Podem dir “cuinar” i “cuinar”, però per a un home modern amb gènere masculí, les paraules “cuinar” ja tenen dificultats. Aquesta paraula és més antiga i una vegada tenia una versió masculina de "cuiner". Què vol dir la paraula? Quina és la seva significació? Qui es deia cuiner a Rússia? Quins errors i mites històrics s’associen a aquesta paraula? Tot això ho comentarem a l’article.
L’origen de la paraula "cuinar", el seu significat, definició
Als diccionaris s'inclouen les interpretacions següents de la paraula:
- al diccionari Ozhegova S.I. i Shvedova N.Yu. Un “cuiner” és un criat d’una cuina que prepara el menjar;
- al diccionari de sinònims s’indiquen aquestes paraules substitutives: donzella, cuinar, cuinar, paella, trapa, donzella, armadura, cuinar;
- al diccionari de D. N. Ushakov, "cuiner" és una propietària que cuina plats;
- al Diccionari petit acadèmic, es tracta d’un treballador que cuina, un cuiner.
Es creu que la paraula va venir del polonès "cuinar", que significa "cuinar", "cuinar". És present a l’Ucraïna, Txec, Polonès.
Qui va ser anomenat cuiner a Rússia
Al segle XIX, a Rússia estava de moda convidar els francesos, que es deien “cuiners” a l’estil francès, a cases assegurades per cuinar, però els senyors russos els van anomenar “cuiners”. Al diccionari Dahl V.I., "cuinar" és una persona especialment formada que cuina aliments.
Els serfs o dones mercenàries, que eren anomenades cuineres per costum, estaven preparades per als criats. Cal assenyalar que al segle XIX la paraula “cuiner” ja era obsoleta i no s’utilitzava en la parla, sinó que “cuiner” encara es va utilitzar força activament en la llengua parlada.
Aquells senyors que no es podien permetre als especialistes francesos eren preparats pel serf, i si ella no cuinava pitjor que els cuiners d’estranger, era anomenada amb orgull el “cuiner” o “cuiner”.
Un cuiner que preparava menjar per als amos es deia blanc, i per al servent es deia negre. D’això se’n desprèn que l’expressió “cuiner negre” no té res a veure amb el misticisme. Aquest concepte l'utilitza Tolstoi L. N. a la novel·la "Anna Karenina".
