Quin desagradable per als albanesos, però la seva pàtria ha estat sempre, per així dir, al marge de la història i la geopolítica. Tanmateix, la mateixa "biografia" d’aquest estat difícilment es pot anomenar tranquil·la. Les passions inquietants no contribueixen a un sistema democràtic, el distintiu de la qual és la institució de la presidència. A Albània, la presidència només va aparèixer a la darrera dècada del segle passat.
En els conceptes de l'esclavitud
Shkiparez (autodenominació d'Albània en llengua albanesa) durant segles no tenia la seva pròpia estat. Excepte, per descomptat, l’antiga Il·líria conquerida per Roma. A més, si hi havia formacions estatals, era difícil anomenar-les independents. El poder de Roma, després l’Imperi bizantí, les ciutats-estat post-bizantines, després els principats i regnes serbis i búlgars, després la submissió de Venècia i el jou aparentment etern de l’Imperi Otomà. Quin tipus de democràcia és?
Els rudiments de la democràcia
No obstant això, el col·lapse de l’Imperi Otomà com a conseqüència de la derrota a la Primera Guerra Mundial va fer possible l’alliberament pràcticament pacífic del país. De fet, el primer líder d’Albània el 1912 va ser Ismail Kemali, que va fer una carrera política i administrativa a l’Imperi Otomà. No tenia el títol de president, però en realitat ho era, exercint de primer ministre durant el període de transició.
Rei president
Com a resultat de les primeres eleccions democràtiques, Ahmet Zogu es va convertir en el primer president d'Albània. El representant de l’elit albanès, en les venes del qual fluïa la sang blava de l’heroi semi-llegendari d’Albània Shkenderbey. El mateix Shkenderbey no tenia un tron, però, pel que sembla, la seva sang va girar el cap d’un descendent que considerava que la monarquia en la seva persona seria un avantatge per a Albània. Amb l’ajuda d’oficials de la Guàrdia Blanca russa, el primer president va fer un cop militar i es va convertir en el primer i únic rei dels albanesos. No obstant això, l’activitat del Zog Primer s’avalua positivament. Les plantilles polítiques internes del país van disminuir i es va formar un programa de desenvolupament clar, que s’estava implementant. Per desgràcia, la monarquia albanesa va acabar amb l’ocupació italiana.
Els comunistes al poder
Durant la Segona Guerra Mundial, el Partit Comunista d'Albània es va convertir en la força política més activa i activa del país. Va ser ella qui va formar els destacaments partidistes, que van anar adquirint a poc a poc una estructura de l’exèrcit. Amb l'expulsió dels italians i dels alemanys que van arribar a ocupar la posició dels alemanys que van deixar la guerra, els comunistes van arribar al poder de manera natural al país. El conflicte amb la Unió Soviètica va obligar a rebatejar el Partit Comunista com a Partit Laborista, el líder del qual amb el títol de president de l'Assemblea Nacional es va convertir en el cap de l'Estat. Només n’hi havia tres. Els dos primers són persones molt respectades. I el segon, Haji Lesha, va passar d’un Heroi Nacional a una vida condemnada per crims contra la humanitat, ja que es va convertir en una mena de Beria soviètica (a la foto de sota de Lesha entre els seus camarades).
El tercer, Ramiz Aliya, també va ser el primer president de l'Albània democràtica, i en si mateix va ser un intent dels socialistes comunistes de mantenir-se al poder.
A la recerca de l’harmonia
La difícil situació econòmica i social d’Albània no permet al país trobar un equilibri en tot. Després de greus disturbis al país, que van provocar un canvi de rumb polític, els presidents canvien mútuament, alternant-se principalment en l'ordre dels "demòcrates-socialistes". No és possible la dreta ni l'esquerra per establir la vida al país. Ara al poder és un representant d’un partit socialista moderat.
