Els Fills de Noè, o la Taula de les Nacions: una extensa llista de descendents de Noè, descrita al llibre del Gènesi de l’Antic Testament i que representa l’etnologia tradicional.
Segons la Bíblia, Déu, entristit pels fets dolents que la humanitat fa, va enviar a la Terra una gran inundació, coneguda com el Flood, per destruir la vida. Però hi va haver una persona que es va distingir per la virtut i la justícia, que Déu va decidir salvar amb la seva família perquè continuessin el gènere humà. Va ser el desè i últim dels patriarques antediluvians anomenat Noé. L’arca, que va construir en la direcció de Déu per salvar-se de la inundació, va poder allotjar la seva família i animals de tota mena que romanien a la Terra. Va tenir tres fills nascuts abans de la inundació.
Després que l'aigua sortís, es van instal·lar als vessants inferiors del mont Ararat, al costat nord. Noè va començar a conrear la terra, va plantar una vinya i va inventar la vinificació. Un cop el patriarca va beure molt de vi, es va emborratxar i es va adormir. Mentre estava embriagada i nua a la seva tenda de campanya, el fill de Noè Ham va veure això i els va dir als germans. Shem i Japheth van entrar a la tenda, apartant la cara i van tapar al seu pare. Noè es va despertar i es va adonar del que havia passat, va maleir el fill de Ham Canaan.
Durant dos mil·lennis, aquesta història bíblica ha causat molta controvèrsia. Quin significat té? Per què el patriarca va maleir al seu nét? El més probable és que reflectís el fet que els dies en què va gravar, els cananites (descendents de Canaan) eren esclavitzats pels israelites. A l’edat mitjana, els europeus van interpretar aquesta història com el fet que Ham era l’avantpassat de tots els africans, assenyalant signes racials, en particular, a la pell fosca. Més tard, els esclaus d’Europa i Amèrica van fer servir la història bíblica per justificar les seves activitats, suposadament el fill de Noah Ham i la seva descendència van ser condemnats com a raça degenerada. Per descomptat, això està malament, sobretot perquè els compiladors de la Bíblia no el consideraven ni Canaan com a africans negres.
En gairebé tots els casos, els noms de descendència de Noè representen tribus i països. Shem, Ham i Japheth representen els tres grups més grans de tribus que eren coneguts pels autors de la Bíblia. Hama es diu l’avantpassat dels pobles del sud que vivien a la regió d’Àfrica que es van unir a Àsia. Els idiomes que parlaven s’anomenaven hamitics (coptes, berbers i alguns etíops).
Segons la Bíblia, el fill de Noé Shem és el primogènit, i és especialment honrat, ja que és l’ancestre dels pobles semites, inclosos els jueus. Vivien a Síria, Palestina, Caldeia, Assíria, Elam, Aràbia. Entre els idiomes que parlaven incloïen els següents: jueu, arameu, àrab i assiri. Dos anys després de la inundació, va tenir un tercer fill, Arfaxad, el nom del qual apareix esmentat a l'arbre genealògic de Jesucrist.
El fill de Noé Japheth és l’avantpassat dels pobles del nord (a Europa i al nord-oest d’Àsia).
Fins a mitjan segle XIX, la història bíblica de l’origen dels pobles era percebuda per molts com un fet històric, i encara avui els jueus ortodoxos, alguns musulmans i cristians, encara hi creuen. Mentre que hi ha qui pensa que la taula dels pobles fa referència a tota la població de la Terra, d’altres la perceben com una guia per a grups ètnics locals.
