Qualsevol idioma és un fenomen altament variable. Està millorant constantment, descartant les paraules innecessàries i acceptades amb ganes, i s’adapta sorprenentment als seus portadors, enriquint-se amb termes nous fins ara desconeguts. La majoria de les paraules noves provenen de l’anglès, però els països asiàtics estan adquirint lentament popularitat entre els joves, la cultura encara sembla completament incomprensible per a molts europeus. Dibuixos animats "anime" japonesos, còmics "manga", sèries breus de "drama": tot això aporta moltes paraules noves a l'argot juvenil.
Qui són chan and kun, com es porten els kigurumi i quina és la bellesa dels onigiri? És molt fàcil respondre aquestes preguntes, només cal submergir-se en la sorprenent cultura de la Terra del Sol Naixent.
Diferència de tractament
En moltes llengües europees hi ha una distinció entre adreçar-se a un home i una dona, però normalment s’expressa amb diferents paraules que s’utilitzen abans dels cognoms (Mr. Smith i Miss Smith, Herr Crank i Frau Crank). A Àsia, tot és exactament al contrari: tenen sufixos especials que indiquen que no només el gènere, sinó també l’estat social, se situen després del nom o cognoms de l’interlocutor. "Chan" i "kun" fan referència precisament a aquests sufixos "inversos". A més, també són partícules diminutives destacant una actitud bona o, per contra, descuidada.
Per cert, les interpretacions diferents encara poden tenir un paper aquí: els europeus no poden estar d'acord sobre si el suau "h" existeix en japonès o si s'ha de substituir per "t". Per això, en lloc de “chan”, es pronuncia molt sovint “chan”, el significat no canvia d’això.
Quins són els càntics i els coons?
Sufixos tan sorprenents
El sufix "kun" sol ser utilitzat per homes o per referir-se a un home. Però la seva explicació és una mica estranya per a un europeu: es tracta d’una actitud amable, però alhora que manté una certa distància entre els interlocutors. Al mateix anime, se sol escoltar en converses entre companys o amics.
Què passa amb el canvi? Què és això Aquest sufix és sucre-dolç, xuclar, normalment s'utilitza en converses amb algú menor que l'orador o inferior en estat social, però és proper a ell. És a dir, l'ús de la paraula "chan" per referir un adult a un nen, un tipus a una núvia, un fill petit al seu pare (és a dir, un petit!) És força normal.
Precaució
Però sempre hi ha entrebancs. Qui són els arrossegaments ja ho té clar. Però els aficionats a l'anime s'adonaran que de vegades a les seves sèries preferides, les nenes utilitzen aquest sufix per referir-se als companys. Què fer amb això?
De fet, l’ús de “chan” en relació amb una persona d’igual estat social és impol·lut. Ni un sol japonès educat utilitzarà aquest sufix amb el nom d’una noia desconeguda o només d’una amiga, perquè ell l’ofendrà. El mateix s’aplica a referir-se als nois: per a ells no només és l’abandonament, sinó també l’èmfasi en la feminitat, potser fins i tot algun neguit per part de l’interlocutor.
Així doncs Chan: què és? Aquest és un sufix que permet no només mostrar la bona actitud de la persona, sinó també humiliar una altra persona; la línia fina entre bondat i grollera es creu fàcilment.
I en rus?
Qui són els càntics i coons en japonès ho té clar. Però la transició de paraules d’una llengua a una altra va sovint acompanyada d’una transformació del seu significat. Així, per exemple, la paraula “exacta” que sona igual en rus i anglès en el primer cas significa “pur”, i en l’original “exacta”. Els nostres sufixos han sofert els mateixos canvis.
I qui és aquest tipus de joventut entre els països de parla russa? Això és qualsevol noia, no importa si és asiàtica o europea. Només una designació d’un subjecte femení. És a partir d’això que va venir el conegut de Runet “no calen les chans”, el rebuig a qualsevol relació amb les noies. Al seu torn, "kun" és absolutament un noi.
És paradoxal i interessant que si el sufix "chan" l'utilitzen tant adolescents com joves de tots dos sexes, el "kun" és més freqüent entre les nenes en edat primària i secundària.
