L’interès per la història de l’aparició de noms sempre ha estat alt entre la gent. No s’esvaeix avui. El propietari d’un nom determinat sol saber d’on prové, cosa que significa quin impacte pot tenir sobre el destí d’una persona. Però de tota la llista de formes adequades que s’utilitzen avui en dia, un grup especial està format per noms bíblics. Cadascun d’ells no només té una història única de la seva aparença, sinó també un cert significat.
Quins noms s’anomenen bíblics?
Els herois de les narracions de l'Antic i del Nou Testament estan dotats de noms amb orígens diferents. Independentment d’això, se solen classificar com a noms bíblics. En el futur, molts d’ells van començar a ser utilitzats per diferents pobles de la terra. Els noms del Nou Testament van ser especialment populars després de l'adopció generalitzada del cristianisme. Més tard es van consagrar amb els noms de l’església i van entrar fermament a la vida de molts pobles. S'utilitzen avui en dia.
Tots els noms bíblics tenen un origen diferent. Entre ells hi ha hebreu, grec, egipci, caldeu, arameu, cananès. En total, en les narracions de la Sagrada Escriptura, els investigadors tenen al voltant de 2800 noms personals. Alguns d'ells són igualment venerats per l'església ortodoxa i la catòlica.
Noms hebreus
La majoria dels noms que s’utilitzen a la Bíblia són d’origen hebreu. Al seu torn, es poden dividir en dos grans grups:
- noms o frases de frase;
- que té la forma gramatical d’una paraula.
El primer grup inclou noms com Jeroboam, que significa "el poble es multiplicarà", Abigail; en traducció significa "el meu pare és alegria". La mateixa categoria de noms inclou aquells on s’esmenta el nom de Déu. Un exemple és el següent: Daniel - "Déu és el meu jutge", Eleazar - "Déu ha ajudat", Iedidia - "favorit de Yahweh", Elijah - "el meu déu - Yahweh", Joel - "Yahweh - Lord God", Joatham - "Yahweh és perfecte", "Jonathan es dóna a Yahweh".
Exemples de noms bíblics que tenen la forma gramatical d’una paraula: Laban - "blanc", Jonah - "colom", Epham - "constància", "immutabilitat", Noè - "descans", "pau", Anna - "gràcia", "gràcia" ", Tamar -" figuera ".
Noms de la Bíblia prestats
Com s'ha esmentat anteriorment, no tots els noms de la Bíblia són d'origen hebreu. El préstec de paraules provenia de les llengües dels pobles veïns. Aquesta tendència es considera especialment vívida en la presentació de l’Antic Testament. Uns exemples són aquests noms: Potifar - "pertanyent a Ra", manllevat de l'Antic Egipte. Esther és una "estrella", procedent de Pèrsia. Mordequei prové del nom de la deïtat babilònica. Per regla general, els personatges prestats de la Bíblia no pertanyien al poble jueu.
Al Nou Testament, hi ha un altre gran grup d’admesos d’origen grec i romà. Els següents poden servir d'exemples: Aristarc - "el millor governant", Phlegont - "cremar", "cremar", Fortunat - "reeixit", "feliç", Pud - "entestat", "modest", "digne".
El grec es parlava àmpliament en un ampli territori, inclòs l’Orient Mitjà. Aquesta va ser la raó per la qual es van utilitzar els noms grecs per criticar els nens i la nacionalitat jueva.
Els noms romans utilitzats a la Bíblia tampoc no són un indicador de l’origen ètnic del titular: eren portats per tots els que tenien la ciutadania romana. Així doncs, el jueu Saül ("suplicar", "suplicar") també ens és conegut com a Pau. De fet, l’apòstol Pau era un ciutadà romà i hereditari, cosa que confirma el diàleg amb el capità de Jerusalem de Jerusalem: “Aleshores el capità, acostant-se a ell, va dir:“ Digues-me, ets un ciutadà romà? ” Va dir que sí. El comandant va respondre: "Vaig adquirir aquesta ciutadania per molts diners". Pau va dir: "I jo vaig néixer en ell".
Els dos primers deixebles de Crist també van tenir noms d’orígens diferents. Un d’ells es deia Simon - es tracta d’un nom hebreu i l’altre es deia Andrey - el nom prové de la llengua grega.
Una llista curta de noms. El seu significat principal
Els erudits moderns estan constantment intentant combinar els noms dels personatges bíblics en una sola llista. Un fet interessant és que la publicació d'aquestes llistes presenta diverses variacions. Això s'aplica tant al so del nom com a la revelació del seu significat.
A continuació, es mostra una llista i traducció dels noms bíblics que es troben amb més freqüència a les Escriptures:
- Adam és el primer home nascut al món per la voluntat de Déu. La paraula es tradueix al llenguatge modern amb el significat de "terra".
- Eva és la primera dona del planeta, la dona d'Adam. El nom significa en directe.
- Cain és el primer fill nascut als humans. Adam i Eva van ser els seus pares. Traduït, la paraula significa "marca", "ferrer" o "forja".
- Abel és el segon fill d'Adam i Eva. La paraula es tradueix com a "vanitat", "vapor", "alè".
- El nom Abraham en alguns idiomes sona a Abraham. Traduït significa "pare d'un gran nombre de persones", "pare dels pobles".
