L’antiga grega Atenea és la deessa de la guerra, la saviesa, l’artesania, el coneixement i les arts. Aquest espectre està determinat per la naturalesa i l’activitat que els grecs van atribuir a la deïtat.
Atenea, el cinquè fill de Zeus, segons la llegenda, va néixer d’una manera insòlita. El déu principal de l'Olimp secretament d'Hera es va casar amb Metis. Però aviat Zeus es va assabentar que el seu fill l’enderrocarà del tron. Això ho va informar el Moira (o Urà i Gaia - segons altres fonts). Un déu enutjat, per evitar la pèrdua del poder, va engolir la seva dona embarassada. Després d'això, el seu cap li feia mal, i va demanar a Hefest que el tallés. Del cap de Zeus va aparèixer una nova deïtat: Atenea.
La deessa de la guerra té un caràcter diferent d’Ares, que també patronitza les batalles. Aquest últim incorpora una agressió erupció i un coratge injustificat, mentre que Atenea està associada a la planificació estratègica. També se l’anomena deessa d’una guerra justa. En contrast amb Afrodita, la personificació de la feminitat i l'amor, la patrona de les batalles té els trets de la masculinitat. Atenea va rescatar els seus fanàtics en moments difícils: gràcies a l'estratègia adequada van poder superar les dificultats més greus i vèncer els enemics. Per tant, Nika (Victòria) es va convertir en un company freqüent de la deessa.
Segons la llegenda, la filla de Zeus des de la infància es distingia per la curiositat i mostrava interès per les ciències, de manera que el seu pare va decidir convertir-la en la patrona del coneixement. Atenea, la deessa de la guerra, la saviesa i l’artesania, ha suggerit repetidament solucions no estàndard, però eficaces als grecs antics. Va ensenyar a Erichthony l'art de fer servir els cavalls i a Bellerophon, de domar el cavall alat, Pegasus. Atenea, la deessa de la guerra i la saviesa, va ajudar a Danus a construir un enorme vaixell sobre el qual va arribar a Grècia. Alguns mites atribueixen a la deïtat el mecenatge de la pau i la prosperitat, el matrimoni, la família i la procreació, el desenvolupament urbà, així com les habilitats curatives.
Segons la llegenda, dos sol·licitants van lluitar pel dret a donar el seu nom a la capital de Hellas: Posidó (patró dels mars i oceans) i la deessa Atenea. Fotos de troballes arqueològiques i altres dades indiquen que antigament la ciutat era una obra mestra arquitectònica: palaus de pedra blanca, estadis gegants i temples tallats. Déu Posidó va prometre que els grecs mai necessitarien aigua si anomenessin la capital pel seu nom. I la patrona de la saviesa va oferir als hel·lencs una eterna riquesa de menjar i diners i va presentar un obsequi de planters d’oliveres als ciutadans. Els grecs van optar per la seva tria, i avui la capital de Grècia porta el nom de la deessa, i l'olivera és considerada el seu símbol sagrat.
El temple de la deessa Atenea - el Partenó - es troba a l'Acròpolis a una altitud aproximada de 150 m sobre el nivell del mar, és una estructura gegant de pedra blanca, una obra mestra de l'arquitectura. Al seu interior hi ha una estàtua de la deessa, feta de plaques d'or i ivori. Des de tots els costats, el temple està envoltat de 46 enormes columnes esveltes.
Es considera que Zeus era la deïtat suprema de la mitologia grega, però el culte d’Atenea es fa ressò del període més antic de la història hel·lènica: el matriarcat. Per tant, la deessa es pot considerar propera a Zeus en importància o fins i tot igual a ell.
