La sociologia moderna es caracteritza per la coexistència de diversos conceptes de coneixement social. La continuïtat de les idees sociològiques actualment és la base del desenvolupament mateix dels ensenyaments sobre la societat. El concepte va contribuir significativament en aquest progrés: l’anàlisi estructural i funcional de Parsons, que el destacat científic nord-americà va formular a mitjan segle passat. Avui, Talcott Parsons és reconegut en el món científic com un dels clàssics de la ciència sociològica. Va crear un concepte detallat: anàlisi funcional, que és una eina metodològica necessària per al coneixement sociològic del món modern en tota la seva diversitat.
Al centre d’aquest concepte hi ha el concepte de sistemicitat, és amb això que s’associa tot el complex d’idees i problemes que es troben en l’àmbit objecte de l’estudi de les qüestions d’equilibri social, conflicte, consens i l’evolució de la societat com a sistema.
Per primera vegada, Parsons aborda l’anàlisi funcional com a recurs metodològic, explorant la teoria de Henderson-Pareto, on es va donar el lloc principal a les qüestions econòmiques i el seu paper en l’evolució de la societat. Després aquest tema va ser continuat per Schumpeter, que va arribar a l'anàlisi de l'economia precisament des del punt de vista de la seva naturalesa sistèmica.
Resumint les conclusions dels científics, Parsons arriba a la conclusió que la sistemicitat sola no pot explicar objectivament les tendències socials, per tant, cal incloure components de l’estudi de les funcions socials en una anàlisi sistemàtica. I aquesta complexa educació teòrica va néixer: "anàlisi estructural-funcional". La seva essència rau en l’universalisme dels enfocaments per a l’estudi de patrons i tendències observades en la vida social moderna.
Una nova novetat en aquesta teoria va ser l'estudi dels aspectes cibernètics de la societat com a "sistema de significats simbòlics culturals". El mètode cibernètic va permetre abordar de manera més substancial els problemes d’estabilitat i d’entropia de la societat fins ara pràcticament inexplorats.
L’anàlisi funcional justificada per Parsons va permetre una nova revisió del llavors popular problema del conflicte social. El fet és que la propagació del positivisme i els seus mètodes van crear una cara i una contradicció en les interpretacions de les categories d’estabilitat i conflicte. Per tant, es va plantejar la qüestió de la convivència a la societat del caos i l’ordre com a aspectes dialèctics de la vida social. Desenvolupant la teoria del conflicte en aquell moment, Lewis Coser, un economista i sociòleg nord-americà, de fet, va complementar la idea de Parsons, argumentant que la societat no esgota tots els seus estats possibles només amb estabilitat. Aquesta conclusió va esdevenir especialment significativa a l'hora de demostrar les tendències de desenvolupament d'una economia que estava passant per processos de canvis cíclics als seus estats; els períodes de crisis van ser substituïts per períodes d'estabilitat econòmica relativa. Per tant, una anàlisi funcional en l'economia actual actua com un mètode metodològic necessari per estudiar processos econòmics, especialment en el camp de l'avaluació de la probabilitat de riscos, previsió macroeconòmica i altres.
En la teoria de Parsons, la unitat d’anàlisi és l’acció concreta de l’individu, i no la societat abstracta en conjunt. Un enfocament fonamentalment nou va permetre analitzar la societat no des del punt de vista dels trets individuals d’una persona, acceptats en psicologia, sinó des del punt de vista de considerar el comportament d’un individu en una situació concreta. Segons Parsons, l’acció social és un comportament localitzat en el temps i l’espai, que és causat per una persona que realitza determinades funcions a la societat circumdant. En el context d’aquestes funcions, es pot produir la intersecció d’estructures, mecanismes socials, valors i sistemes culturals, i totes elles afectaran el comportament d’una persona i l’acompliment de les funcions socials.
Aquest enfocament completament original, que incloïa l’anàlisi funcional, i el nou paradigma metodològic van posar les bases de la futura sociologia europea. Els seguidors famosos de les idees de Parsons van ser Max Weber, Wilfredo Pareto, Robert Michels.
En general, tot i que la teoria de Parsons conté algunes abstractions i elements del formalisme, continua essent molt popular i pràcticament en demanda en l’estudi analític de la societat moderna.
