Federico Fellini va aportar una enorme contribució al desenvolupament de la cinematografia. La filmografia d’aquest director compta amb una mica més de vint cintes, però durant la seva vida va rebre molts premis: la Branca de la Palma d’Or, el Globus d’Or, l’ Oscarscar, el Lleó d’Or del Festival de Venècia. Fellini és un reconegut innovador i clàssic del cinema mundial, el seu nom simbolitza l'estil professional més alt que pot conquerir qualsevol.
Federico Fellini. Biografia
Federico Fellini va néixer el 1920, el 20 de gener, a la ciutat balneària italiana de Rímini. A la infància, tenia afició al dibuix. Era molt aficionat al circ i va organitzar actuacions a casa. El futur director va rebre una formació clàssica, després d’estudiar com a reporter a Florència. El 1938 es va traslladar a Roma, on va guanyar diners escrivint textos per a anuncis, programes de varietats, programes de ràdio i dibuixos per a revistes i diaris.
El 1943 va escriure textos per a una emissió radiofònica sobre un parell d’amants. Federico es va oferir a filmar aquesta història. Al plató, va conèixer la seva dona, Juliet Mazina. Junts van viure durant 50 anys.
Treball primerenc
Fellini va conèixer a Roberto Rossellini quan comerciava dibuixos en una petita botiga. Roberto va compartir els seus plans per filmar un curtmetratge sobre un sacerdot afusellat per feixistes. Federico es va oferir a aprofundir en la idea i va ajudar a escriure el guió de la pel·lícula "Roma, una ciutat oberta". La cinta va ser un èxit enorme i va posar les bases d’un nou gènere en el cinema: el neorrealisme. Fellini va guanyar fama com a bon guionista.
El 1950, el director va participar en la creació de la pel·lícula "Variety Lights". Podem dir que va ser amb aquesta pel·lícula que Fellini va començar com a directora. La seva filmografia comença amb aquest quadre, però ell mateix el considerava mig, ja que es tracta d’un treball conjunt. El 1952, va escriure el guió i va fer la pel·lícula "El xeic blanc". El 1953, ja es van publicar 2 pel·lícules: "Love in the City" i "Mama's Sons". Aquest últim va anar al cinema amb èxit. Federico Fellini va rebre el lleó de plata per aquest treball.
La carretera
A partir d’aquest moment podeu començar a posar el nom de les millors pel·lícules de Federico Fellini. El treball amb el guió “Camins” es va completar el 1949, però el director només va començar a rodar el 1953. La seva esposa Juliet Mazina i l’actor Anthony Quinn van interpretar els papers.
Aquesta pel·lícula, que va donar fama al director mundial, l’ Oscarscar a la millor pel·lícula en llengua estrangera i uns 50 premis diferents, va ser donada a Federico molt durament. Un cop finalitzada la filmació, va ser devastat moralment. Aquest treball va aportar no només reconeixement, sinó també èxit financer per al mateix Fellini.
La filmografia continua amb la següent pel·lícula, Fraudsters, rodada el 1954. No va cridar l’atenció de l’audiència. Però "Nits de Cabiria" s'ha convertit en una altra perla en el treball del director. Una mica de cinta mística sobre l’amor emotiu i naïf va agradar al públic i el somriure sincer de Juliet Mazina al final els va conquistar completament.
"Dolça vida"
La pel·lícula "Sweet Life" pot ser anomenada fita en l'obra del director. Aquesta imatge hauria de ser considerada com una mena de paràbola filosòfica que revela els problemes de la societat italiana moderna. El director va voler mostrar que la vida, en la qual regna l'estranyament, la solitud i la desunió, és buida. I al mateix temps, l’encant, la dolçor de la vida està a l’abast de tothom, només cal poder-la veure. Això és el que creia el mateix Fellini.
