En el món musulmà, és molt important donar al nen no només un sonor, sinó també un bon nom. De fet, a l'Alcorà està escrit que "el dia de la Resurrecció, la gent serà cridada entre els morts amb els noms dels seus i dels seus pares". És especialment important donar un nom just al noi. Aquestes nenes es diuen majoritàriament de forma sonora, utilitzant els noms de colors o qualitats, cosa que hauria de destacar la bellesa femenina. Per tant, seleccionen noms en dialectes locals. Un home ha de mostrar immediatament les seves virtuts com a musulmà: una persona obedient a Déu. Per tant, als nois se'ls dóna nom en àrab. Al Corran hi ha escrit. L’àrab té el mateix significat per als musulmans que el llatí a l’Europa medieval. Ara molta gent accepta l’islam. Per als neòfits o els nounats de famílies musulmanes, és molt important triar bons noms masculins àrabs. Aquest article pretén facilitar la vostra elecció.
Xiïtes i sunnites
Aquestes dues tendències de l’islam es consideren mútues, usurpat el poder espiritual i van distorsionar els ensenyaments del profeta Mahoma. Per tant, és important comprendre a quin col·legi religiós pertany el retret. Els sunnites no anomenen els nois Kazimi, Naki o Javatim, ja que els coneguts imites xiïtes portaven aquests noms masculins àrabs. Una llista d’una altra tendència exclou Omarov, Abu Bakrov i Osmanov. Aquests noms eren portats per califes sunnites. Però la majoria de les excepcions mútues són poques. Com en el món cristià, a l'Islam es creu que el nen estarà protegit per un àngel tutor, que porta el mateix nom que el nadó. Per tant, els nens reben el nom dels califes piadosos, imams i piadosos. Els sobrenoms d’alguns associats també es converteixen en noms. Així, Zinnurein es tradueix com "el governant de dos rajos" i Al-Farukh està "separant l'error de la veritat".
Convenció de noms
A diferència del cristianisme, els noms musulmans esmenten sovint un dels cent noms de Déu. Tot i això, per no blasfemar, se li posa davant el prefix "Abd" - "esclau". Un exemple són els noms masculins àrabs molt comuns Abdurrahim, Abdullah, etc. Però confiar al nen a les cures dels àngels (Ahmad, Ibrahim) o als profetes (Mahoma, Isa) sense aquest prefix. L’islam no acull la censura d’una persona amb un doble nom. Tanmateix, en el món modern, aquests casos són cada cop més habituals. Els pares volen donar al seu bebè sota la protecció de diversos àngels alhora o reflectir algunes qualitats. Així doncs, juntament amb els noms àrabs utilitzen turc, iranià, persa i altres. També hi ha préstecs, encara que rars, procedents de les llengües índia, bàrbara i fins i tot grega.
Noms per a tota la vida
En el cristianisme, una persona és cridada d'una vegada per totes. El sistema àrab és més complex. El nadó es dóna "Alam" al seu nom. Se li afegeix immediatament "Nasab". Aquest és un nom mig. Un ressò del sistema de castes va donar lloc a "lacab". Aquest nom es va donar en funció de la condició social de la persona denunciada. De vegades era un títol i, de vegades, un sobrenom pel qual una persona destacava entre d’altres. Després es va afegir una nisba a la cadena de noms. Va indicar la regió d'origen de l'home. Si l’home tenia alguna professió insòlita o era una persona creativa, s’afegia a la cadena el seu pseudònim o el nom del "taller". Així, en un home durant una llarga vida, es podrien acumular de quatre a vuit noms. Però, en condicions modernes, la gent només es dirigeix a través de només "alam".
Noms i cognoms àrabs dels homes
El nom de família és molt difícil d’entendre. Els cognoms són els mateixos noms que només pertanyen als avantpassats de l'home. Fins a cert punt, es pot comparar el sistema àrab amb el rus. Prenguem un exemple senzill: Ivan Petrovich Fedorov. Aquí tot està clar. L’home mateix es deia Ivan, el seu pare es deia Pere i el seu avantpassat llunyà i llunyà era Fiodor. Però un musulmà pot, com a cognom, donar al seu mig nom, el nom del seu avi, besavi o del mateix avantpassat llunyà. A més, diferents membres de la família poden destacar algun tipus d’avantpassat que estimava. Per tant, els germans poden tenir diferents cognoms. En aquest sentit, sorgeix la confusió. Els cognoms més comuns són Abbas, Assad, Hazard, Habibi i Hussein.
Noms masculins àrabs moderns
La globalització del món actual s'ha afegit a la llista de possibles "alamas" per als nois. Al món modern, i sobretot a Europa, moltes famílies musulmanes donen nom als seus fills amb noms prestats d’altres cultures. Però, una vegada més, el significat d '"alam" per a un musulmà és molt important. El so encantador i sobretot la moda han de retrocedir en un segon pla. Els noms masculins d'origen àrab són encara comuns. Però, al mateix temps, també són populars els que tenen arrels turqueses o iranianes. Els noms àrabs ara es solen pronunciar de manera diferent que antigament. Alguns generalment estan fora d'ús. Es van popularitzar els anomenats noms comuns. Per exemple, Arthur. Aquest nom del rei europeu dels epos medievals per als musulmans significa "fort". Gran "alam" per al noi.
Noms populars masculins
La tendència general és que molts pares moderns trien un “alam” sonor, memorable i fàcilment pronunciable per al seu fill. Això es deu al fet que els musulmans sovint conviuen amb representants d’altres cultures. Però pel que fa a la moda, no cal nomenar un fill no segons les regles de la Sharia. Hi ha noms masculins àrabs molt bonics. Aquests inclouen Aziz, que significa "poder". Si el nadó va néixer feble, podeu anomenar-lo Aman o Nazif perquè creixi sa. Kamal significa perfecció, i Nabih significa noblesa. Zafir correspon al nom llatí Victor, el guanyador. Els "Alamas" populars són Amir (governant), Giyas (reeixit), Damir (intel·ligent), Ildar (imperiós), Ilyas (salvador), Ishan (amable), Najib (noble), Farukh (feliç), Khayrat (ric). Hi ha noms poètics. Per exemple, Tariq significa "estrella del matí", Azgar - brillant, brillant.
Noms pietosos
No hi ha res millor que donar al seu fill sota la protecció del mateix Allah. Amb el prefix "abd" (esclau), és clar. I la llista no es limita només al nom d'Abdullah. El Totpoderós té molts noms que es poden utilitzar per criticar el fill. Es tracta d’Abduzzahir (l’esclau del Visible), Abdulavval (el Primer), Abdulaziz (el Poderós), Abdulalim (el Tot Sabent), Abdurahim (el Misericordiós). Els noms masculins àrabs pietosos també poden fer referència a àngels i profetes. Un exemple és Yusuf, Ibrahim, Ilyas. Les qualitats pietoses també poden servir de prototip per a un nom. Aquí podem esmentar Abid (adorador), Amar (temor de Déu), Hajjaj (anar en pelegrinatge).
