No és d'estranyar que la llengua russa es diu gran i poderosa. El seu vocabulari constituent és la veritable riquesa. I els veritables diamants enmig de tota aquesta esplendor són, sens dubte, infinitat d’idiomes. Enriqueixen, decoren i fan que la parla conversativa i literària sigui especialment expressiva.
El significat de la fraseologia
Quan intercanviem comentaris entre si, de vegades ni tan sols ens adonem que estem utilitzant una expressió estable en una conversa, que estan tan orgànicament inscrites en el llenguatge. I el més interessant és que quan es pronuncien fraseologismes populars o de llibres, gairebé no pensem en el seu significat interior. I més encara per sobre de l’origen. I si de sobte algú li preguntés específicament sobre què significa l'expressió "gos a la pessebre", no s'hauria trobat immediatament què respondre. Tot i que s’utilitza força sovint.
Un dels diccionaris fraseològics explica el significat de l'idioma d'aquesta manera: denota una situació en què algú no permet que un altre utilitzi un objecte, una cosa, una actitud, una oportunitat, que per si mateix no és completament innecessària. Normalment, és habitual fer servir aquesta frase amb un to desaprofitant en relació amb la persona. Tot i això, es pot aplicar fins i tot quan es parla d’un grup de persones, d’un col·lectiu social i fins i tot d’un estat sencer. I el seu significat és transparent: quan totes aquestes entitats posseeixen alguna cosa, però elles mateixes no l’utilitzen i no permeten que altres ho facin.
La història de l'origen de l'expressió "gos en el pessebre"
En primer lloc, els contemporanis recorden una pel·lícula de televisió amb aquest nom. Estan segurs que és d’ell que s’ha de ballar per determinar què significa l’expressió “gos a la pessebre”.
Alguns recordaran que la cinta es va rodar a la comèdia Lope de Vega. Però no tothom entendrà per quin motiu s’anomenen tant la font com la pel·lícula “Dog in the Hay”. El significat quedarà clar quan coneguem l’origen d’aquesta expressió, respecte a la qual hi ha dos punts de vista.
Segons el primer, es remunta a la faula homònima d’Esop. Es refereix a un gos que ha dormit al fenc i grinyola amenaçadament als cavalls que volen apropar-se a ell. "Bé, una criatura descarada", un cavall no podia suportar-se. "I no mengeu fenc i no ens deixeu entrar". D’aquesta moral se’n deriva: viure, diuen, i deixar viure els altres.
La segona opinió entra en el folklore rus. Es creu que es tracta d’una forma truncada del refrany: "El gos es troba al pessebre, no menja i no dóna bestiar".
Sinònims
Després d’haver sabut què significa l’expressió “gos a la pessebre”, es poden trobar fàcilment frases estables amb un significat similar. Això pot incloure la frase "ni jo ni l'altre": "Bé, què, amic, decidiu amb aquesta dacha? Cal fer alguna cosa, i aleshores, ni a ell ni als altres. En aquesta situació, l’expressió en qüestió és adequada.
Aquestes unitats fraseològiques amb una explicació d’una situació similar a la que “jo mateix no donaré una maleïda (s) i no la donaré a cap altra”, tenen exactament el mateix significat amb “un gos a la pessebre”. I indirectament: "És difícil de dur, però és una llàstima llençar-ho."
Per cert, es pot rastrejar un paral·lel similar en altres idiomes europeus, cosa que ens permet fer una hipòtesi sobre l’origen antic de la imatge d’un gos al fenc com una mena d’estàndard d’avarícia, cobdícia i actitud antipàtica envers les altres persones.
Així doncs, la unitat fraseològica anglesa (com) el gos del pessebre (traducció literal "dog in a manger"), i el francès n'en mange pas et n'en donne pas ("no menja i no dóna"), i també le chien du jardinière ("gos jardiner"), tenen el mateix significat que el nostre "gos al pessebre".
Antònims
Per regla general, els antònims fraseològics són molt menys comuns que, per exemple, els sinònims. Antònims-idiomes, tot el contrari al que significa l'expressió "gos a la pessebre", no està fixat en els diccionaris moderns de la llengua russa.
Més o menys en un determinat context, la frase "tant com vulguis" és similar a significar: "Així ho diu Vanka: així necessito realment tot això? Preneu-vos el que vulgueu ”.
Amb una lleugera exageració, es pot considerar com a antònim la frase de l’epístola de l’apòstol Jaume: “Tot donar és bo”.
