La cultura és, en primer lloc, un cert nivell de perfecció d’una habilitat, el seu valor. Es tracta d’una combinació d’objectes ideals creats per la humanitat en el procés del seu desenvolupament. Des del punt de vista de la cultura, es pot considerar qualsevol objecte o procés que no només tingui significació pràctica, sinó també el valor especial de pintar el món.
L’essència de la cultura rau en l’activitat creativa de l’home. Al cap i a la fi, coneix aquest món, rep coneixement objectiu, i l’art i la ciència tenen un paper principal en la diversitat d’aquest coneixement.
El concepte i l’essència de la cultura es consideren en diversos conceptes. Per exemple, el concepte socio-atributiu el considera un component integral de la societat humana. En aquesta comprensió, la cultura engloba tots els fenòmens creats per l’home mateix. I també tot el que es crea amb l’ajut de la ment humana. En conseqüència, es pot dividir en material i espiritual.
L’essència de la cultura en l’aspecte del concepte antropocèntric són els estàndards ètics. En el seu marc, la producció material i espiritual té un paper secundari. I les creences de visió del món, els gustos estètics que fan que la persona arribi a la palestra. A la llum d’aquest concepte, fenòmens com la violència, una espasa, una bomba i similars són elements anticulturals i no poden existir.
El concepte transcendent defineix l’essència de la cultura com un fenomen super-social. Al mateix temps, no es pot limitar a esdeveniments històrics ni representacions personals. Es defineix com quelcom transcendent, ja que passen tots els fenòmens, però la cultura roman. En particular, les religions mundials, la tecnologia i la ciència, així com l'art, són independents. En el marc d’aquest concepte, els valors viuen en l’eternitat i no es poden connectar amb el temps i l’espai.
L’essència de la cultura rau no només en els museus i arxius, sinó també en l’home. Al cap i a la fi, una persona no pot viure per separat de la cultura. És en la cultura i a través del seu prisma que una persona pot autorealitzar-se i aprofitar al màxim el potencial establert per la naturalesa.
També, discutint l’essència de la cultura, convé parar atenció al concepte de cultura política. Aquest concepte es va concretar en un concepte a mitjan segle XX, l'essència del qual rau en el fet que els processos polítics en tot cas estan sotmesos a lleis internes de llarga durada que es relacionen directament amb la cultura i la política.
L’essència de la cultura política rau en el fet que representa un conjunt d’idees sobre la comunitat nacional i sociopolítica, sobre tota la vida política, així com sobre les regles i les lleis de funcionament.
Aquest concepte es planteja en dues direccions principals. El primer és subjectivista o comportamentalista, entenent que la cultura política es limita a l’àmbit de la consciència política i es considera com una actitud subjectiva d’una persona davant la política.
La segona direcció és l’objectivista, que examina la cultura política no només en relació amb el sistema d’orientacions i creences, sinó també la seva estreta connexió amb l’activitat política.
Pel que fa als components de la cultura política, inclou:
- les posicions polítiques, en particular, el seu costat emocional i sensual;
- creences de visió del món, actituds i orientacions dirigides al sistema polític, que inclouen coneixement de la política;
- mostres de conducta política que es reconeixen en una determinada societat.
La cultura és un fenomen molt complex i polifacètic, per la qual cosa el seu estudi és un procés força laboriós i penós.
