Dandelion Wine (les citacions del llibre segueixen) és una obra de Ray Bradbury, que ja s’ha convertit en un clàssic. Amb ell us endinsareu en el meravellós món d’un nen de dotze anys i passareu un sol estiu amb ell que no tornarà a passar mai, però, com qualsevol altre estiu, dia, hora o minut. Al cap i a la fi, cada nova alba és un esdeveniment i no importa el que sigui, alegre o trist, meravellós o ple d’ansietats i decepcions, el principal és que amb ella respires profundament la vida, et sentis viu.
Cites sobre vi de dent de lleó sobre l’estiu
A l’exterior hi ha l’estiu de 1928. El personatge principal és un nen de dotze anys, Douglas Spaulding, que viu a la petita ciutat adormida de Greentown, que literalment significa "ciutat verda". I no en va se li va donar un nom com aquest, perquè hi ha tanta vegetació lleugera i exuberant que sembla que no hi ha "tardor llarga, ni hivern blanc, ni primavera verda fresca", i mai ho serà …
Però, encara que inconscientment, Douglas s’adona que, tard o d’hora, s’acabaran les “matinades de juny, el migdia de juliol i les tardes d’agost”. Només quedaran a la memòria i cal considerar-los i resumir-los. I si alguna cosa s’oblida? No importa, a la bodega sempre hi ha una ampolla de vi de dent de lleó i hi ha una data, de manera que ni un sol dia d’estiu s’esquivarà.
Sí, és un estiu assolellat com mai, l'última vegada de la seva infància despreocupada. Davant és la tardor, conduint la mà cap a l’inevitable món dels adults. Per això, cal afanyar-se a viure, inhalar els aromes d’aquest temps màgic, córrer amb els amics, enganyar-se amb el teu germà, endinsar-se en aventures increïbles, fer preguntes infinites als adults i mirar, observar la seva estranya vida. Continuem llegint la novel·la "Vi de dent de lleó". Les cites de l’obra ajudaran a transmetre l’ambient d’un estiu calorós.
Altres habitants
I hi havia algú a veure, però Douglas no és l'únic resident. Els dies calorosos d’estiu i tot el terme de Greentown conviuen amb ell. És cert, cadascun a la seva manera. Per exemple, l’avi no podia treure prou amb el seu meravellós segador. Cada cop, tallant herba fresca, va lamentar que el nou any no s’hauria de celebrar el primer de gener. Aquestes vacances s’han de programar per a l’estiu. Tan aviat com l’herba de la gespa estigui madura per fer-se, això vol dir que ha arribat aquest dia, que marca el començament. En lloc de cridar “Hurra!”, Focs artificials i fanfàrries, hauria de sonar una simfonia solemne de segadors. En lloc de confeti i serpentina: un grapat d’herbes acabades de tallar.
Però no a tot, ni tot a Greentown era tan meravellós. Hi havia un lloc per a la decepció, les llàgrimes, les disputes impossibles i la tristesa. A més, quan va sortir el sol, es va convertir en un dels milions dels mateixos pobles, i era igual de fosc i solitari. La vida nocturna fa por. Va alliberar el seu monstre, que es diu la mort … Un misteriós i terrible assassí va recórrer els carrers. El seu objectiu són les noies joves que no tenien pressa de tornar a casa les tardes d'estiu tranquil·les i càlides.
Un glop d'estiu
Però tot i així era estiu al pati. I és que, a diferència del ferotge vent d’hivern, no separa, no divideix les persones, no les dispersa: tothom a casa seva, sinó que uneix, crida a gaudir de la “llibertat i la vida reals” i absorbeix “l’alè càlid del món, sense presses i mandrosos. ". I també va reunir, si no tots, llavors molts, el dia de la recol·lecció de dent de lleó. Era una tradició extraordinària: “agafar i enrotllar ampolles a l’estiu” - vi de dent de lleó. Les cites del llibre, de ben segur, transmetran el gust tartal d’una beguda daurada.
No podem recollir els raigs del sol, posar-los ben fort en una gerra i tancar immediatament la tapa per no escampar-se en totes les direccions. “A la tarda d’agost inactiva, el subtil tocament de les rodes d’un carretó de gelats, el raig d’herba tallada, el regne de les formigues esbufegant sota els peus” - res no dura per sempre i fins i tot la memòria pot fallar. Es tracta de vi de dents de lleó! La seva suau parpelleig és "flors que s'obren exactament a la matinada". I fins i tot si hi ha una fina capa de pols a l’ampolla en un fred dia d’hivern, “el sol d’aquest juny” hi passarà. I si la mireu un dia de gener, de manera instantània i "la neu es fonrà i apareixerà l'herba, i els ocells cantaran als arbres, i fins i tot les flors i l'herba tremolaran pel vent". I el "cel fred de plom" segur que es tornarà blau.
Edat de cos i ànima
Una altra característica sorprenent del Vi de Dent de lleó (segueixen les cometes) és que no està pensat per a una certa edat. Com a nens de l’adolescència, de fet, la mateixa edat que el protagonista, de manera que la gent de la generació més gran podrà aprendre molt de l’obra de Ray Bradbury. No és d'estranyar que hi hagi tantes discussions sobre l'edat, sobre què són la infància, la joventut i la vellesa i quant signifiquen els números.
Per exemple, la gent avançada diu sincerament que encara és molt més fàcil viure els vells, "perquè sempre semblen que saben tota la resta". Però és realment així? No, més que la pretensió i la màscara. I, quan es quedin sols, certament es faran l’ullet entre ells i somriuen: com t’agrada la meva confiança, el meu joc, perquè sóc un bon actor? I l’autor està segur que el temps és una mena d’hipnosi. Quan una persona té nou anys, li sembla que el número nou sempre ha estat, és i serà. Amb trenta anys, estem segurs que la vida no superarà mai aquesta “fina línia de maduresa”. Setanta es veu com una cosa que serà sempre i per sempre. Sí, tots vivim només en el present i no importa la edat que sigui. Mai veurem ni sabrem res més.
