Aquesta disciplina científica no es pot qualificar sense ambigüitats, perquè el tema de la investigació és ambigu. Per això, en una interpretació moderna, l’antropologia cultural es considera tant en un sentit ampli com en un estret.
En un sentit ampli, aquesta disciplina científica explora l’activitat vital de diversos pobles i races, depenent dels tipus de cultura característics d’aquests pobles. En aquest sentit, no s’ha de confondre amb l’antropologia física, que utilitza principalment les propietats psicofísiques generalitzades de les societats com a subjecte de la ciència. L’antropologia cultural, que estudia les diverses manifestacions de la vida humana des del punt de vista de la seva mediació per la naturalesa pròpia del gènere humà, difereix d’això de l’antropologia filosòfica.
En un sentit estret, aquesta disciplina científica és comparable a l’antropologia social, ja que l’orientació objectiva de la investigació és aproximadament la mateixa. Tots dos estudien, en primer lloc, diverses institucions socials presents a la vida de diferents pobles i comunitats socials.
Com a confirmació d’aquesta tesi, el fet que l’antropologia social i cultural tingui aparells metodològics similars pot servir. Utilitzen mètodes de recerca que, a més d’ells, són molt utilitzats per altres ciències socials: etnografia, història, sociologia, etnopsicologia, estadístiques i altres.
L’antropologia cultural tracta adequadament les següents tasques cognitives:
- una descripció dels costums, tradicions, idiomes, patrons de pensament i comportament de diversos pobles;
- l'estudi de les tendències de desenvolupament de les interaccions dels espais culturals i els pobles que els habiten;
- considerar qüestions relacionades amb l'estudi dels criteris d'identificació de pobles i comunitats en la diversitat cultural moderna;
- estudi de la gènesi de les institucions culturals de diversos pobles i la seva comparació en la dimensió espaciotemporal;
- aprofundir en la comprensió de la cultura de la gent o de la comunitat i el seu lloc en la diversitat cultural;
- l'estudi de la naturalesa, els mètodes i les manifestacions de la influència dels fenòmens culturals de la gent en la formació de la visió del món individual de la població;
- un estudi de la naturalesa pròpia dels fenòmens culturals ètnics en totes les seves manifestacions contradictòries.
Cal subratllar que en la tradició científica occidental, el terme "antropologia cultural" s'interpreta encara més estretament, a nivell d'ensenyament independent, al qual es fa referència a les definicions de "culturalisme", "escola històrica", els autors i desenvolupadors dels quals són reconeguts per Fr. Boas, E. Sapir, A. Kreber, R. Benedict, M. Herskowitz. Aquest ensenyament es caracteritza per descriptivitat i juxtaposició de fenòmens culturals de diversos pobles en la seva totalitat amb finalitats de comparació. Metodològicament, això es resol recollint informació científica rellevant sobre la vida d’una determinada nació (comunitat), la seva classificació, agrupant-se al voltant de qualsevol atribut líder i identificant factors dominants. Com a resultat d'un enfocament científic, la cultura es converteix, per tant, en una base indiscutible per assegurar la supervivència de qualsevol poble o societat.
Com a fenomen científic, aquesta disciplina es caracteritza per:
- una forta negació de l'evolució en general i del tipus de desenvolupament cultural dels pobles en particular;
- pronunciat relativisme cultural - el desig d'avaluar els fenòmens de la cultura, a partir dels valors i criteris d'aquesta cultura;
- especial atenció al problema de la interacció "home - cultura", on no s'accepta en absolut el paper de la societat circumdant;
- reduïbilitat de tots els fenòmens culturals fins a una certa integritat, cosa que permet identificar, sense dificultats especials, el genotip cultural de les persones i comparar-lo amb altres.
Així, aquesta disciplina científica és un substrat complex, on la complexitat es determina tant per la multiplicitat d’enfocaments per aïllar el tema de la investigació com per la varietat de metodologies aplicades per obtenir coneixement. Resulta que l’antropologia cultural explora una àmplia gamma de qüestions.
