El cognom Bondarenko no és tan rar. Antigament, era més freqüent a terres ucraïneses i a Kuban. Tanmateix, al darrer segle, els límits territorials dels cognoms s’han difuminat; la capacitat de moure’s lliurement pel món ha barrejat pobles. Ara la família Bondarenko es pot trobar a qualsevol racó del nostre país i fins i tot a l’estranger. Quin és l’origen d’aquest antic cognom?
Recorregut per la història
Qualsevol cognom és una mena de nom genèric que reflecteix les activitats de la família o alguna característica per la qual l’ancestre es va fer famós. Antigament, un home, a més del propi nom, sempre tenia un sobrenom, pel qual la gent immediatament entenia què esperar d’un nou conegut. Si la família posseïa algun tipus d’artesania, tots els seus membres, independentment del seu propi nom, eren anomenats precisament per ella.
La història del nom de Bondarenko està associada a una professió molt respectada en els vells temps: cosa interessant. Un company de cuina a Rússia es deia un mestre que feia plats de noces.
Arrels d’Ucraïna oriental
A l’economia camperola es requerien molts barrils, tines i tines. Així, el negoci del cooper i els seus fills sempre s'ha trobat. El propi mestre se solia anomenar simplement per professió. Però els estudiants i els aprenents, i després i només els descendents, van cridar amb una paraula canviada, a la qual s’afegia una síl·laba que indicava afinitat. Depenent del dialecte, aquest sufix sonava de manera diferent:
- A Rússia central, s, s i s (per exemple, Bondarev).
- Al nord d'Ucraïna, Chuk.
- A les terres que van estar sota el domini polonès, els cognoms van acabar en -sky (Zalessky, Kowalski, Bondarsky, etc.).
- Als antics territoris dels principats Pereyaslavl i Chernihiv, el sufix -enko s’utilitzava com a indicació d’afinitat. Per tant, l'origen del nom Bondarenko és a l'est d'Ucraïna.
Nacionalitat de cognom
Al món modern, no hi ha llenguatges “purs”. Cadascuna té un mar de préstecs, molts dels quals han entrat en la parla quotidiana durant tant de temps que ja no són percebuts com a estrangers. Aquestes paraules ja no s'utilitzen en el seu significat original, sinó que tenen el seu origen en altres termes. Va passar amb el nom de Bondarenko. El seu origen i significació tenen el seu origen en capes tan profundes de la història, on Rússia ni tan sols existia a les fronteres modernes. Per tant, un intent d’entendre l’etimologia de la paraula es converteix en un veritable estudi lingüístic.
Sembla que tot queda clar amb l’origen del nom Bondarenko. Però sorgeix la pregunta: per què precisament un "cooper", si segons les regles de les llengües eslaves seria més correcte anomenar aquest mestre un "fabricant de barriques"? Per cert, aquesta professió existia a Rússia, però el sorgiment, o millor dit, l’aïllament es remunta a un període molt posterior. A diferència del fabricant de bótes, el cooper fabricava no només bótes, sinó també altres estris de fusta amb cèrcols o trena.
Aquí és on s’amaga la punta. En alemany, hi ha la paraula binden, que significa "punt". Per tant, un aglutinant és una persona que teixeix alguna cosa. La mateixa arrel es pot veure en el nom de la xarxa de pesca: “bindyuga”. Així doncs, un cooper és un mestre que fa plats de vímet o de cèrcol. Durant segles, els antics eslaus van viure al costat dels pobles germànics, i moltes tribus, com els bodrichs, els lutichs i els prussians, van caure sota el poder dels seus veïns occidentals i van ser gradualment germanitzades. És en aquestes terres, segons creuen alguns investigadors, va aparèixer la paraula "cooper".
Després d'una llengua antiga
Resulta que l’origen del nom Bondarenko és alemany? No és tan senzill! Tal com han demostrat durant molt de temps els lingüistes, totes les llengües del grup indoeuropeu, inclosos el rus, l’anglès, el francès, l’alemany i altres, tenen una arrel comuna. Tots ells provenen del sànscrit i estan relacionats. Als anys 60, el famós lingüista indi Durga Prasadu Shastri va visitar la Unió Soviètica.
Li va sorprendre que entengués la majoria de les paraules (més precisament, totes les paraules originàriament russes, no manllevades) sense traducció. Va afirmar que els russos parlen una versió arcaica i una mica distorsionada del sànscrit.
Si em preguntessin quines dues llengües del món s’assemblen més a les altres, respondria sense cap mena de dubte: rus i sànscrit. I no perquè algunes paraules en ambdues llengües siguin similars, com és el cas de moltes llengües que pertanyen a la mateixa família. Per exemple, es poden trobar paraules comunes en llatí, alemany, sànscrit, persa i rus que pertanyen al grup indoeuropeu. El que sorprèn és que en els nostres dos idiomes l’estructura de la paraula, l’estil, la sintaxi i les regles gramaticals són similars.
Així, podem dir que l’origen del nom Bondarenko és indoeuropeu. I l’edat d’aquest cognom es calcula no durant segles, com es creia habitualment, sinó durant mil·lennis.