- El nom de Joseph és un dels més comuns en els contes bíblics. En algunes publicacions, sona a Yosef. La paraula significa bella. De vegades es tradueix com "Déu pugui augmentar".
El nom comú Mary avui també entra en la categoria de noms bíblics. La seva traducció sona com "cobejada", "estimada".
El significat de molts noms utilitzats a la Bíblia només es pot entendre a partir del contingut específic d’una història determinada.
Els noms d’herois bíblics en la llengua dels pobles islàmics moderns
Els noms bíblics femenins, així com els masculins, s’han generalitzat a moltes regions. Els països en el territori dels quals la religió de l'Islam està estesa avui no són una excepció.
Els científics han demostrat que alguns noms de les llengües dels pobles islàmics tenen un analògic de la Bíblia. La coincidència no es pot anomenar aleatòria. Un fet similar pot indicar la unitat dels pobles en un passat llunyà. Exemples d’aquest tipus de noms són: Ibrahim - Abraham, Isa - Jesús, Ilies - Elies, Musa - Moisès, Mariam - Maria, Yusuf - Joseph, Yakub - Jacob.
Nom masculí
Les organitzacions públiques socials publiquen regularment llistes dels noms masculins més populars que s’utilitzen per anomenar nois recent nascuts a diferents països del món. Segons les estadístiques, les deu primeres línies d’aquesta llista són noms bíblics. Les formes masculines d’aquestes paraules en els idiomes moderns poden tenir un so diferent, però les seves arrels es remunten als temps descrits a l’Antic i al Nou Testament.
Se sap que el nom Jacob ha estat a la part superior de la llista dels noms bíblics més populars per a nois durant diversos anys. També són populars termes com Ethan, Daniel, Noé, Elijah, John.
Noms femenins bíblics: qualificació
S’observa una situació similar al rànquing en triar noms personals femenins. Els noms bíblics per a les nenes són populars als EUA, Europa i la CEI.
Durant molt de temps, la posició de líder de la llista va estar ocupada pel nom Isabella com a variant del nom Elizabeth. En els darrers anys, s'ha canviat al segon lloc pel nom personal Sofia. També són populars diverses variacions del nom Eve, una d'elles és Ava. Durant molts anys, el nom Maria ha estat fora de la competència en diferents continents de la terra.
Recentment, s'ha observat la següent tendència. Els pares trien els noms oblidats pertanyents a personatges de l’Antic Testament per criticar als nens. Abigail, o Abigail, és un d’aquests. Però avui la seva popularitat ha augmentat bruscament. I avui és al capdamunt del rànquing, en què la majoria són noms bíblics per a noies.
Però també val la pena assenyalar que a la Bíblia, la majoria de noms femenins pertanyen a criades o aquelles a qui el destí no era tan solidari. Per tant, els pares que estiguin segurs que el nom sigui capaç d’influir en els esdeveniments de la vida d’una persona han de conèixer bé quins personatges pertanyien als noms bíblics. I també cal explorar els seus significats.
Els noms d’àngels i arcàngels
Les històries bíbliques esmenten repetidament esdeveniments relacionats amb les accions dels àngels i els arcàngels. Segons la llegenda, es tracta d’esperits sants i incorpors, que tenen com a finalitat servir fidelment al Senyor.
L’amfitrió angèlica és tan nombrosa que era impossible enumerar els noms de cadascun d’ells a la Sagrada Escriptura. Tot i això, des de la mateixa font se sap que hi ha set esperits que, a diferència d'altres àngels, són ingressats al tron de Déu. També es coneixen els seus noms: Gabriel, Michael, Raphael, Selafiel, Uriel, Barahiel, Yehudiiel, Jeremiel. Com podeu veure, alguns dels noms bíblics dels nois presentats a la llista s’utilitzen per criticar els nens d’avui en dia.
Qui posseïa el nom de Michael a la Bíblia
El nom personal Mikhail en diverses variacions és força popular avui en dia. Com ja s’ha dit, el nom és d’origen bíblic. Michael (com a opció - Michael) tradueix "qui és com Déu".
La posició dominant entre els àngels suprems és precisament Michael. A les icones, sovint apareix amb la disfressa d'un guerrer equipat amb una cuirassa de combat. Es tracta d’un recordatori que al cel hi havia una vegada uns esdeveniments quan dos exèrcits d’àngels estaven en oposició.
Michael amb el seu exèrcit es va veure obligat a enfrontar-se a l'exèrcit d'àngels caiguts. La imatge de l’arcàngel Miquel, com el seu nom, és un símbol d’honor, justícia, valentia.
Noms i Sant Baptisme
L’afirmació que al bateig d’un nen se li dóna el nom d’un dels àngels és errònia. Això es deu al fet que la gent té tal cosa com el dia de l'àngel. De fet, durant aquest sagrament, a una persona se li poden assignar no només els noms dels àngels, sinó també els sants de l’església, els noms bíblics - masculins o femenins. Per exemple, el nom Ivan es pot donar a un noi que va ser batejat el dia de Sant Joan Teòleg. Pere es refereix als homes que van néixer o van acceptar el sagrament del baptisme el dia dels apòstols Pere i Pau. Es creu que els sants en honor dels quals és nomenada una persona, com els àngels de la guarda, la protegeixen de les adversitats i de tota mena de desgràcies.