La filmografia del director podria acabar en aquesta cinta, perquè molts espectadors la van percebre com un repte per a la societat. Banyar-se al luxe en un moment en què moltes persones del país amb prou feines s’acabaven de reunir va provocar molta negativitat. El Vaticà també va condemnar la pel·lícula, especialment per l'escena de striptease.
La premsa oficial del Vaticà va publicar setmanalment articles devastadors sobre la pel·lícula, anomenant-la "Vida Abominable" i amenaçant d'excomunicar a qualsevol que la vegés. En una de les estrenes, l’espectador va escopir-se a la cara del creador de la imatge. El protagonista va ser condemnat en calent, es va oferir a prohibir i destruir la pel·lícula, i el mateix Fellini es va privar de la ciutadania italiana.
Tanmateix, l’èxit aclaparador de la pel·lícula a l’estranger i entre els italians amb idees democràtiques va fer callar tots els crítics, i aviat es va anomenar “Dolça vida” el símbol del cinema italià modern. La pintura ha rebut nombrosos premis i nombrosos premis. La frase "Dolce Vita" s'ha convertit en sinònim de vida bonica en molts idiomes del món i els fotògrafs han començat a anomenar-se "paparazzi", després del nom d'un dels personatges de Paparazzo. Amb aquesta pel·lícula, el director va iniciar una estreta col·laboració amb Marcello Mastroianni.
Vuit i mig, Boccaccio 70
El 1962, el mestre va participar en la filmació de la pel·lícula, que consistia a recrear l'esperit de Decameron. Quatre directors van rodar un curtmetratge que es va combinar en un únic film: “Boccaccio-70”.
L'any següent, es va publicar una imatge força autobiogràfica, "Vuit i mig", en què el mestre va intentar mostrar al públic una commoció en l'ànima de l'artista. La imatge parla del director Guido, que per falta d’inspiració no pot realitzar la seva pel·lícula de cap manera.
Marcello Mastroianni va tenir el paper principal en aquesta pel·lícula i, de fet, va encarnar la imatge del mateix Fellini. L’actor va intentar demostrar l’enyorança de l’heroi, la seva por al comú.
L’estrena va tenir lloc a Moscou, i el director i la seva dona van visitar per primera vegada la Unió Soviètica. Aquesta obra va rebre el Gran Premi del Festival de Cinema de Moscou, així com 2 premis Oscar i molts altres premis.
“Juliet i esperits”, “Tres passos al deliri”
La pel·lícula "Juliet i espirits" la directora va pensar durant diversos anys. Va ser dedicat a Juliet Mazina i creat per a ella. L’actriu va revelar plenament el seu talent en aquesta obra, però crítics i espectadors no van apreciar el panorama.
"Tres passos en el deliri": un treball conjunt de tres directors que van filmar una història d'Edgar Allan Poe. Fellini va treballar en una història sobre un actor britànic que va venir a Itàlia per rodar.
"Rome Fellini", "Amarcord"
El 1969, el director va recrear l’Imperi Romà des del moment del declivi de la pel·lícula Satyricon Fellini i el 1971 va aparèixer la humil comèdia Pallassos. El mestre va expressar el seu amor per Roma en la lleugera i màgica pel·lícula "Rome Fellini".
Amarkord narra sobre la ciutat natal on va passar la infantesa del director. Aquesta imatge lleugera i divertida, saturada d’una lleugera ombra de nostàlgia, va guanyar a l’instant l’enorme amor del públic. Es considera, amb raó, una de les millors obres del mestre.
Casanova Fellini, assaig d’orquestra
Rodat el 1976, Casanova va ser una decepció per a crítics, espectadors i el mateix director. Va admetre que es va mostrar reticent a treballar en aquest quadre i el mateix Casanova el va negar.
L’assaig d’orquestra de 1979 va provocar una tempesta d’emocions i respostes. Cadascun va interpretar aquest quadre a la seva manera. El director, per dir-ho, mostra la societat en miniatura, fent servir l'exemple d'una petita orquestra. La cinta es va rodar en només 16 dies en el gènere pseudo-documental.
