Tot tipus d’imatges escultòriques fantàstiques que adornen les façanes de les majestuoses catedrals ocupen un lloc especial en l’arquitectura històrica europea. Els guàrdies de pedra miren la cara canviant de la ciutat i sembla que coneixen algun tipus de secret. Per què aquestes criatures es van convertir en objectes d’inspiració per a escultors i arquitectes? No tothom ho sap, però una gàrgola no és només un fruit grotesc de la imaginació creativa, sinó un autèntic símbol de la cultura, que té arrels històriques profundes.
El llegendari monstre del Sena
La França medieval es va distingir per una abundància d’històries sobre monstres que vivien en una zona determinada. L’anomenada mitologia local va tenir un seriós impacte en la cultura i l’art, i la llegenda d’una serp gegantina des de la part inferior del Sena es considera una de les claus.
Al segle VII, els vaixells que dirigien el riu Sena van patir molts desastres, presumptament a causa dels atacs d'un monstre anomenat La Gargouille. Un drac, com una serp enorme, va ofegar vaixells, llançant-hi dolls d'aigua, atraient-los a remolins. Algunes fonts denuncien que la gàrgola també és una serp que respira foc. Saint Roman, que era aleshores el bisbe de Rouen, va escoltar els crits de la gent i es va posar a domar el monstre.
Supervivits per la por, els habitants no van trobar la força per ajudar el sacerdot, només el criminal condemnat a mort es va oferir voluntari per acordar-se d'esquer. Tot i això, el bisbe, armat només amb la santa creu i les pregàries, va pacificar el drac. Posteriorment, els habitants van cremar el monstre a l’estaca, no es va poder cremar només el cap i la gola. Aquesta part es va reforçar a la catedral de Rouen com a advertència dels mals esperits.
Etimologia del nom i ortografia
Nombrosos dracs d’aigua a França portaven noms similars en els quals, d’una manera o altra, es reproduïa la paraula original gorge (faringe) o garg (del verb gargarizare). Algunes fonts tracen l’origen del grec “gorgon” En qualsevol cas, la gàrgola és una mena de monstre amb gola cobdiciosa, disposada a devorar marins o barquers descuidats, i juntament amb l’aigua.
En rus escriuen tant "gàrgola" com "gàrgola" o "gàrgola". Poc és coneguda la separació semàntica i és bastant vaga. En la majoria dels casos, la primera opció està relacionada amb monstres mitològics de tota mena de configuracions, i la segona i tercera opció: elements arquitectònics en forma de dissenys escultòrics grotescs.
Gàrgola en arquitectura
La cita utilitària d’un monstre de pedra als terrats de les catedrals antigues està en realitat molt lluny de la religió. Aquest és un element artístic dissenyat per decorar i emmascarar parcialment el complex sistema de restes en cascada. De fet, una gàrgola és una canonada que dirigeix la precipitació cap a la canaleta de sota, a través de la qual l’aigua entrarà a la canonada següent.
Si, alhora, només s’enganxa una catedral amb les canonades enganxades, és poc probable que el seu aspecte es pugui considerar una obra d’art arquitectònic. Les gàrgoles no són només escultures i un intent reeixit de camuflar una estructura tan mundana i pràctica com un canaló. És també una decoració que porta un significat ritual distint, despertant la sorpresa en els feligresos.
Escultures de monstres
El més interessant de les gàrgoles és la seva diversitat, que ha estat molt més enllà de l'estreta imatge zoològica del drac de serpentina. Els edificis majestuosos estan decorats amb escultures fantàstiques no menys impressionants, entre les quals es poden veure no només dracs, sinó també monstres desconeguts, persones estranyes, personatges de llegendes i contes, i alguns fins i tot tenien prototips reals.
La gàrgola més famosa, la foto de la qual circula àmpliament a Internet, en realitat fa referència a les quimeres. No es tracta d’un desguàs, sinó d’un dels personatges de l’anomenada galeria de quimeres de la famosa catedral de Notre Dame. Es tracta del mussol, que a vegades s'anomena Pensador per la característica postura de cria.
Les gàrgoles i les quimeres sovint es barregen en la ment de les persones i es confereixen erròniament al mateix tipus de monstres. Amb el pas del temps, els límits entre les espècies es van difuminar, i ara aquests conceptes s'utilitzen fins i tot com a sinònims, cosa que en el sentit acadèmic, per descomptat, és equivocada.
Metamorfoses de les gàrgoles
Inicialment, les gàrgoles s’anomenaven serps de drac exclusivament gegantins, que van passar de la mitologia a la categoria d’elements arquitectònics. Però els canalons es van concretar d'altres maneres: personatges grotescos que representen pecadors i diables a l'infern, lleons i altres animals. En general, qualsevol objecte de dissenyar una sèquia es pot considerar una gàrgola, des d'una granota fins a un monjo.
La quimera és un alien de la mitologia grega, l’anomenat monstre, el cos del qual constava de parts d’un lleó, una cabra i una serp. El cap de lleó, les potes i el tors, un coll de cabra amb el cap amb banyes creix des del mateix lloc, i en lloc de la cua hi ha una serp que, segons diverses fonts, afecta amb verí o fa foc.
Amb el pas del temps, les quimeres van "adquirir" parts d'altres animals: ales de ratpenat, cares de mico, cabells o escates a discreció de l'autor. Una quimera és quelcom que no pot existir, il·lògic i monstruós. No és d’estranyar que la gàrgola entrés a la mateixa categoria. Només van passar uns quants segles i els noms es van fusionar tranquil·lament.
