La professió de Leonid Veniaminovich Volodarsky no implica fama. No és un cantant, ni un actor, ni un polític, ni un esportista, sinó un traductor. Però molta gent el coneix bé: si no ho recorden a les seves cares, certament ho determinaran amb la seva veu. Va ser aquest home qui ens va obrir el món del cinema estranger. És un dels primers traductors de pirates de la Unió Soviètica que ha publicat més de cinc mil pel·lícules.
Biografia
Leonid Volodarsky va néixer el 20/05/1950 a Moscou. El seu pare, Veniamin Iosifovich, va ensenyar anglès a l'Institut M. Torez de Llengües Estrangeres, i la seva mare, Valentina Iosifovna, va ser professora d'alemany a l'escola. El noi va seguir les passes dels seus pares, ja als quatre anys va començar a estudiar anglès. Després de rebre els estudis secundaris, va ingressar a la mateixa universitat on treballava el seu pare. A més del rus, parla quatre idiomes: anglès, espanyol, francès i italià.
En la seva joventut, Leonid Volodarsky es va trencar dues vegades el nas, en un accident i en una baralla, fruit de la qual la seva veu va adquirir trets característics: es va convertir en nasal. Posteriorment, se li va cridar un "traductor amb una pinça de roba al nas". I també hi va haver una llegenda que distorsionava la seva veu a propòsit d’evitar la repressió del KGB.
Traduccions de pel·lícules
El 1968, Leonid Veniaminovich va començar a traduir pel·lícules i a treballar en festivals de cinema. Quan els cassets de vídeo van arribar al mercat a finals dels anys 70, els pirates de vídeo van començar a recórrer als seus serveis. A causa d'això, Volodarsky fou sovint convocat al KGB, a la fiscalia i a la policia com a testimoni. Va traduir pel·lícules per primera vegada i alhora.
Segons el mateix sincronista, no li agrada veure una pel·lícula amb la seva traducció. Molts directors i crítics de cinema també critiquen la veu i el to de Leonid. Segons la seva opinió, mancava d’artística i les entonacions nasals no transmetien les emocions dels actors.
2000 anys
Les pel·lícules amb Leonid Volodarsky com a actor de veu deuen haver estat visionades per tots els adults i nens a principis dels anys 2000. El 2001, va traduir Gladiatrix, un projecte conjunt rus-americà. El 2002, va pronunciar la fotografia "Enthusiast Highway" de N. Lacissa. El 2004 va llegir la veu en la sèrie dirigida per S. Marev "Forces especials en rus 2".
El 2005, per iniciativa de l'escriptor S. Lukyanenko, va fer una paròdia de la pel·lícula "Watch Night" de T. Bekmambetov. L'obra es va anomenar "Basar nocturn". Lukyanenko ho va explicar dient que volia fer una veu humorística actuant davant del Goblin.
El 2006, Leonid Volodarsky va llegir la veu en el llibre espanyol de Stepanich, dirigit per M. Voronkov. El 2008, es va pronunciar la pel·lícula de T. Keosayan "Mirage". El 2010 va fer la traducció especial de l'autor de la cinta The Expendables de S. Stalonne per publicar-la en DVD i Blu-Ray. A la imatge, l'artista sincronitzat imitava traduccions antigues de l'època VHS.
El 2012, Leonid Veniaminovich va pronunciar "Django Unchained", i el 2015 va interpretar el doblatge de la pel·lícula de mitja hora Kung Fury. A més, va realitzar una traducció a una veu del videojoc The Suffering i de la sèrie Customer Is Always Dead.
