Abans d’entendre quins aspectes de la cultura del discurs existeixen, cal entendre què és aquesta cultura. La cultura del discurs és la capacitat d’utilitzar eficaçment els mitjans del llenguatge per a la transferència més precisa i eficaç dels vostres pensaments, sota les normes de comunicació.
Dit d’una altra manera, la cultura del discurs (K.R.) no és més que la capacitat de parlar de forma concisa i precisa, brillant i viva segons la situació.
Imagineu-vos que una persona entra, per exemple, a la sala del tribunal on té lloc el judici i, dirigint-se al jurat, diu: "Hola a tots!" La situació, per descomptat, és absurda.
La cultura del discurs existeix precisament perquè una persona pugui triar les paraules adequades en la situació adequada. Al cap i a la fi, qualsevol paraula llançada fora de lloc pot crear una reputació per a l'orador sense una bona educació de l'individu ignorant, sense tacte, estúpid.
K.R. ajuda a formar competència de parla, a educar un exemplar personalitat altament educada en un sentit lingüístic.
El concepte de “cultura de la parla” inclou tres aspectes principals: comunicatiu, normatiu i ètic. Els aspectes enumerats de la cultura de la parla ens permeten considerar-la des del punt de vista de la seva qualitat, cosa que assegura l’èxit de la comunicació, la correcció, la usabilitat, etc. El discurs de qualsevol persona educada ha de ser significatiu, adequat, intel·ligible.
L’aspecte normatiu de la cultura del discurs es basa en la definició del concepte de “norma” com a concepte líder de la parla i la cultura de la llengua.
La norma és el complex de les eines lingüístiques més convenients per al manteniment diari d’una determinada societat. Aquest complex es va formar com a resultat de la selecció d’elements lèxics, sintàctics, morfològics i altres.
La llengua literària russa es basa en una norma literària: un conjunt de fenòmens lingüístics, no només reflectits en la parla dels seus parlants i permesos per al seu ús, sinó que es fixen en forma de regles.
Tenint en compte aspectes de la cultura del discurs, cal esmentar que l’aspecte normatiu és l’únic sotmès a codificació.
La codificació és un reflex de la norma d’una llengua que existeix objectivament i, per tant, es fixa en forma de prescripcions i regles, que es reflecteixen en diccionaris, llibres de text i llibres de referència.
Només es considera correcta l’ús del llenguatge que es codifiqui i es fixi a les regles.
L’aspecte ètic de la cultura del discurs implica la capacitat de triar les paraules adequades en una situació determinada. Això requereix el coneixement de l’etiqueta, les normes de la cultura del comportament, perquè són les bases per a l’elecció correcta de les paraules. L’aspecte ètic, en contrast amb el normatiu, és propens a la situacionalitat. Per exemple, fórmules verbals (comiat, salutació, invitació, etc.), apel·lació, alguns altres components del discurs depenen dels participants en la comunicació, la seva edat, nacionalitat, relacions i altres factors.
Malauradament, el component ètic del discurs actual està lluny de ser perfecte. L’aspecte ètic prohibeix jurar, parlar en to elevat. El discurs dels nostres compatriotes és cada cop més pobre, les expressions figuratives estan sent substituïdes per vocabulari no literari. Fins i tot adolescents, les dones estan renyant. La violació massiva de l'etiqueta de parla és un signe de la disminució de la cultura de la societat.
L’aspecte comunicatiu de K.R. implica la possessió de totes les varietats funcionals de la llengua.
Una persona educada, segons la situació, ha de tenir un discurs conversatiu expressiu, comunicar-se en un estil científic o empresarial, ser capaç de transmetre els seus pensaments en un llenguatge empresarial oficial, conèixer i ser capaç d’utilitzar correctament mitjans expressius de ficció en el seu propi discurs.
Els aspectes de la cultura del discurs canvien amb el pas del temps, de manera que canvia la societat i el llenguatge que la serveix.
