En primer lloc, convé destacar que les unitats fraseològiques són components necessaris del vocabulari de la llengua russa. S'utilitzen des de fa molts segles i pràcticament no perden la seva essència, tot i que pateixen alguns canvis. Però, quin significat té la frase “arquejar-se”? Hi ha altres idiomes interessants de sentit semblants?
Sobre fraseologismes
En llengua russa, no només hi ha paraules separades que descriuen la realitat que ens envolta, sinó també frases senceres. Aquestes expressions consisteixen en dues paraules o més, que combinen alguna cosa en un únic significat. Creen una expressió figurativa estable. Es tracta d’aquestes frases anomenades unitats fraseològiques.
Per comprendre la importància d’aquesta unitat de vocabulari rus, cal analitzar la freqüència del seu ús. Per exemple, coneixeu el significat de la fraseologia “penjar fideus”? Tothom sap que aquesta expressió indica un engany o una falsa representació deliberada d’una persona. Es pot veure aquí que la unitat fraseològica en el seu significat no es desprèn de la semàntica de cada paraula que es troba en la seva composició.
En poques paraules, una frase fraseològica és una combinació de paraules inherents a una sola llengua, que es pot determinar mitjançant aquests signes:
- té una forma estable;
- no determinat pel significat de les paraules contingudes, si les prenem per separat;
- sovint no es tradueix de forma verbal, perquè això no té sentit (sovint els estrangers tenen dificultats per traduir);
- adorna la llengua amb un colorit emocional brillant;
- sovint no compleix els estàndards moderns de la llengua, sent així arcaismes gramaticals.
Els fraseologismes són torns de parla específics o, dit d’una altra manera, idiomes tan densament poblats en un discurs col·loquial i escrit que de vegades ja no es fan notar.
Arquejar-se
L'expressió anterior significa "saludar als seus superiors" o "suplicar, demanar alguna cosa a algú". Usant aquesta expressió, es pot emfatitzar el respecte a algú, el reconeixement de la seva autoritat. La frase també implica que les persones tenen un estatus social diferent i que el preguntant s’adreça a una altra persona que és superior a l’escala social.
Una altra forma d'aquesta fraseologia és "inclinar-se als peus de la mare". Aquí la seva autoritat és reconeguda entre els nens, el seu poder. Anteriorment, els pares es dirigien exclusivament a “Tu” i només després d’inclinar-se al terra. Va ser especialment important fer-ho quan es comunicava amb la mare que va donar a llum. Sovint, aquest fraseologisme significa l’expressió d’agraïment dels nens i un respecte profund.
Aquesta expressió no significa humiliació
Sovint, quan necessiteu descansar amb els vostres caps a la feina, podeu sentir la indignació de "Sí, no m'inclino als seus peus!" L'ús d'aquesta fraseologia en aquesta situació no és del tot cert, i per això ha aparegut una expressió diferent, no menys persistent: "Mentir-se als peus". Transmet més el significat d’humiliació davant d’algú més adequat a aquesta situació.
Però donar a algú un "arc baix" és, en essència, el mateix que venir a una persona i "inclinar-se als peus". Això no infringeix el jo interior. Més aviat al contrari, destaca un profund respecte per algú.
Podem dir que el significat de la fraseologia “inclinar-se” té un significat més profund del que podria semblar inicialment. Així doncs, sovint aquesta frase es descompon en cinc significats.
- Inclinació múltiple, repetidament. Per exemple, inclina't a les imatges de l'església.
- Humilia't davant ningú. Una persona orgullosa no s’inclina als peus dels altres.
- Per venerar. Arquejar-se als ídols.
- Saludar algú. "Arqueu-vos als peus": salu.
- La sol·licitud Posant arcs. Suplicar, suplicar.
D'una forma o altra, sovint es troben frases relacionades amb un arc baix a la literatura russa, independentment de si és moderna o no. Sorprenentment, encara avui, aquesta unitat fraseològica no perd la seva rellevància.
El que tothom sap
A la pel·lícula "Ivan Vasilyevich Canvia la professió", estimada per milions d'espectadors, hi ha una escena quan el tsar Ivan el Terrible i el secretari de l'ordre de l'ambaixada Feofan escriuen una carta. El rei dicta el següent: "El poble celestial, el monjo Igumn Kozma. Tsar i gran duc de tota Rússia. Bateu al front. " Després d’escriure, s’omplen de rialles. Què va fer riure el rei i l'escrivà? Què hi ha darrere de la frase “cops de cap enrere”? És un sinònim de "proa als peus"?
Cal tenir en compte el significat de la fraseologia. L’expressió “cops de front” es pot transmetre com un arc als peus, un llaç baix. Aquests conceptes concorden amb aquesta unitat fraseològica:
- preguntar;
- posar-se de genolls;
- inclina't;
- pregar;
- obeir;
- saluda
Sembla que la diferència entre els dos fraseologismes “cops de capçal” i “proa als peus” és que el segon té un significat més profund, mentre que la frase que s’utilitza a la pel·lícula està més centrada. Actualment, sovint s’utilitza com a “expressió volàtil”: una frase que ha esdevingut famosa gràcies a un llibre, pel·lícula, interpretació d’una estrella o polític, etc. Però, s’utilitzen correctament les paraules de Joan Vasilievici?
Batecs de navegació
Aquesta formulació té arrels russes i es remunta a aquells dies en què era habitual prostrar-se davant del tsar a Rússia. Considereu el significat de la paraula verbal.
Què és un pam? Antigament, aquest era el nom del front humà. Resulta que va batre el front: és un front a batre. I com que era costum inclinar-se davant el rei fins al terreny mateix, llavors es van colpejar contra el front. Així, els boiaris mostraven gratitud pel sobirà o cridaven l’atenció. Gràcies a això, va aparèixer una nova paraula: la petició és un document llegit al rei i acompanyat d’un llaç a terra.
El tsar John Vasilievich
I què es divertia al tsar Ivan el Terrible i al secretari Teòfanes? Després d'analitzar la frase "el front batega", és clar que la humilitat del tsar a l'hegumen Kozma s'hauria d'implicar aquí. Aleshores, l'hegumen servia al monestir de Kirillo-Belozersky. Aquesta situació es va produir el setembre de 1537, quan Ivan el Terrible va escriure una petició al monestir.
Amb el pas del temps, es va convertir en un dels documents més famosos del segle XVI. Si el trobeu a Internet, podeu veure que està completament saturat de sarcasme, que prové de cada frase. Aquesta petició no va ser en absolut. A partir de paraules auto-despectives, el tsar Ivan el Terrible va recórrer gradualment cap a l’essència d’aquesta carta, acusant l’hegumen Kozma i la seva confraria monàstica d’engratitud i violació de la disciplina. En aquest cas, la frase "cops de testa" era la idea de càstig i indignació.
El que va rebre aquesta "petició" des de les primeres línies va sentir tota l'agressió que hi havia a les seves línies. I el fraseologisme considerat, només va enfortir les impressions rebudes.
