Des de l’antiguitat, la cultura, les tradicions i la llengua franceses han estat populars a molts països del món. Això no sorprèn, perquè els francesos saben gaudir del bonic: vins culinaris i únics, etiqueta exquisida i noves tendències de moda.
Aquest llenguatge, melòdic i melòdic, sempre ha atret amb el seu exotisme i el seu romanç. Per tant, no sorprèn que a tot el món hi hagi grans demandes de noms francesos. Tot i això, els francesos tenen tradicions associades a aquesta elecció, que han estat seguint durant molts segles.
El mecenatge de diversos sants
La majoria dels habitants de França són catòlics fervorosos que creuen sincerament en la intercessió dels sants patrons. Per això són tan populars els noms femenins dobles o fins i tot triples en francès. Per exemple, Anna-Maria o Bridget-Sophie-Christine. A més, a França, aquestes combinacions es consideren oficialment el mateix nom.
Els noms s’escullen per una raó, hi ha una antiga tradició que reflecteix la continuïtat de les generacions i el respecte pels grans:
- El nom del primer fill de la família consistirà en el nom de l’avi patern, després el nom de l’avi matern, i després el nom del sant el dia del qual va néixer el fill.
- El nom de la primera filla estarà format pel nom d’àvia per a la mare, després l’àvia per al pare, i després - un sant que patronitzarà el nadó.
- S’hauria d’anomenar el segon fill, aprofundint encara més en la història de la família: al principi - en honor del besavi a la línia masculina, després - el nom del besavi per la línia de la mare, i després - pel nom de la patrona.
- La segona filla, respectivament, serà nombrada per la seva besàvia per la seva mare, aleshores, per la seva besàvia pel seu pare, i el tercer serà el nom de la patrona.
Aquesta personalització permet als nens més grans triar un nom que els agradi més, en comptes de portar un sobrenom.
Origen
La majoria dels noms i cognoms francesos masculins i femenins van aparèixer molt abans de la nostra era. El so d’alguns ha canviat lleugerament des de l’època dels celtes, i als habitants de l’antiga Gàl·lia els agradava agafar en préstec versions gregues. Després de la conquesta de la Gàl·lia per l’Imperi Romà, van aparèixer molts noms llatins que avui estan en ús.
A l’edat mitjana, amb l’arribada dels conquistadors alemanys, a França els nens van començar a anomenar-se noms alemanys. Els invasors feien molt temps que quedaven i es mantingueren molts noms ja adaptats a la llengua.
Cap al final del segle XVIII, es va aprovar una llei que exigia als francesos que nomenessin fills en honor dels sants catòlics. En molts sentits, aquesta tradició ha perdurat fins als nostres dies.
Formes abreujades
En les darreres dècades, a França, com en molts altres països, hi ha hagut una tendència a donar als nens formes diminutives. Per exemple, a la llista de noms femenins francesos es poden trobar Margot, Manon en lloc de Marguerite o Marion en lloc de Marie tradicionals.
Històricament, la majoria d’opcions per a dones belles a França tenen el final –e (per exemple, Angelique o Pauline). Ara bé, ara podeu donar noms a les noies que acaben en -a (Eva en lloc d’Eve o Celia en lloc de Celie). Aquesta tendència és més visible a les grans ciutats, mentre que els provincials encara prefereixen donar als nadons opcions tradicionals.
Estil de moda
Si abans la llista de noms femenins francesos no ha canviat durant moltes dècades, ara la situació és completament diferent. Tant si es deu a una onada d’emigrants d’altres estats com a la difusió de les fronteres en el nostre món dinàmic, però cada vegada més sovint els francesos anomenen als nens opcions estrangeres inusuals. Des del 2013, Oceane, Ines, Maeva i Jade, habituals als països llatinoamericans, han estat líders en les llistes dels noms més populars per a les nenes.
També els francesos presten voluntàriament noms russos, canviant-los una mica a la seva manera i sovint utilitzant formes diminutives. Per exemple, a França es pot conèixer fàcilment a un nadó anomenat Nadia, Sonia, Natacha o Sacha.
Més populars
En un lloc francès, cada any es publica una llista dels noms masculins i femenins més populars entre els pares francesos. Aquesta informació prové de l'Institut Nacional Francès d'Estadística i Recerca Econòmica (l'INSEE). Per això, és digne de confiança. Entre els noms populars francesos, no es tenen en compte les formes derivades i les variants diminutives.
