la cultura

Concepte de civilització

Concepte de civilització
Concepte de civilització

Vídeo: La ideologia del mal | Pilar Rahola | TEDxReus 2024, Juny

Vídeo: La ideologia del mal | Pilar Rahola | TEDxReus 2024, Juny
Anonim

El concepte de civilització inclou una combinació d’esferes espirituals, valors culturals i materials i organitzacions de gestió social. Es tracta de certes àrees prioritàries, formes d’activitat i normes, presentades en forma d’institucions socials i diversos objectes materials.

Considereu totes les categories que s’inclouen en el concepte de civilització.

  1. La cultura és un conjunt de normes, normes i valors, arrelades en la consciència i la pràctica de la societat. Per exemple, es tracta de llenguatge, literatura, tipus de pensament, tecnologia, ciències i tradicions.

  2. La ideologia és un sistema de teories, idees i punts de vista socials. En particular, inclou visions polítiques, religió, estètica, moral, filosofia i dret.

  3. L’economia és un sistema de gestió de l’economia. En particular, es tracta de relacions de producció, divisió del treball, mètodes de producció i formes de propietat.

  4. La política és un sistema de govern. En particular, es tracta de partits, el sistema polític, les institucions socials i l’art administratiu.

El concepte de civilització s'aplica a diverses societats que han sobrepassat el nivell del sistema comunitari primitiu. És a dir, aquesta és l’etapa de desenvolupament de la humanitat, seguint la barbàrie, la primitivitat i el salvatge.

Considereu els principals signes de civilització. Es tracta de la presència de ciutats que són centres de la vida cultural i econòmica, la separació d’activitats físiques i mentals, l’aparició de l’escriptura. El concepte de civilització no és un model. Per tant, aquí es pot parlar de diferents tipus de societat, que es poden atribuir a civilitzat. Considereu exemples històrics. En diversos períodes del món hi va haver civilitzacions catòliques, xineses, antigues, egípcies antigues i islàmiques. Tots ells tenien els seus propis trets distintius, però també tenien molt en comú.

Les civilitzacions es divideixen en dos tipus principals. En primer lloc, es tracta de civilitzacions primàries. Sorgeixen en un entorn ètnic i també es divideixen en dos nivells. Les civilitzacions maternes i de origen sorgeixen espontàniament. Les civilitzacions subsidiàries es formen a partir de societats del tipus original com a resultat de la interacció de la perifèria ètnica i el factor sociocultural.

En segon lloc, es tracta de civilitzacions secundàries. Sorgeixen com a resultat d’una reestructuració qualitativa i millora de tradicions, normes i principis socio-normatius en societats ja força desenvolupades.

El concepte de cultura i civilització té algunes característiques. Per exemple, es tracta de la propagació de les seves normes socials basades en un determinat estil de vida. És a dir, hi ha una tendència a unir civilitzacions en un sol tot. Molt sovint això passa per llargues guerres.

Cada civilització crea un camp sociocultural al seu voltant que exerceix influència sobre ètnies veïnes. En una societat desenvolupada, hi ha sistemes religiosos i ètics, expressats en regles, tradicions, valors i normes.

Quina és la raó de la diferència en les característiques principals de les civilitzacions? Val la pena recordar que cada societat es forma en condicions úniques. El desenvolupament de la civilització està afectat pel potencial econòmic i cultural, l’entorn històric en forma de diverses ètnies, el paisatge natural i fins i tot les condicions climàtiques.

Per tant, es van examinar les principals característiques de les societats desenvolupades. Val la pena recordar una altra definició important. L'enfocament civilitzador per al desenvolupament de la societat té diversos trets distintius importants. En primer lloc, fa de la persona un creador de la història i del progrés. En segon lloc, el factor espiritual en el desenvolupament de la societat juga un paper important en l’enfocament civilitzant. En tercer lloc, també es té en compte la singularitat de la història de diferents pobles, societats i països.