La política econòmica de qualsevol país afecta, d’una manera o altra, a tots els seus habitants. Tanmateix, per a molts ciutadans aquest concepte segueix sent molt llunyà. La seva implementació està associada a les activitats de molts òrgans i estructures: govern, banc central, departament de política econòmica i altres. Aquest concepte també té una classificació pròpia.
Definició
Sota la política econòmica, entendre el curs de l’acció, que està dissenyat per influir o controlar l’economia. La seva implementació la duu a terme el govern de l’estat. La supervisió de la seva implementació pot ser responsabilitat del Departament de Política Econòmica. Inclou decisions sobre despeses governamentals i tributàries, sobre la redistribució dels ingressos i sobre el subministrament de diners. Es pot valorar la seva efectivitat d’una de dues maneres, que s’anomenen economia positiva i normativa.
Objectius de política econòmica
Inclouen judicis de valor sobre quin tipus de forma ha de dur a terme l'estat. Tot i que hi ha molt desacord sobre aquesta qüestió, hi ha alguns aspectes generalment acceptats. Aquests inclouen els factors següents:
- El creixement econòmic implica que el nivell d’ingressos de tots els consumidors i productors (després de tenir en compte la inflació) hauria d’augmentar amb el pas del temps.
- La plena ocupació té com a finalitat que cada membre de la societat que vulgui treballar pugui trobar feina.
- Estabilitat de preus: té com a objectiu prevenir, d’una banda, un augment del nivell general de preus, que s’anomena inflació i, de l’altra, la seva disminució, que s’anomena deflació.
Desenvolupament monetari
En aquest cas, hi ha dos tipus de política econòmica. Expansionari: dissenyat per estimular la demanda agregada. Inclou reduccions d’impostos expansives; augmentar la despesa governamental reduint el consum i la inversió. La política econòmica expansiva del país té com a objectiu estimular el consum, la inversió i les exportacions netes.
Restricció: dissenyat per alentir la reducció de la demanda agregada. En aquest cas, és impossible reduir costos o reduir l'oferta de diners. Les accions en matèria d’oferta tenen com a objectiu augmentar el nivell natural de producció, per exemple, millorant el rendiment dels mercats, augmentant els nivells d’inversió o augmentant la taxa de progrés tecnològic. Això fa que el mercat de treball sigui més flexible proporcionant incentius a les empreses a invertir o participar en investigació i desenvolupament.
Classificació del tipus
Fiscal: aquest tipus de política econòmica pretén manipular la despesa i la fiscalitat governamentals per tal d’estabilitzar l’economia de les tendències inflacionistes i deflacionistes.
Per exemple, si un país experimenta inflació, l’autoritat fiscal reduirà els costos i augmentarà la fiscalitat, això reduirà els excedents de diners en circulació i restablirà el nivell general de preus per aconseguir un creixement econòmic elevat.
Monetària: aquest tipus de política econòmica la duu a terme la màxima autoritat financera del país, que controla el subministrament de diners a l’economia mitjançant el control dels tipus d’interès per mantenir l’estabilitat de preus i aconseguir rendiments econòmics elevats.
Característica de tipus monetari
Política monetària:
- Un banc central o estatal implementa un procés de gestió del mercat. Inclou operacions amb diners, interessos, préstecs, etc.
- Els òrgans de govern poden utilitzar eines directes i indirectes. Els instruments directes inclouen: regulació de préstecs d'inversió; regulació dels préstecs al consum (per exemple, el període màxim d’amortització especificat per l’estat dels préstecs), etc. Els instruments indirectes en l’àmbit econòmic inclouen: l’establiment de reserves mínimes necessàries; operacions al lliure mercat (control sobre la compravenda de títols públics o altres instruments); establiment del tipus de descompte cobrat pel banc central.
La política monetària perseguida pel banc central pot orientar-se a ampliar-se quan el subministrament monetari augmenta baixant la taxa de descompte, comprant títols, etc., o bé reduint-la per reduir l'oferta de diners (augmentant el tipus de descompte).
