La paraula llegat és un derivat del mot llatí legatus, que significa "delegar, prescriure, nomenar 2. Té quatre significats. A l'antiga Roma, és un missatger del senat i un representant al comandant de la legió. En el dret romà, és un regal especificat en un testament., que es dedueix de la seva quantitat total. Al Vaticà, l'enviat del papa durant un període de temps necessari per dur a terme la tasca. A més, Legat és un cognom d'origen suec. També hi ha derivats d'aquesta paraula, per exemple, una delegació.
Llegat a l'Antiga Roma
Quan sentim la paraula legat, sorgeix una associació amb l’antiga Roma. Aquesta paraula és realment d'origen romà, que va ser manllevat per altres pobles.
Vull subratllar un punt important: aquesta paraula a la República romana i a l’Imperi Romà eren de diferent naturalesa. En principi, el seu valor no canvia. Depenia de la forma de l’estat, dels trets característics de la república i de l’imperi. Durant l’imperi, altres territoris van ser annexionats a Roma, la gran majoria per mitjans militars. Eren províncies governades pel governador; se li va enviar un legat per ajudar-lo. A l’antiga Roma, el concepte tenia tres significats, els considerem amb més detall.
En temps de la República romana
En temps de la República romana, el legat és un ambaixador en el seu sentit modern. Es tracta d’un representant del Senat, que en nom seu podria parlar amb altres pobles i estats. Va haver d’haver participat en una declaració de guerra o en la conclusió de la pau i altres esdeveniments importants.
Nomenat de diputats a proposta de generals (el màxim magistrat). Era impossible rebutjar aquesta comanda. L’assemblea nacional no va participar en aquest procés. Acte 64 a.C. e. es va establir que el legat romà era necessàriament un senador, però no podia ser el magistrat, que va elegir el poble per a un any. Tot i que hi havia excepcions quan el legat no era senador.
En temps de l’Imperi Romà
A l'Imperi Romà, el senat va ser nomenat legats tant a províncies com a legions conquerides. Les seves funcions es van mantenir pràcticament inalterades. No només es va enviar un llegat al governador de la província, de vegades tres, en casos excepcionals, el seu nombre podia arribar a 25. No tenien cap insígnia (insígnies), sinó que se'ls va assignar licors (empleats, ajudants), el nombre dels quals estava regulat.
El Senat els va enviar a les legions o al governador amb determinades tasques, quan es va completar calia aportar un informe sobre la feina feta, notes del llegat. Sota les legions militars, exercien el paper de consellers i eren membres del consell de generals, si calia, podien complir temporalment les seves funcions.
En dret romà
En la llei de l’antiga Roma, existia tal cosa com a legat, que més tard va passar a formar part de les lleis de tots els països civilitzats, es tractava d’herències i persones (legataris) que tenien capacitat testamentària passiva, és a dir, no eren hereus directes, sinó parents llunyans, amics, persones, que tenia certs mèrits davant el testador, etc.
El llegador va rebre la seva part, una cosa valuosa després de pagar tots els deutes del testador i deduir-los de l’herència pròpiament dita. Només després d’aquesta, la part restant de l’herència va ser rebuda directament pels hereus. D’això se’n deriva que el llegat és una instrucció especial sobre la transferència al llegat de la cosa acordada en el testament, obligacions hereditàries. No volia evitar que els hereus rebessin testament.
Al Vaticà
Hi ha tal cosa com un legat papal. Aquest és l'enviat del Vaticà, personalment el papa de qualsevol país amb determinats encàrrecs. El seu mandat pot estar limitat pel temps durant el qual sigui necessari executar aquesta comanda. És enviat al monarca, al govern, al parlament del país, simplement a la comunitat de creients com a organitzador o participant d'un festival d'església. Assignat directament pel pare. Aquesta tradició es remunta al segle VI. El legat no resol problemes diplomàtics, a diferència del nunci (ambaixador), només s’envia per dur a terme una tasca específica.
