En tot moment, la gent buscava no només acumular coneixement i experiència, sinó també transmetre'ls als seus descendents d'una forma senzilla i accessible. Una d’aquestes formes és una dita, una expressió de colors vius que reflecteix les emocions i és fàcil de recordar. En totes les llengües del món ho són, i l'àrab no és una excepció. Sovint, sense ni tan sols sospitar-ho, les utilitzem. Què són, dites àrabs?
Versatilitat i semblança
Cada nació és única, però la saviesa i el coneixement s’acumulen en un sol món. Per això, la saviesa dels diferents pobles és similar i forma un fons comú internacional de refranys i refranys. Des de fa mil·lennis, tots els pobles del món han desenvolupat regles i tècniques especials mitjançant les quals es transmet la saviesa dels seus avantpassats, els ideals socials i la filosofia de la visió del món en si. Llegint refranys àrabs que ens són completament desconeguts, sempre podem trobar alguna cosa semblant als russos. Això es deu principalment al fet que algunes situacions i les conclusions extretes són aproximadament les mateixes per a la majoria dels pobles.
Com qualsevol pensament acabat, els refranys àrabs es dediquen a un tema:
- l'amistat;
- respecte pels majors;
- protecció dels febles i desafavorits;
- hospitalitat
- saviesa
- coratge i valentia;
- el concepte d’honor i dignitat, etc.
Al folklore de qualsevol nació es poden trobar referents sobre aquests temes, i seran molt propers. Per exemple: "Sadi'k ti'ri´fu fi-d-di'k" (traduït com "Reconeixeràs un amic amb problemes"). Els russos en tenen una de molt similar: "Els amics tenen problemes".
Especificitat i característiques nacionals
Les característiques nacionals del poble àrab han deixat empremta en les dites àrabs, donant-los un encant especial. Segons ells, es pot rastrejar el que el poble àrab ha enfrontat durant molt de temps. En els refranys trobaven el seu lloc i els instruments i eines musicals i eines específiques, i la cuina nacional, i els vestits. El clima i el paisatge característics de l’hàbitat dels àrabs també es reflecteix en la saviesa popular nacional.
Contenen dites àrabs i memòria d’esdeveniments històrics, i fins i tot de personatges històrics destacats, i també mostren un canvi de perspectiva de la vida amb un canvi en la religió. Però deixeu-lo estudiar els paremiòlegs (científics, experts en l’estudi de les dites populars). El nostre objectiu és només entendre com d’interessants són les paraules dels àrabs.
Animals en dites
Considereu l’especificitat dels animals. El camell té un gran paper en el folklore dels àrabs. Per als beduïns, aquest animal és molt valuós, perquè és a la vegada un transport, un guanyador de pa i una moneda monetària i un signe de benestar. Només es tradueixen al rus 20 paraules diferents en àrab com a "camell" o "camell". En molts referents hi ha referències a aquest animal. Donarem alguns refranys àrabs amb traducció a la transcripció perquè pugueu pronunciar-los en veu alta. Sentiu la seva originalitat, originalitat i encant i, si voleu, recolliu dites russes semblants al significat.
"La naki li conté la jamal" - "No hi ha ni un camell ni un camell."
"Kad yumta as-saabu baada mo ramaha" - "I un camell tímid es pot ensenyar".