Aquestes estadístiques es conserven des de 1900. En total, a la llista es mencionen 259 noms masculins i 646 homes. A continuació, es mostren deu de les opcions més populars per a les nenes:
- Louise Derivat del masculí Louis, un veritable nom francès per a "brillant, radiant".
- Alice. Inicialment, el nom va ser introduït pels normands i, a causa de la sonoritat, es va fer ràpidament popular. També hi ha una versió que aquest nom és una sigla d'Adelais, que en l'antic dialecte germànic significava "noble".
- Chloe Un dels noms d'origen francès. Tot i això, alguns filòlegs l’atribueixen a l’epítet de la deessa de l’agricultura i dels Dimetres de fertilitat. També a la mitologia grega hi havia clorur, el nom del qual es tradueix com a "color de fullatge". I la interpretació generalment acceptada és “floració” o “ecologització”.
- Emma Aquest nom té arrels llatines i es tradueix com a "preciós", "sincer". Tot i això, alguns experts atribueixen aquest nom a la cultura àrab i el tradueixen com a "fidel, fiable". També hi ha una versió del nom masculí abreujat Emmanuel, que significa "Déu està amb nosaltres".
- Inez. Aquest nom fa referència a l’èpica grega i significa “pur, immaculat”.
- Sarah. Nom femení, que és comú no només entre els cristians, sinó també entre els musulmans. La seva història comença amb la redacció de l’Antic Testament. El nom té molts significats, un dels populars significa "dona noble", "mestressa".
- Anne. Un nom que té arrels jueves i és molt comú als països on es professa el cristianisme. El significat antic del nom és "misericòrdia, alegria, gràcia", però en els darrers temps és habitual interpretar-lo com "misericòrdia de Déu".
- Adele. Nom femení originari francès derivat del masculí Adele. Significa "noble, equànime, honest" i s'adapta tant als homes com a les dones.
- Juliette. Aquest nom es remunta al nom de família noble romana Julia. Considereu encara l’adaptació del nom italià Giulietta, que es va fer molt popular després de la tragèdia de William Shakespeare.
- Camille Un nom derivat també del nom d’una família noble romana. Antigament, el nom significava "dona d'un origen impecable" o "serventa del temple".
- Sofia. Aquest és un nom d'origen grec que significa "saviesa, raó".
Significat del nom
A l’hora de decidir anomenar un bebè una opció sonora, val la pena estudiar detingudament la seva història i significat. Intentem esbrinar quins noms femenins francesos i els seus significats poden agradar als pares moderns. Per fer-ho, examinem la llista:
- Anastàsia significa restaurar;
- Beatrice és una viatgera activa;
- Vivienne: animada, mòbil;
- Josephine: exagerar;
- Irene, Ireni - tranquil;
- Claire és brillant;
- Marian és una estimada;
- Orianna és daurada;
- Celeste, Celestí - celestial;
- Florència - floreix;
- Charlotte és humana.
Per descomptat, no es tracta d’una llista completa de noms femenins francesos en rus que s’adaptaran a una nena recent nascuda. Algunes opcions sonores passen de moda i s’obliden a poc a poc. Tot i que sempre hi ha esperances que tornin a ser populars.
Opcions populars al darrer segle
Els francesos són un poble bastant conservador, per la qual cosa la moda dels noms femenins s'ha mantingut sense canvis. Segons la tradició, a les nenes se'ls donava noms en honor de les àvies i les santes catòliques, els canvis simplement no es podien produir enlloc.
Tot va canviar a finals del segle XX, quan els francesos van començar a cridar als nounats aquelles opcions que més els agradaven i no estaven lligades al temps de Nadal. I gradualment, Isabelle, Christine, Sylvie, Martine i Catherine van començar a desaparèixer de la llista de noms femenins francesos. Al 2006, la llista d’opcions populars estava dirigida per Marie i Anne, i ja el 2015, Lea, Oceane i Lilou es van fer molt més populars.
Noms dobles
Poca gent sap que, a més de la tradició de donar al seu fill dos o tres noms, a França hi ha noms dobles legalitzats que es consideren una construcció integral. Si el nen rep aquesta opció, compartir-la no funcionarà: Natalie-Isabelle no podrà trucar-se només Natalie o Isabel. Sorprenentment, els mateixos francesos distingeixen d’alguna manera entre aquests dissenys.
Aquí hi ha una llista breu dels noms dobles més populars:
- Madeleine-Angelique;
- Juliette-Simone;
- Francoise Arian;
- Marie Amelie;
- Linda-Georgette.
