Avui sovint es poden sentir frases de zonovye a tot arreu: entre els joves, no tenen res a veure amb el món criminal, des dels llavis de mares joves i gent gran, així com d’adolescents i fins i tot nens petits.
Per què avui és tan popular l’argot dels lladres?
El motiu pel qual les frases de zonovye són tan exigents en la vida quotidiana actual és la romanticització de la vida penitenciària. Gràcies per això, necessiteu lladres canson, pel·lícules i llibres que mostrin personalitats boniques i fortes pertanyents a l’entorn criminal. És en la ficció i en les creacions cinematogràfiques que flueix el realisme de mostrar la vida en llocs privats de llibertat o després de l'alliberament. Per tant, les frases de zonovye entren en el treball de manera força orgànica.
Per què els joves utilitzen l'argot en la parla?
Hi ha diverses raons per al fet que els joves utilitzin activament frases zonals en la parla.
- El nihilisme juvenil, que s’oposa al “discurs correcte”, fa que els adolescents parlin de maneres que molesten els adults.
- El desig de semblar més fort del que realment, més “fresc” que els seus companys, ens empeny a “fer funcionar l’assecador de cabells” en lloc del discurs generalment acceptat i entenedor.
- La rudesa deliberada en el comportament i, naturalment, en les converses, és una manera d’amagar la vostra timidesa i dubte de si mateix dels ulls indiscretos. Per exemple, amb la frase dels lladres "Responreu pel basar!" el jove adverteix que no s’hauria de mentir, en cas contrari, el mentider serà durament castigat. És probable que el noi no pugui fer res per una mentida. Però la frase en sí, l’eleva per sobre d’aquell a qui s’adreça.
- Un peculiar mecanisme de protecció contra situacions de la vida desagradables és la substitució de les paraules generalment acceptades per l'argot. Per exemple, si en lloc de la frase "lloc per als detinguts a la comissaria" utilitzar l'argot ridicle "mico", això elimina parcialment la tragèdia del que està passant, distreu de la dura realitat. L'insult al "rave" (una mala persona) d'alguna manera no sona ofensiu, fins i tot fins a cert punt irònic. És molt més agradable que una comparació amb alguns animals o fins i tot amb productes de rebuig.
Sobre d’on provenia el vocabulari de la presó
L’entorn dels lladres requeria un llenguatge “codificat”. Al cap i a la fi, no sempre es va poder transmetre missatges de manera confidencial. Mitjançant un llenguatge especial que només poden entendre els iniciats, podeu, per exemple, acordar el lloc i l’hora del crim imminent, el nombre de participants i transmetre alguns detalls importants.
Però crear un llenguatge completament nou des de zero és un tema bastant complicat i complicat. Per tant, els elements desclassificats van trobar l’opció més assequible. Van servir de base per a la seva llengua l’argo dels comerciants perduts, que aleshores s’anomenaven aehen. D’aquí va sorgir el nom de l’argot dels lladres. La frase "Parla el llenguatge dels lladres" sona: "Per treballar amb assecador de cabells".
El diccionari d'argo criminal inclou moltes paraules del jiddisch, ucraïnès, búlgar, anglès i altres idiomes.
La gent creativa necessita aprendre l'argot dels lladres?
Per descomptat, això no és necessari en absolut. Molta gent va viure la seva vida força feliç sense saber ni una sola paraula del diccionari criminal. Però aquí simplement cal escriptors, periodistes i guionistes conèixer almenys superficialment algun vocabulari d’elements antisocials. En cas contrari, com es poden recrear imatges realistes de la vida quotidiana?
Us podeu imaginar durant un segon episodi semblant rodat en una pel·lícula: dos nois van decidir treure una gravadora del cotxe. Un d’ells diu a la seva parella: “Restareu dempeus sota l’arbre i us assegureu que ningú no m’impedeixi completar el meu pla. Si passa alguna cosa, senyalitza el perill! ”
Després d'això, va començar a implementar el pla. I de sobte el propi propietari surt de l’entrada! Llavors, el que es quedava per mirar crits al segon: “camarada lladre, perill! Hem de fugir urgentment."
La situació és comprensible, però la ironia és l’absurditat de presentar l’esdeveniment, ja que els delinqüents mai no parlaran tant de temps i de forma correcta. El més probable és que la imatge hagi de quedar així.
Un dels lladres diu a la segona: "Vaig anar a treballar, i vosaltres esteu al fil!" Breu i clar. I quan va aparèixer l'amo del cotxe, de peu sobre un patinador va cridar només una paraula: "Atas!" Això serà suficient per denunciar un perill imminent.
L'aplicació de la llei i l'argot penal
Bé, aquestes persones sense coneixement d'un mal llenguatge no són simplement enlloc. Els investigadors, prenent testimonis de testimonis, registren el que van sentir. Per entendre el que es va discutir entre còmplices, heu de tenir una bona versions en l'argument dels elements delictius.
"Vaska diu a l'home calb amb qui van asseure's a la cuina per beure:" Demà anirem a les orelles. Tinc un pebre dolç al cap. No agafis plomes, no necessitem peixos mullats! "La grassa no pot esclafar res, ell, es rendeix, toca a tothom … Si fallem, respondreu pel basar!"
Aquest discurs es tradueix de la següent manera: “Demà anirem al robatori. Tinc en compte un home ric. No agafis ganivets, no necessitem matar! No haig de dir res al gros, que està completament espatllat, crec que informarà a tothom de les autoritats … Si ens atrapem a les mans roges a l'escena del crim, sereu castigats com un negre per plans."
Per cert, per als funcionaris de la policia, estudiar el diccionari d'argot és una necessitat. I a les pel·lícules sobre "policia" (agents de policia) i "òperes" (operatius) sovint es troben episodis d’aquest tipus.
