Avui, la notícia fa referència cada cop més al deute extern de Grècia. I parlen d’ell en el context de la crisi de deutes i una possible morció de l’estat. Però no tots els nostres compatriotes saben què és aquest fenomen, quines són les seves premisses i quines conseqüències pot comportar, no només per a aquest petit país, sinó per a tota Europa. En aquest article en parlarem.
Antecedents
Avui, el deute extern de Grècia supera els 320 milions de euros. Aquesta és una quantitat enorme. Però, com va passar que aquest petit país fos capaç de deure tants diners? La crisi de deutes a Grècia va començar el 2010, passant a formar part d’un fenomen econòmic similar a Europa.
Els motius d’aquesta situació són molt diversos. D’una banda, es tracta d’una actualització regular d’estadístiques i dades sobre l’economia del govern des del moment en què es va posar en circulació l’euro. A més, el deute públic de Grècia va començar a créixer excessivament a causa de la crisi econòmica mundial que va esclatar el 2007. L’economia d’aquest país va resultar especialment sensible als canvis, ja que en molts aspectes depèn del sector serveis, concretament del turisme.
Les primeres preocupacions entre inversors van aparèixer el 2009. Aleshores va quedar clar que el deute de Grècia augmentava a un ritme molt greu i alarmant. Així, per exemple, si el 1999 aquest indicador del PIB era del 94%, el 2009 va arribar al nivell del 129%. Cada any augmenta en una quantitat molt significativa, que és moltes vegades superior a la mitjana d’altres països de l’Eurozona. Això va provocar una crisi de confiança, que no va poder tenir un efecte positiu en l’afluència d’inversions a Grècia i el creixement del seu PIB.
Juntament amb això, durant molts anys el pressupost del país és escàs. Com a resultat, Grècia es va veure obligada a prendre nous préstecs, cosa que només va augmentar el seu deute públic. Al mateix temps, el govern del país tampoc pot regular d’alguna manera la situació per mitjà de la inflació, ja que no té moneda pròpia, cosa que significa que no pot simplement imprimir la quantitat de diners necessària.
Assistència de la UE
Per evitar la perspectiva de fallida, el 2010 el govern grec es va veure obligat a demanar ajuda a altres estats membres de la UE. Pocs dies després, a causa de l’augment del risc d’impagament, la qualificació de les obligacions governamentals de la República hel·lènica va ser rebaixada a un nivell de “brossa”. Això va comportar una greu depreciació de l'euro i el col·lapse del mercat de valors a tot el món.
Com a resultat, la UE va decidir assignar un tram de 34 milions d'euros per ajudar a Grècia.
Condicions d’ajuda
Tanmateix, el país només podria rebre la primera part del tram si es compleixen diverses condicions. Enumerem tres principals:
- implementació de reformes estructurals;
- la introducció de mesures d’austeritat per restablir l’equilibri financer;
- El final de la privatització estatal el 2015 actius per valor de 50 mil milions d'euros.
El segon paquet d’assistència financera, que ascendeix a uns 130 mil milions, es va proporcionar amb l’obligació de dur a terme mesures d’austeritat encara més estrictes.
El 2010, el govern grec va començar a implementar les condicions llistades, cosa que va provocar una onada de protestes massives dels habitants del país.
Crisi governamental
El 2012, al maig, es van celebrar eleccions parlamentàries a Grècia. Tot i això, els partits no van formar una coalició de govern, ja que representants de les forces radicals d’esquerra no van fer concessions i van pronunciar-se contra les mesures d’austeritat proposades per la Unió Europea. Van aconseguir formar govern només després de les repetides eleccions del juny del 2012.
L’arribada al poder del partit SYRIZA
Com a conseqüència del fet que el parlament format el 2012 després de dos anys no va poder elegir el president del país, el van dissoldre. Per tant, al gener del 2015 es van celebrar eleccions anticipades, fruit del qual el partit SYRIZA, liderat per un jove i ambiciós polític, Alexis Tsipras, va arribar al poder. El partit va aconseguir obtenir el 36% dels vots, cosa que li va proporcionar 149 dels 300 escons al parlament. La coalició amb SYRIZA va incloure membres de PASOK, el Partit Verd Ecològic i representants de radicals d’esquerres. El principal punt del programa electoral de Tsipras i els seus associats va ser la negativa a signar nous acords de crèdit amb la Unió Europea i l’abolició de mesures d’austeritat. És precisament per això que el partit va rebre un suport tan greu de la gent de Grècia, els representants dels quals es van cansar de pagar els errors dels governs anteriors.
