Com recórrer a una dama desconeguda a Rússia? No hi ha cap atractiu universal: noia, dona, senyora, jove: tothom utilitza aquestes i altres opcions d’acord amb el seu propi gust. Per als estrangers, les coses són una mica millors amb això: fröken and fru a Suècia, Froligne i frau a Alemanya, senior i senior a Espanya, mademoiselle i madame a França, miss and Mrs. en països de parla anglesa - Anglaterra, Estats Units, Austràlia, Canadà i diversos altres. Sembla que no hi ha molta diferència entre aquestes paraules. Tot i això, hi ha matisos que tothom no és conegut.
Sembla, per què tan severament la senyora i la senyoreta? La diferència és en dues cartes i sorgeixen moltes preguntes. Quina és la millor manera de recórrer a una dama desconeguda? Un gran nombre de dubtes sorgeixen si el tema no es refereix a la comunicació personal, sinó a la correspondència empresarial.
La diferència entre la senyoreta i la senyora és que el primer recurs s’aplica a dones joves i solteres no conegudes, mentre que el segon només s’aplica a dones casades i vídues. La "senyora" pot ser anomenada dama de més edat, si no hi ha certesa en el seu estat civil.
Quan s’afegeix un cognom a la crida, heu d’escollir amb cura entre “senyora” i “senyoreta”. La diferència és la mateixa: estat civil. Tanmateix, en aquest cas, les dones són una mica més propenses a ser ofeses si diuen “senyora” a una dona soltera. Per tant, davant de qualsevol dubte, és millor utilitzar l’opció “noia”. En un cas extrem, podeu demanar disculpes i fer un bon compliment.
Pel que fa a la correspondència comercial, aquí les coses han estat més fàcils, ja que s’utilitza cada cop més la versió neutra de “Ms”, que no se centra en l’estat civil de l’interlocutor. Encara que en alguns
casos, que es parlaran una mica més tard, en les cartes oficials també s’utilitzen “miss” i “Mrs.”. Aquí hi ha una diferència, tot i que en el cas general s’utilitza la neutra “Sra”. o "Ms": la presència o l'absència d'un punt depèn de si es manté la correspondència amb un europeu o un nord-americà.
Tot i això, en alguns casos, en una carta de negocis, es pot ressaltar l’estat civil. Això es fa, per exemple, en invitacions oficials a alguns esdeveniments, quan estan pensats
tota la família. Després ve el llistat: Senyors i senyoretes, si parlem d’un home, la seva dona i la seva filla. Evidentment, en aquests casos, l'ús de tractament neutre és absolutament inadequat, és a dir, "senyora" i "senyoreta". La diferència entre aquest i altres casos és que aquí emfasitzar la relació i l’estat civil de les dones és absolutament natural.
Però potser en el futur i en aquests casos s’utilitzarà alguna cosa neutre, ja que a Europa els sentiments feministes fan furor. Les dones no s’inclinen a fer publicitat del seu estat civil, per tant consideren que l’ús de crides individuals a les dones casades i no casades és un sexisme. L’any passat a França ja es va prohibir l’ús de Mademoiselle en documents oficials, que va ser substituït per Madame.
Així, doncs, a la crida de "senyora" i "senyoreta", la diferència és bastant gran. I no es tracta d’una qüestió d’estat civil, sinó, més aviat, en relació amb els que l’envolten. Potser en el futur, potser, hi haurà una cosa no només en la correspondència empresarial, sinó també en la comunicació personal, sinó que, ara per ara, queda trencaclosques sobre quina paraula encara és millor utilitzar.