Llista presidencial
| Nom | Anys de vida | Regnat | Festa | Carrera pre-presidencial i post-presidencial |
| Ahmet Zogu | 10/10/1895 - 09/04/1961 | 1925-1928 | No partidista amb visions monàrquiques | A: governador de Mati, governador de Shkoder, ministre de l'Interior d'Albània, ministre de la guerra d'Albània, primer ministre d'Albània. Després: va fer un cop militar i va usurpar el poder amb el títol de rei dels albanesos. |
| Ramiz Aliya | 18/10/1925 - 10/07/2011 | 1991-92 | Partit socialista | Abans: tercer president de l'Assemblea Nacional d'Albània, primer secretari del Comitè Central del Partit Laborista d'Albania. |
| Sali Berisha | 15/10/1944 | 1992-97 | Partit Demòcrata | A: cap del Partit Demòcrata. Després: President del Consell de Ministres d'Albània |
| Recep Meidani | 17/08/1944 | 1997-2002 | Partit socialista |
A: degà de la Facultat de Ciències Naturals de la Universitat de Tirana, cap de la Comissió Electoral Central, membre del Consell Presidencial, president del Consell dels Drets Humans d'Albania, secretari general del Partit Socialista. |
| Alfred Moyciu | 01/12/1929 | 2002-07 | Partit Demòcrata |
Abans: viceministre de Defensa d'Albània, ministre de Defensa d'Albània, assessor del ministre de Defensa d'Albània, president del bloc contra la guerra de l'Associació Albània-Atlàntic Nord. Després: Membre del Consell Europeu per a la tolerància i el respecte mutu |
| Bamir Marsh | 24/04/1957 | 2007-12 | Partit Demòcrata |
Abans: ministre d’Agricultura i Alimentació d’Albània, membre de l’Assemblea d’Albània, vicepresident del Partit Demòcrata, president honorari del Club de Futbol Tirana. |
| Buyar Nishani | 29/09/1966 | 2012-17 | Partit Demòcrata |
A: Ministre de l’Interior d’Albània, ministre de Justícia d’Albània. |
| Ilir Meta | 24/03/1969 | des del 2017 | Moviment Socialista per la Integració |
Abans: president del Consell de Ministres d'Albània, ministre d'Afers Exteriors d'Albània, portaveu de l'Assemblea Nacional d'Albània, fundador i líder del Moviment Socialista d'Integració. |
Residència
La residència del president d'Albània es troba a la capital Tirana.
Fins als temps democràtics, les persones següents van exercir les funcions del cap d'Albània com a estat independent.
Primer ministre, cap interí d'Albània
| Nom | Anys de vida | Regnat | Festa | Carrera professional (abans i després) |
| Ismail Kemali | 16/01/1844 - 24/01/1919 | 1912 - 14 | No partidista | Abans: governador de diverses ciutats balcàniques de l’imperi otomà, governador de Beirut, president de l’Assemblea Nacional Otomana, iniciador de la Declaració d’Independència d’Albània. |
Rei dels albanesos
| Nom | Anys de vida | Regnat | Festa | Carrera professional (abans i després) |
| Zog I (Ahmet Zog) | 10/10/1895 - 09/04/1961 | 1928 - 39 | No partidista | Per: veure els presidents. |
President del Presidium de l'Assemblea Nacional d'Albània (període socialista)
| Nom | Anys de vida | Regnat | Festa | Carrera professional (abans i després) |
| Omer Nishani | 5.02.1887 –26.05.1954 | 1946-53 | Partit Laborista Albanès | A: cap del Consell Antifeixista, ministre d'Afers Exteriors d'Albània. |
| Haji Lesha | 19/10/1913 - 01/01/1998 | 1953-82 | Partit Laborista Albanès | Abans: comandant de l'exèrcit d'alliberament nacional d'Albània, va rebre el títol d'Heroi del Poble, ministre de l'Interior d'Albània. Després: condemnat a cadena perpetua per crims contra la humanitat, alliberat per motius de salut. |
| Ramiz Aliya | 18/10/1925 - 10/07/2011 | 1982-1991 | Partit Laborista Albanès | Veure als presidents. |
