A la Rússia antiga del règim tsarista, no s’acceptava reduir d’alguna manera els noms de departaments, ministeris i departaments, i encara menys universitats i acadèmies. Parla més, escriu també, però semblava més bonic.
Ens han d’haver vingut des d’Amèrica.
A l'estranger, realment, apliqueu molts talls. Vam començar amb el nom del país, que immediatament va ser identificat per l’abreviatura USA, i després va passar: GI, USS, USN, USAF, CIA, FBI, NY i similars.
També a Europa, poques vegades s’utilitzaven majúscules en comptes de dites senceres, tret que a Àustria-Hongria de vegades escriguessin “K und K” en lloc de “imperial-Kaiser”. Bé, d’acord, és excusable per a ells, les paraules alemanyes són generalment llargues i similars, segons l’acudit de l’etiqueta de A.P Chekhov, a un ferrocarril allargat. Però després de la victòria d’octubre al novembre, van aparèixer tota mena de proletcultes, il·luminacions de culte, programes educatius, comissaris de drogues, comissaris de persones i altres consonàncies, inclòs el Gulag, que gairebé no eren percebuts per l’oïda russa. També hi havia abreviatures molt divertides, sobre les quals es van burlar d'intel·lectuals supervivents de l'antiga formació. Si ells, és clar, feien broma.
Les primeres sigles soviètiques
De fet, els anys postrevolucionaris, pintats de vermell no només amb les pancartes del proletariat victoriós, sinó també amb sang vessada, hi havia poca diversió. Qualsevol Cheka, Comitè Central, Comitè Executiu Central Tot-rus, Exèrcit Roig, ROST i altres abreviatures no gaire divertides, temen incomprensibilitat. L’excepció és, potser, el conegut nom del lloc de subcomandant per a assumptes marítims, que sona molt breument, tot i que cruelment, - el comandant adjunt. La gent encara intentava fer broma llavors. "Vaig anar al CEC", va dir el marit a la seva dona sortint de casa. Ella el va mirar amb respecte. La sal de Hochma és que no va pronunciar la lletra "r", sinó que tenia en compte el circ. Molta gent va conèixer de primera mà com es picaven al Comitè Central i es va enganxar a la Cheka. Però tot això, en paraules d’un marxista, era un símptoma d’una “malaltia infantil d’esquerres”. Hi havia moltes persones alfabetitzades, i després van iniciar un programa educatiu per part de les forces de tot el Comissariat Popular d'Educació i Seguretat Social amb el suport del Consell dels Comissaris del Poble i del Comitè Central. Aleshores, sota Stalin, es va corregir molt i, fins i tot, l'exèrcit roig difícil de pronunciar creat per Trotski va ser rebatejat com a exèrcit soviètic. Així que realment bonic i clar.
Però una treballadora cultural honrada Faina Ranevskaya va anomenar una vegada una reducció formada per les lletres inicials d'aquest títol honorífic, dues per cada paraula. Va resultar molt soviètic i divertit.
Instituts de recerca
Als anys cinquanta, en relació amb la creació de molts instituts d’investigació, que es van convertir en el refugi d’un gran nombre de diplomats que tossudament no volien treballar, els noms van adquirir una floridesa tremenda. L’Institut d’Investigació Científica de la sífilis no va desenvolupar en absolut mètodes mèdics per al tractament de malalties de transmissió sexual. Aquest va ser el nom de l’Institut Siberià de Filosofia i Història. El nom abreujat de l’Institut de Reproducció d’animals, cria de bestiar i caça també va causar un somriure a l’entesa. Les abreviatures més ridícules insinuen l’orientació no convencional total dels empleats, com ara el lideratge a l’Institut Geològic de Recerca Científica All-Russian (VseGeI), o (amb cert èmfasi), el geni universal d’aquells de l’Institut de Recerca Geogràfica i Econòmica (GENII).
Dos instituts força seriosos implicats en el suport vital dels vehicles submarins (el segon tripulat) tenien sigles divertides. Exemples d'aquesta combinació són, per exemple, a l'arxiu de partits regionals de Zhytomyr.
Però, què podem dir de les institucions institucionals individuals, quan tot el ministeri, líder en educació i ciència al país, s’abrevia a “EDUCACIÓ”.
On estudien els estudiants
Les institucions d’educació superior no eren inferiors. Divertides abreviacions d’universitats servien de tema de les bromes dels estudiants, però, més aviat monòtones. Els instituts d’enginyeria i construcció, si tinguessin la sort de ser a Moscou, Odessa o fins i tot a Kíev, es deien decents (MISI, OISI, KISI), aquí a Poltava o Penza … i si a Simferopol o Sverdlovsk, encara més divertit.
Només van durar dos dies un intent de canviar el nom de la MAI a la Universitat d'Aviació de llarg abast i la cosmonautica, de nou a Moscou, per descomptat. No la transferiu a Saratov per reducció indecent. A més, el nom de la Universitat de Moscou de les Comunicacions per Automòbils de Carretera és idèntic, i es pot confondre l’un amb l’altre.
Als anys vuitanta, els estudiants havien de passar l'examen de la sida, tot just es va conèixer. El tema - l'antic "marxisme-leninisme" - es deia les idees sociopolítiques del segle XX.
Processos inversos
Les abreviatures divertides són suficients per veure i llegir, no requereixen imaginació. Però veure alguna cosa nova en la combinació de lletres ordinària i familiar no és tan senzill. Aquí necessiteu ficció, enginy i temps. Aquestes qualitats eren plenament posseïdes pels empleats de nombrosos instituts de recerca, que van adquirir erudició durant el treball i desenvolupar-se mentalment. Trucar a un empleat científic menor (emana) un empleat poc necessari significava demostrar un notable coneixement de les regles existents a la majoria d’instituts d’investigació, però les esenes (el mateix, només el sènior) es van tornar completament aeròbiques, completament innecessàries. Divertides transcripcions d’abreviacions s’han convertit en un autèntic esport. De vegades, per amor a una paraula vermella, pequen contra la veritat. Els trens a Rússia són bons (si hi ha res a comparar), però els ferrocarrils russos van pintar alguns enginy com a voluntat de “alegrar-nos que van arribar vius”.
