Podem dir que totes les persones estan interessades en les seves arrels, l’origen de la família i la seva història. En relació amb els cataclismes mundials que van seguir després de la Revolució d’Octubre, es van perdre molts documents. I ara els seus orígens sovint només es troben només "filològicament", per la composició del nom del clan, és a dir, pel nom de la qual pertany.
Sufixos en cognoms
La part més “parlant” de la paraula és, sens dubte, el sufix. Així doncs, aquest morfema, que sembla "ko", "yuko", "yenko", parla de les arrels ucraïneses del cognom, i "ovsk" o "yevsk" amb igual probabilitat poden indicar origen tant d'Ucraïna com de Polònia. Amb un sufix tal, caldrà esbrinar quin cognom pertany a la nació amb l'ajut de signes addicionals. S'inclouen l'arrel del nom de família, que sovint indica quina llengua s'utilitzava per crear aquest derivat concret.
Nombre de paraules que formen el cognom
A quina nació pertany un cognom es pot reconèixer amb força exactitud el nombre de paraules en què consta. Per exemple, els portadors de l’orgullós cognom de Txernòbil són eslaus explícits, aquests noms patrimonials tan complexos són característics de polonesos, russos, bielorussos i ucraïnesos.
Les arrels de "cohen", "imposta" i els sufixos "somiar", "bein", "soca" no deixen, sens dubte, quin cognom pertany a quina nació, indubtablement indiquen l'origen jueu dels avantpassats, en qualsevol cas a l'espai post-soviètic (en el cas de partícules "dormen").
Dificultats per determinar l’origen del cognom
Tanmateix, no confieu massa en la investigació lingüística. Al territori de Rússia es va produir una confusió de massa pobles, a partir dels quals es van quedar alguns ecos en els noms genèrics. És impossible determinar exactament a quin país el cognom pertany, excepte en casos molt evidents, per exemple, amb la terminació en "dze". Tot i que aquí podeu equivocar-vos: podeu dir amb seguretat que sou descendent de georgians, però pot resultar que vau ser un avantpassat japonès, que també teniu una partícula en els seus noms.
Sí, i en l’enregistrament de cognoms de l’antiguitat, sovint hi participaven persones analfabetes o escribes amb una escriptura il·legible. Per tant, és molt possible que el portador del cognom Levinsky tingués besavi de Lovitsky, que simplement es deletreava de manera incorrecta.
Quina nació és el nom de família, el més difícil de determinar si hi ha els sufixos "ov" o "in". Hi ha un consens general que aquests noms genèrics són, per definició, russos. A més, si l'arrel de la paraula no té cap relació amb la llengua russa, la família és molt probablement tàtara o baxkir.
Sovint, amb els cognoms estrangers, sovint és molt més senzill. El prefix supervivent "de" o "le" parla de l'origen francès del gènere, les arrels alemanyes o angleses també són fàcilment reconeixibles.
Els pols es marcaven als arbres amb el sufix "chik" o "ck", armenis - "yang" i "nts", tot i que el cognom que acaba amb "uni" també és molt probable armeni.
