah Ocalan. El partit que dirigia es va fixar com a objectiu la federalització de Turquia i la creació d'autonomia. Ocalan va negar que duia a terme una tasca independentista destinada a desmembrar el país. La festa també va tenir un programa social. Anteriorment, el PKK mantenia posicions marxistes. Ocalan després va revisar les seves opinions sobre idees comunistes. Està convençut que no es pot assolir la justícia social mitjançant mètodes totalitaris. De fet, el PKK es mostra molt proper als partits socialdemòcrates de centreesquerra.
Refugiat
Com que totes les operacions militars es van dur a terme al territori de Turquia, el govern sirià va permetre a Ocalan viure al seu territori. Més de divuit anys: de 1980 a 1998, un líder polític i líder militar va viure a Damasc. Tot i això, el govern de Hafez al-Assad va acabar amb la pressió d'Ankara. El president de Síria va demanar a Abdullah Ocalan que marxés del país. Abdullah Ocalan va arribar a Rússia. En aquest sentit, el 4 de novembre de 1998, la Duma de l'Estat de la Federació Russa va decidir, amb majoria de vots, recórrer al president Boris Eltsin i demanar-li que concedís la condició de refugiat polític al líder del Partit dels Treballadors Kurds. Tanmateix, aquesta sol·licitud va quedar sense resposta. Ocalan es va traslladar a Itàlia i va demanar asil allà. Però, davant la burocràcia europea, es va traslladar a Grècia, i des d'allà, a Kenya.
Segrest
Abdullah Ocalan va pensar a esperar en aquest país africà per donar una solució al seu cas d’asil polític a Itàlia, que es movia molt lentament. Com a resultat, l’advocat del líder kurd davant el tribunal va recórrer la denegació de les autoritats migratòries. Però els serveis especials turcs van actuar més ràpidament que la burocràcia europea. Quan el Tribunal Civil de Roma, el 4 d'octubre de 1999, va concedir la sol·licitud de condició de refugiat, Abdullah Ocalan ja estava capturat a Nairobi i esperava una sentència a la presó. Els serveis d’intel·ligència turcs van organitzar el segrest del líder dels kurds amb l’ajuda d’israelians. Van capturar Ocalan el 15 de febrer de 1999. Fins i tot a la fase de pre-judici, va ser mantingut a la presó més inexpugnable de Turquia a l'illa d'Imrali, tement el seu alliberament per part dels partidaris. El judici va començar el 31 de maig d’aquell mateix any. Abdullah Ocalan va ser condemnat a mort, però sota la pressió de la comunitat mundial la van substituir per cadena perpètua.
El líder polític del nostre temps
Però fins i tot darrere de les barres, Ocalan no va perdre el seu carisma i la seva influència. A tot el món, un públic de mentalitat progressista va defensar un judici just del líder dels kurds turcs. Però el procés s’assemblava més a la farsa. L’acusat ni tan sols es va permetre parlar amb els seus advocats. Però els temps canvien i el nou govern, tot i que no ha revisat el cas del calcalan, ha fet molt per mitigar les seves condicions. Així, el 2009, altres cinc membres del PKK (Partit dels Treballadors del Kurdistan) van ser traslladats a l'illa. Així, el líder nacional ja no està assegut en tancament solitari. Els nous reptes d'avui han obligat el president turc, Erdogan, a dialogar amb Ocalan. Des del 2013 s’han mantingut negociacions sobre una resolució pacífica del conflicte entre el govern i els partidaris kurds. Un enemic comú, ISIS, convertit en enemics falsos abandonen les seves feus.
